Fa una quants anys, quan tot just s'estrenava, el canal cuatro va venir a Badalona per gravar un documental sobre la vida d'un xicot xinès que era alumne meu. Ens havíem de trobar per anar a veure un partit de La Penya dins els programa de participació en la vida ciutadana i ús social de la llengua catalana que impulsàvem des de l'Espai Jove de Converses Interculturals. La nostra trobada sota les escales del pavelló Olímpic va ser gravada per les càmeres, i en adonar-se que el xicot xinès i jo parlàvem en català amb tota naturalitat els periodistes em vam demanar que ho repetíssim i parléssim en castellà. No m'ho podia creure! No es tractava d'un reportatge? No havien de captar com vivia i es relacionava aquest jove en la seva realitat real? Doncs amb mi es relacionava en català, i encara més en el context d el'espai Jove, com podien, des d'un criteri periodístic, voler falsejar la realitat? Em van amaneçar que si no ho tornava a fer en castellà ho ometrien, i mai he sabut què van arribar a fer. Jo, per descomptat, no vaig repetir l'escena per falsejar-la. M'ha vingut a la memòria avui quan he llegit el cas de l'editorial Destino amb el simpàtic Stiltton...ho podeu llegir en aquest article
Sembla que ni tan sols la moció aprovada al ple municipal del 27 de gener a favor d'aquesta celebració ciutadana aconsegueix blindar-la contra les retallades... al web oficial del carnestoltes de LLefià, organitzat per la Comissió de Cultura, s'hi pot llegir ben clar que el titular de NI UN EURO PER AL CARNAVAL DE BADALONA afecta directament aquesta celebració que fa mesos que està en marxa gràcies a la participació de desenes de persones de desenes d'entitats...la dita de que pel Carnaval tot s'hi val fa temps que s'ha convertit en "Per la crisi tot s'hi val" i amparats en aquest pretext s'estan desmantellant els drets socials i culturals bàsics mentre no es rebaixen les despeses "sagrades", com per exemple les destinades a afers militars, de defensa i de seguretat, o les destinades al rescat de bancs per a beneficis privats... (segueix)
Mentiria si et digués que vaig llegir el teu post de comiat Oh, si fos pols d'un camí. #adéugent quan el vas publicar, el 8 de gener. Aquell dia jo estava immersa en una mort familiar i el ritme de navegació per la xarxa, tant alentit de fa temps, no em va portar a visitar ni el teu bloc ni tants d'altres que tinc enyoradament abandonats. (segueix)
Esperem que el gèlid cap de setmana que ens espera no ens espatlli els plans. Aquest dissabte tenim TRANSGLOSADORS a La Farinera del Clot. Aquí podeu consultar el programa complet i aquí la crida per al micro obert.
Dissabte a La Farinera faci fred faci calor deixa't dur per la trempera del món dels transglosadors
"El meu càncer no té cura. La metàstasi òssia del càncer de mama ja no té volta enrere!En alguns estudis es parla d’una supervivència de 24-36 mesos. En altres parlen de quatre o cinc anys… i que hi ha dones que sobreviuen 10 anys! I aquí estic jo, sobrevivint… no, ... vivint!
Cada dia és un dia nou, regalat… encara que hi hagi dies que no els visqui massa perquè faig poc o molt poc. (segueix)
Diuen que és remar contracorrent, potser sí. Perquè sembla que resoldre els conflictes amb violència - verbal o física, de molta intensitat o de poca - sigui la forma normal de fer-ho, la més habitual. O com a mínim la més coneguda i més popular. (segueix)
Hi ha qui comença a passar a l'acció. El primer cop que vaig sentir parlar d'insubmissió fiscal contra la relació d'abús de l'estat espanyol amb Catalunya va ser quan Marial Casals va explicar el Full de Ruta d'Òmnium, a l'acte dels 50 anys. Són propostes agosarades que entusiasmen o fan arrufar el nas, que amb els diners costa jugar-se-la! D'allò, que jo conegui, encara no hi ha res articulat, i molt menys de cara a una acció massiva- Però mentrestant hi ha qui comença a fer passos amb compromís personal: (segueix)
Aquest cap de setmana ha fet dos mesos (dia amunt dia avall) que una bona colla de gent tocada per la glosa (cançó improvisada) de Cor de Carxofa (l'associació que la promou) ens vam tancar a una boscana casa de colònies, al Castell de Cabrera, envoltats de paratges de l'Anoia, per fer una formació d'aprofundiment a càrrec del Mateu Xurí i l'Ainhoa Aramburu. Un plaer carregat d'aprenentatges. També aquest cap de setmana hi ha hagut la Fira de l'Oli a Espolla, i s'ha fet públic que l'emblemàtica Trobada de Cantadors que s'hauria hagut de fer la setmana passada no només ha canviat de data de celebració, sinó també de forma i de format. Tot això quan només falta una setmana per l'esdeveniment de Reus, i dues per als Transglosadors. I al mateix temps que els grups de treball de professorat i les actuacions a centres docents van en clara pujança... (segueix)
Aquesta ha estat una setmana excepcional a la vida del bloc. Les visites s'hi han comptat per milers gràcies a l'èxit de lectura que ha obtingut el relat del lamentable atropellament als drets nacionals catalans sofert a l'Alt Empordà. Milers de visites per a aquest article (més de vuit mil), milers de visites diàries (més de dues mil)... Aquests han estat els 10 apunts més llegits:
Mira si tens un cinc d'oros. I es veu que sí, que el té, m'escolta i l'escull i el posa al mig de la taula; i comencem la partida. Jugar a cartes amb una sola mà no és fàcil. I encara menys quan la mà tremola sense control. Però es pot.(segueix)
L'alcalde Albiol diu que a Badalona ara estarà prohibit resar al carrer. Mmmm. Significa això que la nostra Processó del Silenci quedarà prohibida? I totes les altres? També es prohibirà la de Llefià, on per cert ell hi participa cada any? I les benediccions de Rams? Costa de creure! (segueix)
No sé si us ha passat, però a mi estar massa pendent de les xarxes socials 2.0 de vegades m'ha arribat a distorsionar la realitat, a fer pensar que el món real es cou en aquest entramat de bits i que l'acció i l'opinió que s'hi forja és al carrer assumida per una gran majoria. De vegades aquesta sensació m'acompanya positivament, em dóna força i ànim; de vegades em sumeix en el neguit i el desassossec. (segueix)
No és una llegenda urbana. És real. Li va passar ahir al meu amic Gustinet (Josep Maria Tegido) a l'Alt Empordà. Llegiu el seu relat i valoreu. (segueix)
Ahir va morir Fraga qui mai va demanar perdó per res del que havia fet durant el franquisme, i a qui mai se li va demanar que ho fes. Són pactes de la transició. Ell va seguir al poder amb la Democràcia, com si res. I nosaltres a callar, que pactes són pactes. (segueix)
No sé de què ens escandalitzem, jo ja fa molt temps que em trobo amb mossos que no m'atenen en català. I és trist i lamentable que el cos policial català no se senti del país on serveix i que no estimi i usi la llengua pròpia. Com ho és que així mateix altres funcionaris tampoc estimin la llengua del país i no la usin ni defensin (mestres, personal sanitari...). Però el pitjor de com funcionen els mossos no és pas això. No és només l'idioma en què parlen, són les maneres com parlen. (segueix)
