Em sap una mica de greu que el meu nom hagi sortit relacionat amb l'acte de presentació de Solidaritat Catalana per la Independència perquè ni hi he assistit, ni hi he donat suport. Només vaig rebre una trucada convidant-m'hi. Això i prou.No m'agradaria quedar com un sectari aixafaguitarres, per això sento la necessitat de compartir el què en penso.
Durant el darrer any he estat participant en dotzenes d'actes a favor de les consultes, en manifestacions unitàries i en actes "transversals". No només no me'n penedeixo sinó que estic orgullós d'haver treballat, des de les meves humils possibilitats" en l'augment que ha experimentat l'independentisme.
Paral·lelament he rebutjat participar o donar suport a fronts patriòtics, a plataformes "transversals" i a candidatures "unitàries".
Per tal que no s'interpreti com una contradicció vull diferenciar una cosa de l'altra.
Els actes, les consultes, les manifestacions són el gest, l'acció efímera, allò que fem tots en el moment que cal per un objectiu tàctic que és comú: el desgast de l'autonomisme, la desobediència civil, la pèrdua de por, la confiança en les possibilitats de la societat civil. En definitiva, el desgast d'Espanya.
En el gest se m'hi trobarà sempre i hi participaré amb la certesa (o l'esperança) que ningú ho utilitzi per dur els petits triomfs al seu redós.
Una altra cosa ben diferent és fer fronts patriòtics, les plataformes transversals i les candidatures unitàries. Això no és un gest, sinó una posició estable, en un lloc concret.
Per reblar-ho amb una metàfora podriem dir que el gest em fa ser casteller i la posició em faria ser manobre.
El cas és que el gest el puc fer des de la meva ideologia, sense renunciar-hi i el que tinc al costat, que té una altra ideologia, no hi ha de renunciar-hi per fer el seu gest al meu costat.
En la posició la cosa canvia: jo hauria de renunciar a la meva ideologia.
Ara és quan se'm diria "No hi has pas de renunciar tu sol, sinó que ho fan tots. Primer aconseguim la independència i després que cadascú voti el que vulgui". Per tant ara cal l'aclariment.
La gent que em proposa que congeli la meva ideologia social fins l'endemà de la independència dóna per fet que el nou estat serà un estat de tall capitalista, integrat en l'OTAN i l'UE. I és clar, jo això no ho dono per fet.
Insistirien en la necessitat d'un front transversal si es dongués per fet que el nou estat català naixeria impedint que s'hi desenvolupés un model econòmic liberal? Insistirien en la necessitat d'un front transversal si se'ls digués que tindrien permès defensar en un parlament els drets dels empresaris però sabent que no es podrà canviar l'essència del model d'estat? Com que és una pregunta retòrica ja la responc: no.
He esperat uns dies per veure si Solidaritat Catalana per la Independència era un gest o una posició. Que s'hagi fet un empaçament públic sense haver parlat prèviament amb els partits emplaçats demostra que no es buscava aquesta unitat sinó evidenciar la renúncia dels altres. I per tant, en essència, no veig que SCI pretengui el que diu: constituir una majoria que proclami la independència per Tots Sants.
Jo, de posició ja en tinc una, l'Esquerra Independentista i no tinc motius per moure-me'n ni renunciar-hi.
Però no ens discutirem a l'hora de proclamar la independència, sinó a l'hora de redactar la constitució.
En el gest, ens trobarem sempre que calgui.
Paral·lelament he rebutjat participar o donar suport a fronts patriòtics, a plataformes "transversals" i a candidatures "unitàries".
Per tal que no s'interpreti com una contradicció vull diferenciar una cosa de l'altra.
Els actes, les consultes, les manifestacions són el gest, l'acció efímera, allò que fem tots en el moment que cal per un objectiu tàctic que és comú: el desgast de l'autonomisme, la desobediència civil, la pèrdua de por, la confiança en les possibilitats de la societat civil. En definitiva, el desgast d'Espanya.
En el gest se m'hi trobarà sempre i hi participaré amb la certesa (o l'esperança) que ningú ho utilitzi per dur els petits triomfs al seu redós.
Una altra cosa ben diferent és fer fronts patriòtics, les plataformes transversals i les candidatures unitàries. Això no és un gest, sinó una posició estable, en un lloc concret.
Per reblar-ho amb una metàfora podriem dir que el gest em fa ser casteller i la posició em faria ser manobre.
El cas és que el gest el puc fer des de la meva ideologia, sense renunciar-hi i el que tinc al costat, que té una altra ideologia, no hi ha de renunciar-hi per fer el seu gest al meu costat.
