El bloc d'Andreu Mas

Les dones estan mundialment discriminades. Aquesta és la principal conclusió de l’informe de 2007 sobre l’Estat Mundial de la Infància presentat per Unicef. El dossier vincula la millora dels drets de la mainada a la millora en els drets de les seves mares. Les dones: elles són la porta al progrés del Tercer Món, però els amos de la clau continuen sent els homes; allà, però també al Primer Món.

El futur és de les dones. Elles són fonamentals per canviar algunes de les tendències del món actual. Claus al Primer Món per donar una nova visió a les relacions que dominen la política i l’economia, i imprescindibles al Tercer Món per democratitzar-lo. Un món més conscient de la necessitat d’un progrés no-agressiu reclama amb urgència la incorporació de les dones en la presa de decisions i alhora la immersió dels homes en papers tradicionalment assignats a les dones, de manera que les càrregues passin a ser compartides en el si de la família. Els filòsofs de l’antiga Grècia ja situaven la família com a nucli central de la constitució de la societat, però si la família no està equilibrada, difícilment ho estarà la societat.

L’informe de la Unicef aporta un allau de dades aclaparador sobre els països en vies de desenvolupament però també sobre el Primer Món. Aquestes en són algunes: als països industrialitzats, els ingressos de les dones no arriben al 60% dels dels homes; a l’Àfrica al 51%; a l’Amèrica Llatina, amb prou feines arriben al 40% i al sud-est d’Àsia al 39%. Pel que fa la representació política, en tot el món hi ha un 17% de parlamentàries, les ministres són un 14% i caps d’Estat només n’ hi ha sis. A l’Estat espanyol, només hi ha un 12% d’alcaldesses. Són dades reveladores de la limitació d’influència i poder que pateixen les dones arreu del planeta per ls pressió dels homes. Ara toca el torn de les dades esfereïdores: més de 130 milions de dones han patit mutilacions genitals; als països en vies de desenvolupament només un 43% de les dones tenen accés a l’educació secundària; en aquests països, un 36% de les dones entre 20 i 24 anys es casen abans dels 18 anys i 14 milions d’adolescents entre 15 i 19 anys donen a llum. Només en 10 dels 30 països analitzats a l’estudi d’Unicef, elles participen en igualtat de condicions amb els homes en la presa de les decisions que afecten la llar. L’informe també afirma que a la Xina i l’Índia la desproporció de la presència masculina respecte la femenina entre la població infantil revela que es practiquen infanticidis selectius. Finalment, només 184 països en tot el planeta formen part de la Convenció per a l’eliminació de la discriminació de les dones.

Les dades parlen soles. Som en un món d’homes, on les dones van perden drets conforme la societat on viuen està menys desenvolupada. Els homes justifiquen l’aïllament femení emparant-se en qüestions divines, culturals o de tradició. Excuses per mantenir les dones en una posició de subjugació que les condemna al grau d’esclaves al servei dels homes. Ara bé,  fins i tot aquest informe trenca el tòpic masclista que "la dona és la reina de la casa". Ni això en molts països. Les decisions majoritàriament les prenen els homes i acostumen a perjudicar les dones i els infants. Segons la Unicef, si les dones tinguessin més poder a casa seva hauria 13,4 milions menys de nens desnodrits al sud d’Àsia i 1,7 milions menys a l’Àfrica subsahariana. L’egoisme dels homes sembla no tenir compassió ni de la seva pròpia prole.

Paradoxalment, la clau de volta de la situació la tenen els homes, perquè és difícil que es produeixi per si mateixa una revolució femenina (que no feminista) tan generalitzada que produeixi el canvi. Això no implica que les dones no hagin de lluitar pels seus drets, però irònicament el seu destí està en mans de qui les oprimeix i que en alguns casos (malauradament sembla que cada cop més) està disposat a exercir la violència fins a les darreres conseqüències quan s’albira un canvi en l’estatus quo. Ni qui sigui pas a pas s’haurà d’avançar, i els primers en donar exemple han de ser les societats desenvolupades, que han de primar l’accés de les dones als llocs on es prenen les decisions polítiques i econòmiques. Les dones ja no han de voler la paritat, que ha acabat sent entesa com una mostra de generositat dels homes que s’exerceix en funció de les circumstàncies (la prova és la composició del govern de la Generalitat, que no ha pogut exercir la magnanimitat promesa). Les dones han de voler estar en aquella posició de poder que ara permet els homes ser indulgents amb elles. Només així es girarà la truita.

La foto és una de les guanyadores del World Press Photo.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!