El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
Agafar el tren fa por. Aquest matí en Cuní reproduïa el correu electrònic de l’home que es va endinsar dins del tunel a Sants per treure del tren la seva dona i el seu fill de pocs mesos. Un heroi anònim, tipus Stallone (No siento las piernas) a "Pánico en el túnel". Mentre, la companyia nega que els viatgers fessin el perillós viatge a peu des del convoi "aparcat" fins a l’estació, malgrat els testimonis que ho afirmen davant de les càmeres. Ja semblen el govern de Bush.
Ara comencem a pagar les conseqüències de la falta d’inversió en infraestructura viària a Catalunya (com és de justícia, cal recordar-ho, va dir Iniciativa durant la campanya). Ens diuen que és cosa de les obres del TGV, però no pot ser que amb una regularitat pràcticament matemàticament un de cada quatre dies hi hagi problemes a les línies de rodalies. Tot plegat són excuses de mal pagador, com ho demostra que la pròpia Adif (qui fa les obres del TGV) negui la responsabilitat de tanta incompetència. I no serà perquè les línies de rodalies, especialment l’anomenat tren de la costa, no siguin rendibles. Més de 400.000 passatgers la fan servir diàriament, enllaunats com sardines en vagons on segons com sona un fil musical a tota castanya i l’aire condicionat no condiciona res en ple estiu. Deien que aquest seria el metro regional, i ja ho deien bé, no perquè hi hagi més freqüència de pas, sinó perquè té totes les mancances dels trens regionals, una flota que escassament s’ha renovat. Sort que ara tenim les competències en aquesta matèria gràcies al nou Estatut. Si el Govern és capaç de posar-se d’acord en alguna cosa, que es posi d’acord en arreglar aquest desgavell que, per cert, s’ha agreujat -com bé feia notar en Cuní-, casualitats de la vida, justament en el moment que ha entrat en vigor l’Estatut, serà per allò que diuen en castellà de "por lo que me queda en el convento…"
Un darrer apunt. Entreu a la pàgina web de Renfe (http://www.renfe.es/). No té pèrdua. En el moment que l’he consultat no hi havia cap informació ni referència sobre les darreres averies. Ni una nota de disculpa als usuaris, és clar. El millor de tot és entrar a un apartat anomenat "El tren de valores" on es recullen els quatre compromisos de Renfe: "con la sociedad, de sostenibilidad, con la cultura y el compromiso ético". A partir d’aquí es relacionen les actuacions sociobenèfiques de la companyia de ferrocarils, però el millor és aquest paràgraf: "[…] Renfe favorece la sostenibilidad del sistema de transporte en su conjunto: allí donde presta servicio se respeta el medio ambiente, se favorece la Movilidad Sostenible y Segura y se ayuda a que el Desarrollo Sostenible sea una realidad tangible". I per rematar, la definició que fa la ferroviària de si mateixa: "Renfe Operadora tiene como misión la prestación de servicios de viajeros y mercancías, bajo el principio de seguridad, desarrollando su actividad con una clara orientación al cliente, con criterios de calidad, eficiencia, rentabilidad e innovación […]" . I és que els catalans estem carregats de punyetes.
La il·lustració és de l’Avi i surt publicada avui a El Punt.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bó l’acudit però
molt trist el fet dels trens.
Sembla que la renfe torna als anys 70. Aquells retrassos, aquells trens atapeits, aquell passar dels usuaris…
Tot i això, fa anys ens deien que les vies del tren estaven preparades i la seva catenaria per poder circular trens d’alta velocitat. Em sap greu per la gent que es va quedar dins i felicito a l’heroi que va treure la seva familia del tren. Dimitirà algú? o es tiraran del cap al tren?
La Renfe, especialment pel que fa a Rodalies, està funcionant en els darrers temps de forma exemplar, modèlica. S’estan executant a la perfecció els plans previstos per l’empresa, i tot seria perfecte sinó fos per l’obstinada actitud d’alguns usuaris desaprensius que continuen resistint-se a agafar el coxte privat. S’ha de reconèixer que els esforços de la companyia són molt meritoris, i difícilment es pot demanar més dels seus dirigents, els quals de ben segur que si persisteixen arribaran a assolir els objectius marcats.
És evident que el transport per ferrocarril pot fer desistir alguns usuaris d’agafar el cotxe privat, amb tot el que això representa de reduir el consum, frenar el desgast del parc automobilístic, fer innecessàries determinades infrastructures… Tot plegat, amb repercussions negatives per als beneficis de moltes empreses, i al capdavall per a la creació de llocs de treball. Conscient d’aquest necessitat social, Renfe procura evitar la puntualitat dels seus trens per tal que els usuaris entenguin que aquest mitjà no pot ser fiable per anar a treballar, introdueix canvis, suspèn trens o en deixa alguns d’aturats a qualsevol indret per tal d’escarmentar els reincidents, procura que els seus vagons siguin prou bruts com perquè, com a mínim, desisteixin d’agafar-lo els qui precisen anar mínimament ben vestits, i donen instruccions al seu personal perquè s’abstinguin de donar cap mena d’informació i que mantinguin una actitud hostil i desconsiderada amb els qui són incapaços d’entendre que cal desacostumar-se a utilitzar els trens de rodalies.
Però, malgrat tots els esforços esmerçats per la companyia en aquest sentit, encara hi ha gent indesitjable que té la gosadia de desafiar tota lògica i negar-se a agafar el cotxe privat. I a sobre encara n’hi ha de més poca-soltes que arriben a imaginar que aquest planificat funcionament de la companyia és resultat d’una mala gestió, cosa no solament impensable sinó que implicaria posar en dubte la integritat psíquica i mental dels dirigents de la companyia.