L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Els manters i els polítics d’esquerres. Huguet i Saura, els millors exemples
Entre l’Huguet i el Saura ens fan passar un agost realment excitant. I ens fan veure pel·lícules amb molt missatge, que dèiem abans.
L’inefable Huguet va despenjar-se amb unes declaracions genials, crec que era ahir o abans d’ahir, en les quals deia que el fenomen dels manters es devia a la crisi, que en reduir el nombre de llocs de treball i fer créixer l’atur, enviava gent a buscar-se la vida fent de manter. Caram! I quina agudesa, el nostre aprenent de bruixot. I jo que em pensava que els manters eren empresaris il·legals que feien fortunes a base de vendre objectes de luxe sense passar per les obligacions impositives del sistema. Mai m’hauria imaginat que tingués a veure amb la misèria! I, és clar, avui ha reblat el clau, utilitzant aquest sibilinisme que no despista ningú i que practiquen alguns dirigents d’ERC, deixant clar que no tenim certes competències, en aquest cas en temes d’immigració, i que a veure si fan alguna cosa que ja tenen lleis per aplicar que això no es pot tolerar. O sigui, que a veure si els retiren de la circulació, que si no tenen papers, cap a casa o als centres apropiats, i que a veure si demostren que serveixen aquestes lleis espanyoles. Deixant ben clar que si les competències les tinguessin les autonomies, a Catalunya, netejarien més que enlloc. Potser com a l’Estat francès, senyor Huguet?
Per arrodonir la jugada, l’altre referent, el Saura, que es reuneix amb tota la llopada municipal i botiguera i canvia espai municipal manter per increment de Mossos d’Esquadra. Algú pot explicar què té que veure que hi hagi gent amb necessitats econòmiques, que es busca la vida, arrossegant-se per aquests móns de déu, i els Mossos d’Esquadra? Els que vénen del PSUC (mort) i de voler ser imatge del Lenin -oi, Huguet?- ens mostren la cara més amable de la democràcia: tot a favor del negoci, del sector privat, del poder econòmic. I els problems socials, per als Mossos. Potser ja els podrien atribuir les conselleries de treball i benestar social, i ens estalviaríem polítics i tanta pena.
Un cop més, no se m’acut res millor que demanar-los la dimissió -però només per haver dit en campanya que ells eren d’esquerres, i demostrar que era, és i serà mentida.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
S’ha d’anar amb molt de compte amb els pijoprogres, els mateixos que sempre critiquen i prometen molt.
Són aquests pijoprogres acomodats i ben instal·lats els que carreguen contra alguns botiguers de barri, acusant-los de tenir el poder. Personatges acomodats que prefereixen veure destruït el petit comerç local i de barri i en canvi no diuen res de les multinacionals de la distribució, que estan destruïnt el comerç local de proximitat als PP.CC i empobrint barris i pobles sencers.
Els mateixos pijoprogres que es caguen en els botiguers petits i defensen els manters, en una mostra de racisme latent ( volen pels immigrants aquest rol de subsistència, de manter, d’escombriaire, de manobre…) que nega als nous catalans el dret a treballar de periodista, d’arquitecte, de professor…. Els defensen sempre i quan no els faci trontollar l’estatus quo personal.
Per que no permeten que el top manta s’exerceixi també en àmbits privilegiats? Per què no deixem que un pobre immigrant doni classes a la universitat? Fotem fora el professor acomodat i pijo progre i deixem que un nouvingut doni classe, no cal ni titulació ni experiència, tenen tot el dret del món a guanyar-se la vida.
Però això als pijoprogres que tot ho solucionen no els convenç, prefereixen mantenir la seva torre d’ivori personal i jugar a ser més progre que ningú. La història dels Huguet, Saura i provocadors virtuals ho demostra.