Avui s’ha fet pública la intenció d’ERC d’incloure membres del partit de les Illes i del País Valencià en les candidatures que presentarà el partit a les eleccions regionals -dites autonòmiques- espanyoles de la tardor a Catalunya.
No hi ha dubte que amb el panorama fragmentat i fragmentador del país que estem vivint, és una declaració agradable i, en aquest sentit, agraïda.
No és més que una picada d’ullet oportunista, però és que la resta ni això. Tampoc hem de valorar-ho més enllà del simbolisme, al cap i a la fi, la normalitat d’ERC ha de ser presentar candidatures amb la gent de cada circumscripció a les diferents convocatòries regionals espanyoles que afectin els Països Catalans, si considera que aquestes eleccions són útils, però posats a fer, i anant de simbolisme en simbolisme, també estaria bé presentar gent de Catalunya a les eleccions al País Valencia i a les Illes i així anar fent.
Un altre aspecte que ha comentat el portaveu d’ERC en la presentació de la proposta anava relacionat amb la suposada política en clau nacional que diu que s’ha fet a Catalunya en aquests set anys de tristpartit. I la veritat, si la primera iniciativa té el seu simbolisme, fins i tot de cara a les altres candidatures, aquesta és del tot oblidable, perquè en aquests anys si alguna cosa no s’ha fet és política nacional i els fets i les declaracions i les decisions parlen per si soles.
En aquest nostre país, malauradament, de política nacional no se’n fa. No se’n fa per part de cap partit. I així ens va.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mí m’agrada dir-li més Esquerra què ERC perquè Esquerra és l’únic partit independentista amb presènica a tota la nació sencera. No és la primera vegada que Esquerra fa aquest gest en unes eleccions. Agustí Cerdà, president de la federació Esquerra-País Valencià ja fou presentat i triat diputat a Madrid la passada legislatura.
Per altra banda crec que aquests anys de TRISTPARTIT (ha estat bé això) sí que s’ha fet política en clau nacional. Evidentment no per part del partit majoritari al govern, PSOE-C, ni pels d’Iniciativa, però sí per part d’Esquerra. No de bades s’ha pogut arribar a la situació què es viu ara mateix a Catalunya, impensable durant l’època pujoliana. Esquerra ha posat contra les cordes al PSOE-C i ara posarà contra les cordes a CiU.