Aquest és un article publicat al conjunt de les edicions d’El Punt el 7 d’agost a la secció d’opìnió De set en set. A partir d’una enquesta feta per Adecco sobre què volen ser de grans nens i nenes faig una reflexió marcadament feminista sobre la intel·ligència de les dones.
Mai
ho he dubtat. Elles són més llestes. I més competents. Sota la pretesa
imatge de seguretat, control i domini dels homes s’hi amaga un xai que
espera els manyacs d’una mare. Les dones ens guanyen perquè mentre
nosaltres somniem desperts elles ja han anat per feina. Un exemple:
l’enquesta que Adecco ha fet a un grup de mainada d’entre quatre i
disset anys. Les nenes tenen clar que, de grans, seran, per aquest
ordre: professores (una feina que permet millor la conciliació de la
vida laboral i la familiar), veterinàries o metgesses (a vegades entre
bèstia i home no hi ha gaire diferència…) i arquitectes. Per sota del
4% de les nenes enquestades hi ha la primera feina idíl·lica,
la d’hostessa de vol. En canvi, què han dit els nens? Respostes dignes
de Bart o Homer Simpson –ja se sap que la ficció només reflecteix la
realitat–: futbolista (suposo que per acabar sent com Ronaldinho:
admirat, amb panxeta cervesera, que guanya molts calés, que treballa
quan vol i que no li manca el sexe); en segon lloc volen ser policies
(per repartir xarop d’estopa o per ser com els de CSI), pilots
(una feina a l’abast de qualsevol…), veterinaris o científics. Hi
trobo a faltar el típic cas de l’astronauta o els més nous: crític de
programes de l’estil Operación Triunfo o estrella de l’edició que toqui de Gran hermano.
Conclusions: les dones maduren més ràpidament, tenen les idees clares
abans i, o tenen sort a la vida i no enxampen un cretí, o no entenc com
no hi ha més lesbianes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!