Alfons Escoda

Hem pogut veure per TV3 el fantàstic documental de l´expulsió dels moriscos del País valencià  http://www.tv3.cat/videos/2690430/Moriscos-els-valencians-oblidats. És un episodi dolorós de la nostra història, que és molt oportú de poder recordar precisament ara.

Duran molts segles, gent del nord d´Àfrica va poblar molts indrets del País Valencià, de la Catalunya nova  i de Les Illes. Al País Valencià hi van romandre prop de 1000 anys, fins el decret d´expulsió de 1609. La major part d´aquests segles, aquests moriscos van ser gent absolutament arrelada al país. No teníen pas la sensació de ser estrangers en territori d´altri, ni uns nòmades que estiguéssin temporalment fora de casa. Éren ciutadans amb arrels a la terra més profundes que les dels senyors catalans/valencians que els dominaven. Éren gent del país i la seva llengua, una bona part dels segles, fou el català. Si la integració social i econòmica no fou completa, així com tampoc ho va ser la igualtat, ni la possibilitat de barreja (matrimonis mixtos) ,és per que les nostres lleis ho van impedir.
 Un relat semblant serveix pels jueus catalans fins el 1391/1492.
Catalans, doncs, de religió musulmana, amb més segles de vida al país que qualsevol dels nostres actuals llinatges. O catalans de religió jueva i parla catalana, que van viure en aquest país-també el seu-, duran segles fins la seva expulsió o aniquilació.

Avui, després de 400 anys, tornen a haver-hi catalans de religió musulmana. La seva estada al país no es preveu transitòria.Són catalans (per voluntat), i els seus fills i néts, ho seran més encara (per voluntat, per llei i per naturalitat).
Avui, podem encarar la història de manera diferent a com la van encara els nostres avantpassats. Avui les lleis(almenys la gran majoria), juguen a favor de la fussió. Hem de ser capaços de construïr un futur compartit. Construïr un futur, diferent del present, però posant com a lloc comú de trobada el paisatge d´aquest país, la seva llengua (la compartida, la de tots), la nostra història (incorporant passatges oblidats, com l´expulssió dels moriscos), les nostres tradicions en evolució (suma de tradicions) , i els valors de llibertat que hem fet créixer amb molt d´esforç els darrers 200 anys.
Un futur compartit, que ha d´incloure també, uns valors compartits. Valors que haurem de basar en els drets humans, en la igualtat home/dona, en el lliure i igual exercici de la orientació sexual de cadascú, i en la separació de les creences religioses de cadascú de l´`ambit públic compartit.
Un futur comú, al qual haurem de dedicar tots molts esforços, si volem que sigui un futur català, i un futur de llibertat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!