L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Prop de 800 morts i 12.000 malalts de còlera, en un context d’expansió sense límits que pot afectar els 10 milions d’habitants d’Haití. Metges sense fronteres creu que encara no s’ha arribat al cim de l’epidèmia i que n’hi ha per mesos.
Fa poc temps, un terratrèmol. Fa més temps, les revoltes per la gana. Encara una mica més enllà, els cops d’estat, clars o encoberts…
Segur que aquest món tan estadístic sap quants morts hi ha hagut a Haití en els darrers 10, 20 o 30 anys. Segur que també sap quin tipus d’ajudes i operacions solidàries han engegat els organismes internacionals, el paper dels Estats Units, els interessos de mantenir les coses com estan, d’impedir cap regeneració interna. Mentre, la merda, la mort i l’horror segueixen passejant-se impúdics pels camins d’aquest tros d’illa ben segur meravellosa i amb gent que deu saber i tenir i conèixer tantes coses interessants, potser divertides, potser amables. Mentre, ongs, estats, organismes, fundacions van a rentar-se la cara al petit i únic bassal d’aigua potable -ja se sap, no la poden fer servir els negres d’allà perquè en faran mal ús-, val més que ens la quedem nosaltres i els podrem ajudar a caure amb menys aparatositat, de forma més “civilitzada”.
10 milions de negres d’Haití és un grapadet insignificant d’éssers menors que si no tenen sortida ja aniran fent fins que s’avorreixin, es morin, es matin o marxin. Res que no sigui previsible, sempre i quan no els mati el còlera. Ara, segurament, els blancs i honrats occidentals no deuen acollir nens negrets d’Haití, potser tenen les passes! I el turisme, potser caldrà esperar uns dies a anar-hi, no fos cas que encara ens agafés alguna cosa. Ens agrada anar-hi però no ens agrada saber què hi passa, només cal que tinguin els hotels i les platges a punt i llavors ens fan gràcia, encara.
Després de tantes coses, ja sabem que la vida d’aquests haitians és prescindible. No cal fer grans esforços.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
enlloc de llençar tanta fel per les pantalles (mostra de fustració, o simple demagògia?), brou de negativisme i tant-enfotisme criticat, ens mostri enllaços solidaris [Les teòries, de tots colors, molts ja les conèixem]. Jo li ensenyo aquest, d’una ONG que reb subvencions dels Estats (no es pot ser “pur” 100%) però que al menys no demana el vot per cap força política.
http://www.adra-es.com/
Atentament