Un pom català de vesc per tots. I que tinguem sort.
Fa milers d´anys que els druïdes de molts pobles d´Europa cercaven el vesc als arbres i li conferien màgiques propietats. La tradició ha anat evolucionant, i va arrelar a Catalunya en la forma que avui la coneixem. Quan arriba Nadal ens regalem un pomet de vesc i ens desitgem que tinguem sort.
Fixeu-vos en el detall, ens desitgem sort. No atribuïm propietats màgiques a aquest fruit, ni l´idolatrem com a component màgic i esotèric, ni li demanem que faci cap miracle irracional. Ens el regalem per desitjar-nos sort, un gest molt racional, però poètic alhora, que lliga molt bé amb el nostre tarannà col.lectiu.
La feina l´hem de fer nosaltres, i hem de posar coneixement i esforç, hem de perseguir el resultat previst, però també podem tenir sort.
Aquest Nadal, i tant pel país, com per l´èxit dels nostres projectes personals, un pomet de vesc per tots, i que tinguem sort!.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amb el teu permís, agafo el meu pomet. I amb el meu permís, agafa el que tinc jo per tu. Salutacions.
Gràcies, Alfons, pel pom de vesc!. Els mues avis tenien una parada a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona. Allà en veníem, de vesc. En dèiem “ramet de la sort”. És curiós com d’una malatia del pi en sorgeix el vesc que després emprem per a desitjar-nos sort.
Que n’hi hagi per a totes i tots!
Jordi Jorba
Un pom de vesc per a tothom, en especial pels mes necessitats, un pom de vesc per que ens ajudi a donar solucions als problemes que pateix l’ humanitat.
Bon Nadal
remei