En la posició la cosa canvia: jo hauria de renunciar a la meva ideologia.
Ara és quan se'm diria "No hi has pas de renunciar tu sol, sinó que ho fan tots. Primer aconseguim la independència i després que cadascú voti el que vulgui". Per tant ara cal l'aclariment.
La gent que em proposa que congeli la meva ideologia social fins l'endemà de la independència dóna per fet que el nou estat serà un estat de tall capitalista, integrat en l'OTAN i l'UE. I és clar, jo això no ho dono per fet.
Insistirien en la necessitat d'un front transversal si es dongués per fet que el nou estat català naixeria impedint que s'hi desenvolupés un model econòmic liberal? Insistirien en la necessitat d'un front transversal si se'ls digués que tindrien permès defensar en un parlament els drets dels empresaris però sabent que no es podrà canviar l'essència del model d'estat? Com que és una pregunta retòrica ja la responc: no.
He esperat uns dies per veure si Solidaritat Catalana per la Independència era un gest o una posició. Que s'hagi fet un empaçament públic sense haver parlat prèviament amb els partits emplaçats demostra que no es buscava aquesta unitat sinó evidenciar la renúncia dels altres. I per tant, en essència, no veig que SCI pretengui el que diu: constituir una majoria que proclami la independència per Tots Sants.
Jo, de posició ja en tinc una, l'Esquerra Independentista i no tinc motius per moure-me'n ni renunciar-hi.
Però no ens discutirem a l'hora de proclamar la independència, sinó a l'hora de redactar la constitució.
En el gest, ens trobarem sempre que calgui.
Els espanyolistes tenen els seus partits, de dretes i d'esquerres i així ocupen un espai molt ampli. El mateix han de fer els independentistes.
Quan haguem de parlar de la crísi bestial que tenim i que per la gent és la principal preocupació, farem pinya amb ICV i ERC. Quan parlem de qüestions nacionals farem pinya amb el Laporta i ERC i si s'hi havé CiU, doncs amb CiU.
Em sorpren que els lectors del Titot, alguns militants de l'EI, caigueu tan fàcilment als cants de sirena d'aquests 3 tius de SI, ho dic sincerament.
Salut i gràcies per la claredat Titot.
Marc
Tot i que penso igual que ell,i sóc militant de l´esquerra independentista,veig per sobre de tot que si no ets un estat no pots fer cap tipus de política social,et diguis Cup,Erc,Ciu,ICV,etc..
Les políticas socials les fan els estats,i Catalunya qualsevol política social que vulgui fer,habitatge,nadons,famílias etc..Serà sempre amb consentiment de Madrid i les angrunes econòmicas que ens donguin.
Per lo tant Independència ja¡¡¡La proclami qui la proclami.
Salut¡¡¡¡
Passar d'un Estat espanyol capitalista i monàrquic a una República catalana capitalista no és, ja, un pas endavant?
A mi no em dóna la gana de quedar-me de braços plegats i renunciar a la unitat per defensar la meva integritat ideològica. Estic disposat a posar-me d'acord amb gent insuportable si això representa un pas endavant cap a la independència, encara que després haguem de treure'ns de sobre els llepes i els grimpadors del nou poder. Aquesta serà una feina prou més agradable que la d'ara, no creieu?
sigui per fer el que sigui per tal d'aconseguir la independència .
El
que no estic disposat a fer és renunciar a la meva ideologia i passar a
desitjar que la Catalunya o els Països Catalans independents es
construeixin a imatge i semblança d'Espanya. Això no ho vull fer. Hi ha
gent que sí, que vol una estat propi copiat d'Espanya però a mi no em
sembla bé. El que estic dient és això.
No estic dient que prefereixio Espanya, estic dient que no vull una Catalunya independent que sigui com Espanya!!
I m'és igual que se'm digui que això és impossible. També la independència era impossible fa 20 anys quan els independentistes erem 800 persones a tots els PPCC i mira ara... Impossible serà si s'hi renuncia.
Però
començo a tenir seriosos dubtes sobre la meva capacitat d'explicar-me,
perquè veig que la majoria de la gent que ha llegit (o si més no,
comentat) aquesta entrada no ho ha entès!
Prometo fer-m'hi més!
