L'Aleix a ca la Toca

De petit a casa havia sentit dir moltes vegades un acudit dolentíssim que deia:
-Cual és el ave que passa por debajo de la puerta?
I la resposta era:
-El AVE enguardia!
I és que a casa, l’avi Quimet la llegia, tot i que també llegia el Brusi quan aquest es feia. Però això de la Vanguardia -española (aquest era el subtítol)- era un clàssic, era, com si diguéssim, el diari seriós, d’ordre.
Ara, el clàssic, s’adapta als nous temps. Continua sent de dretes i molt reaccionari, ha esperat que arribessin els de CiU per entrar a potenciar el bilingüisme i es presenta com una manera d’adaptar-se als nous temps i, vés a saber, al que pugui venir.
Avui l’he comprada, segurament no ho faré mai més, exceptuant algun cas excepcional per alguna notícia, informació puntual.
Però no hi ha dubte que és una bona notícia que cada cop puguis comprar més diaris en català, quan vas al quiosc. Tot i que només a uns quants quioscos, donat que fora del paradís catalunyès, l’edició en català no arribarà. De fet és un diari, com la resta que tenim, pensat per a la comunitat autònoma  corresponent, no per al país i la seva gent, sinó per a la regió i la frontera autonòmica -i mental, i moral, i social..
Així, que la bona notícia ara se’ns va esguerrant: visualització del bilingüisme, regional catalunyès i… marcat, com el bestiar. I és que això del bilingüsime ja ho té, que hi ha una opció prioritària i una altra que cal diferenciar. És el que passa amb les felicitacions de Nadal, que porten aquella nostrada cinteta catalana, tan bonica i entranyable, o les agendes, o… Doncs la Vanguardia, també. A la capçalera, al marge dret, així com te la mires, pot ser que hi trobis el fons blau habitual, “normal”, o una peça verda, amb unes lletres blanques on hi diu .CAT, així s’identifica amb quina llengua està escrita. Us imagineu anant de vacances a Berlín i que cada cosa que estigui escrita en alemany dugui un distitntiu perquè ningú no es confongui, amb l’anglès o l’àrab? Oi9 que no? Doncs aquí, si està en català, marcat. Si està en espanyol, “normal”.
La Vanguardia sempre al costat del seu amo.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!