El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
Aquest és el contingut del darrer bloc parlat emès a Ràdio Ciutat de Badalona. A l’article reflexiono sobre l’anunci del nou ajornament de les obres de rehabilitació de l’antiga fàbrica CACI, que ha de fer la Universitat de Barcelona. I defenso una proposta que em va fer un exregidor badaloní fa pocs dies en relació a l’equipament, quan va assegurar que hauria estat un edifici perfecte per allotjar el Museu de Badalona.
Fa pocs dies s’ha sabut que les eleccions al rectorat de la Universitat de Barcelona endarreriran, per enèsima vegada, el projecte de remodelació de l’antiga fàbrica del coco, la CACI. La nau, ubicada a primera línia de mar, entre les dues torres que Lar va construir a la nova façana marítima, ja fa temps que llueix un cartell on s’afirma que l’espai s’adequarà per a usos universitaris. La realitat és que els anys passen i sigui per un nap o sigui per un col sempre hi ha alguna cosa que atura l’execució del projecte. Els polítics s’han fet un fart de vendre aquesta pell d’ós, que els prometien que ja estava caçada. La Universitat assegura que el projecte, que s’hauria d’haver adjudicat al juny, no perilla. El cert, però, és que no hi ha garanties que el nou rector no es desdigui del projecte o que en provoqui un nou ajornament. L’arrel del problema és que la rehabilitació de l’antiga fàbrica, cada cop en estat més ruïnós, és realment cara. Ho admet la mateixa universitat quan promet que el concurs per escollir quin arquitecte reforma la fàbrica tirarà endavant però que no saben com en finançaran la rehabilitació. I arriben a apuntar que la crisi econòmica, beneïda excusa per a molts, pot frenar l’actuació. Cantant o xiulant ja ens ho diuen. L’arranjament de la CACI va per llarg. Fa pocs dies un notable expolític badaloní em feia notar que s’havia perdut una magnífica ocasió per convertir la CACI en el Museu de Badalona. I hi estic d’acord. La seu del Museu Nacional d’Història de Catalunya és del mateix arquitecte i té una estructura molt semblant. La CACI hauria estat un magnífic espai per a un Museu que avui viu constrenyi’t en un edifici que no el deixa créixer.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però la ubicació del Museu actual no és gratuïta. Té una justificació arqueològica. Les termes són on són, no es poden desplaçar. Esclar que aleshores l’edifici de la Plaça de l’Assemblea de Catalunya es podria dedicar monotemàticament a les termes, qualsevol altra cosa fora una aberració. El que em demano és quins serien els continguts d’un Museu a la CACI. Tots els que no fan referència a la Baetulo romana? Perquè ara tots estant unificats en el mateix indret o, per ser més exactes, a la mateixa zona, i no sembla gaire assenyat que, per exemple, les peces i vestigis que s’exposen al vestíbul anéssin a parar a unes altres instal·lacions, gairebé a un quilòmetre de distància. Quin sentit tindria separar el que ara es pot veure tot plegat en una sola visita? I, d’altra banda, em pregunto si dels periodes posteriors tenim prou elements, continguts amb entitat suficient per fer un Museu. I, fins i tot en el cas que fos així, no sé si un edifici vora mar, per moltes precaucions que s’adoptin, és un lloc addient per albergar amb plenes garanties de conservació determinats llegats patrimonials. Et van donar alguna argumentació tècnica al respecte?