Fa dies dono voltes a tot a això de... i desprès, què? jo tampoc vull una catalunya capitalista, vull polítiques socials, i, sobretot, vull una Catalunya sense exèrcit! Però, saps? penso que si ens deixem acaparar pels detalls acabarem deixant perdre una gran oportunitat, i no la podem desaprofitar; és la nostra obligació aprofitar-la!... no tan sols per nosaltres, sinó per tots aquells que ja no hi son però que han lluitat durant segles perquè jo pugui estar, ara mateix, escrivint-vos en català; que han lluitat perquè aquest moment que estem visquent ara fos possible... ells hi somniàven, nosaltres tenim la sort de viure'l! I tenim l'obligació d'aprofitar-lo també pels que vindràn, perquè puguin seguir parlant català, pensant en català i sentint-se catalans!
Ara és el moment de superar aquest nivell, la independència; un cop superat caldrà
lluitar a molts altres nivells, però almenys no haurem de batallar
també amb Madrid.
Sempre he dit que prefereixo una monarquia catalana... a una república espanyola! al rei, ja tindrem temps de carregar-nos-el, anem per pams.
BON COP DE FALÇ!
Però també sóc conscient que la catalanitat no és una cosa perpètua, i que el panorama que té ara mateix la Nació Catalana és el que és. I vet-t'ho aquí que no m'ho pensaria dues vegades si hagués de triar quins un dels dos camins. Sóc prou madur com per empassar-me de cop les meves contradiccions.
La ideologia està molt bé i és molt divertida, serveix per lligar, per fer-se l'important i per recrear-s'hi. Però el país està per sobre de tot això. Si perdem la cultura perdrem el país i si perdem el país ho perdrem tot, i resulta que en el món d'avui si no tenim estat estem perduts.
JO , que ratllo la cinquantena, ja començo a tenir pressa. Durant anys i panys he fet moltes tonteries ideològiques i durant massa temps he mirat als "nacionalistes" per sobre del cap. Però veig que el temps se m'acaba i no em vull morir sense veure el meu país lliure.
Sóc liberal, però no dubtaria ni uin moment a votar les CUP si fossin l'únic partit independentista que es presentés a les eleccions del Principat.
Esos movimientos unificadores siguen los mismos pasos que hace dos décadas impulsaba Bossi y su Lega Nord así que valdría , por el bienestar de los proyectos, que los promotores de dichas movidas se sentaran a analizar si es el camino correcto.
Como remata el autor de esta nota, no discutirán sobre si declarar la independencia o no sino llegado el momento de redactar la Constitución. Y allí saldrán ala luz, claramente, las ambiciones personales de los Robespierre catalanes.
Si tantos habitantes de dicha región dejaran de interpretar su cotidianeidad como un mero “enfrentamiento con Madrid” (y que como mucho es entre Barcelona y Madrid, aunque luego se trasfunda al entorno), podrían realmente contribuir a desarrollar algo mucho más digno para toda la península y aprovechar la modernidad y el sentido común que aporta el siglo XXI para co-impulsar el retorno a una sociedad republicana.
Porque desde allí sí sería mucho más fácil y menos traumático elaborar los destinos territoriales con el que cada uno quisiera embarcarse.
Mientras se manejen de esta forma ambigua en la que están pero no están o en la que colaboran o no según sopla el viento, todo serán marchas y contramarchas, porque ya que es lícito reclamar la pluralidad de ideas entre quienes desean la independencia, lo mismo debe valer para quienes habitan en el territorio del cual quieren independizarse.
Una Constitució ha de ser el nexe d'unió de tots, no es pot pretendre discutir-se per cada coseta de color determinat a afegir. Aquesta actitud es mes aviat espanyola, una Constitució que condicioni.
Els catalans no teniem Constitució, sino Constitucions, Drets i LLibertats, i penso qe aquest hauria d'esser el punt de partida, les Constitucions, Drets i Llibertats de 1705, i no pretendre imitar als veins de l'oest.
No em discutiré per aixó, una altra cosa es deixar clara la meva posició teòrica, i com no fotem una candidatura transversal unica, seguirem teoritzants uns quants centenars d'anys mes.
Mentre esperem et propose participar en un gran gest que farem l'11 de setembre 2010 al Parlament de Zoo: El poble de Catalunya ocuparà el parlament i proclamarà l'Estat Català.
En ma vida he suggerit una cosa així.
Si entre tots no ens posem d'acord i renunciem a algunes coses (momentaneament) no farem res!
Rcat+Solidaritat+Cup+varies plataformes+vot desencantat d'ERC, jo crec que podriem arribar a uns 25-30 diputats...i això com deia el carotet: tindriem la CLAU!!!!
salud i que torni ARAMATEIX!
Salut!
Molta Salut!!!!!
La teva reflexió em sembla més honesta i aclaridora fins i tot que l'expressada oficialment per la CUP sobre la proposta de SCI, fixa't!
