Aquest article és el que vaig escriure diumenge a la nit, i que va sortir publicat dilluns a El Punt, en un espai que vam anomenar “Diari de la nit electoral”. A l’article analitzo la davallada d’Esquerra, produïda per un transvassament de vots al PSC però també per una forta abstenció del votant republicà. A l’article argumentava que potser el més convenient pels interessos polítics i personals de Puigcercós i Carod era una aliança contra la dissidència interna, però els fets van més ràpid del que podíem preveure a cop calent. Puigcercós ha escollit el camí d’enmig davant un Carod que ha endurit el seu discurs, presentant la seva opció com la madura (amb sentit de govern) i la de Puigcercós com la d’un ideliasme que porta ERC, de nou, al residualisme. Avui el titular d’El Punt ho deia tot: Guerra oberta a ERC.
Engolits. Deglutits. Els socialistes han fagocitat Esquerra. Els republicans els han donat argumentari, modismes; els han normalitzat entre un electorat que no els era del tot propens. A canvi, els socialistes han incorporat al seu ADN el que els era útil en moments puntuals, deixant de banda les essències bàsiques del que defensa Esquerra i, de passada, han fet baixar la temperatura de les magarrufes independentistes. El resultat l’han fet evidents aquestes eleccions: quatre diputats dels cinc que ha perdut ERC han anat a la butxaca del PSC. Fins i tot, IC, que sempre ha fet seguidisme del PSC, conserva els gens.
Com a mostra d’agraïment, Miquel Iceta declarava després del primer sondeig que aquests són els segons millors resultats d’Esquerra en la seva història. Qui no es consola és perquè no vol. No sembla que les bases republicanes estiguin disposades a acontentar-se amb aquest desastre. El mateix Ridao deia davant dels mitjans que «no hi ha horitzó il·lusionador per a aquest país; l’autogovern no avança». El reconeixement d’un fracàs? L’admissió que potser la diferencia de menor participació respecte de l’Estat es deu a que part dels seus votants s’han quedat a casa?
El resultat dóna ales a Esquerra Independentista i a Reagrupament.cat. I al congrés d’octubre ?si no s’avança?, viurem la paradoxa que Puigcercós haurà de fer costat a Carod i convèncer tothom que més val ser al govern i pagar un preu que anar a les trinxeres.
I Convergència? Els seus diputats semblen decisius per garantir la comoditat de ZP, però el PSC ha donat mostres que no pagarà cap preu per la comoditat del líder espanyol. Als socialistes catalans els és més rendible tenir com a socis els republicans que canviar de parella.
Els nacionalistes catalans semblen abocats a endreçar de nou la clau al calaix en espera que una fractura a Esquerra els faci la feina bruta. Només una crisi de certa dimensió dins els republicans podria justificar un avançament electoral al país, del qual en podria sortir un resultat que aboqués a una sociovergència que no interessa a Montilla ni al PSC. Tampoc hi haurà front nacional (CiU-ERC). És evident.
Viurem la ficció que no passa res i engraparem gripaus. Els catalans, d’això, en sabem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ERC está en crisis desde hace mucho tiempo…Han querido recibir respaldos electorales, para fortalecer sus posiciones actuales; sin haber “hecho los deberes” de poner el orden en su ejecutiva, con posicionamientos claros e interpretables por sus votantes…Antes; nó después de las elecciones generales…Han sido castigados. No han valorado que -en su día- recibieron un voto condicionado…
Saludos.