Tot i això, -em pregunto- no et sembla que assolint la independència (no és cap somni; hi ha la base social) la teva/vostra lluita social es podria mantenir en un suposat Estat català si fós de tall capitalista? com a mínim, ens hauriem alliberat TOTS de l'opressió espanyola. No trobes que hauria valgut la pena? No creus que la situació fóra millor? No t'interessa prou?
Sembla desafortunat el comentari de culpar de la derrota de la guerra als de sempre, del passat se n'ha d'apendre, però cal cuidar-se d'alliçonar tant a la valenta...
Salut
www.miradesalvent.blogspot.com
Potser hauríem d'apendre de la història.
Salut
El que passa és que ens hauriem de pensar molt i molt bé l'estratègia a seguir. Volem resultats ràpids i eficiència. Oi que si ?
Jo no sé tú, però jo estic fins els pebrots d'Espanya i no estic disposat a esperar gaire temps per a la proclamació d'indepenmdència. I tú ?
Hem de ser pràctics, Titot. Marejar, ara, la perdiu amb les dretes i les esquerres és dilatar el procés i fer-li el joc a Espanya que estaràn encantats de la vida de veure com ens barallem entre nosaltres mentre continuen oprimint la nostre Nació.
Ni tenim poder polític ni tenim recursos econòmics. No podem fer RES de RES.
Per tant, no podem fer polítiques ni de dretes ni d'esquerres ni de res. Aquesta és la realitat. Per tant, hem de proclamar la independència el més haviat possible i això passa per aconsseguir 68 escons al parlament a la tardor.
Com que les CUP vàren decidir no presentar-se ( a mi m'hagués agradat que s'haguessin presentat ) això significa que ens queden dues opcions: O votem Esquerra Republicana o votem Solidaritat Catalana.
I a mí m'agradaria que la gent de les CUP us mollessiu aquí perquè si no ho feu us estareu possant de la banda d'Espanya.
"Que s'hagi fet un empaçament públic sense haver parlat prèviament amb
els partits emplaçats demostra que no es buscava aquesta unitat sinó
evidenciar la renúncia dels altres."
Certament, si hagués estat una crida sincera, s'hagués fet amb el cap, amb moltes trucades, amb més adhesions pactades a banda de Rcat.
D'altra banda també estic amb tu, Titot, la independèncioa la volem per transformar el país i fer que la gent visqui millor. Que sigui una tranquilitat doble, volem un estat propi que garanteixi unes condicions de vida dignes, i que no s'hagi de barallar amb Madrid tres cops per setmana.
El problema de fons és que la CUP no estarà a les eleccions, aquest és el problema. I alguns encara tenen la barra de dir que encara sort que no us hi heu presentat, que haurieu quedat engolits per la dinàmica de SC... Sense comentaris!
Jo votaria la CUP sense pensar-m'ho, però ara votaré SC també sense pensar-m'ho, conscient del que em separa d'ells. La contradicció no es tan meva, sino dels que no s'hi han volgut presentar i ara reclamaran que no votem, quan tenim el país amb una tensió que no es veia des de fa 30 anys.
D'altra banda, seguirem treballant pacientment per construir una alternativa.
quan s'arribi a la independència es desfarà. Aleshores serà el moment de
ser de dretes o d'esquerres. Un altre detall: si s'hi apunten 100.000
persones en un mes, veuràs com CiU, ERC, la CUP i potser PSC li aniran al darrera
per tal de poder entrar en les seves llistes. Crec que si no hi van els partits sencers, hi enviaran uns quants polítics de primer nivell.
quan s'arribi a la independència es desfarà. Aleshores serà el moment de
ser de dretes o d'esquerres. Un altre detall: si s'hi apunten 100.000
persones en un mes, veuràs com CiU, ERC, la CUP i potser PSC li aniran al darrera
per tal de poder entrar en les seves llistes. Crec que si no hi van els partits sencers, hi enviaran uns quants polítics de primer nivell.
No està bé que hagin utlitizat el teu nom. Respecte a la independència no tinc clar el procés o potser ho veig diferent a tu. Jo no pertanyo a cap partit i m'ho miro des de fora amb molta ignorància del que passa per dins. Jo crec que és millor que hi hagi diferents opcins independentistes però no n'hi haurà gaires. La CUP no es presenta.
Crec que és important que tots els independentistes votin alguna opció, que no hi hagi abstenció, per assolir una majoria al Parlament, suposant que CiU s'hi avingui, que no serà fàcil. Si esperem les condicions que tu poses, no creus que no hi arribarem mai?
Salutacions cordials