L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Aquest passat cap de setmana vam tancar el divuitè número de la revista Caramella, el que veurà la llum a primers d’any per a un període de sis mesos, fins al juny. Amb ell celebrarem deu anys de vida de la revista de música i cultura popular dels Països Catalans que fem, amb esforç i un immens plaer, la gent de Carrutxa, de Tramús i de Solc. Una autèntica xarxa de complicitats i de vivències personals i col·lectives que s’allargassa per una bona part del territori del país i que té un dels nusos centrals a Calaceit, al Matarranya. I allí vam fer cap per acabar de donar forma a un nou episodi d’aquesta extraordinària aventura que és Caramella.
(Segueix)
A la impremta Gràfiques del Matarranya, sobre les sis de la tarda del divendres, vam anar fent cap el Vicent, la Montserrat i jo mateix, on ens esperava i potser temia, el Ricard. S’iniciava un viatge de trenta hores molt intenses i intensives que feien realitat un objectiu perseguit des de feia un bon grapat de números i alguns anys: tancar la revista a Calaceit, a l’empara del mestratge i els recursos del Ricard. I el desig es convertí en realitat i en Caramella 18, dedicada a l’arquitectura popular, i a moltes altres coses.
Vam experimentar la importància del treball en equip, d’allò que diuen que quatre ulls en veuen més que dos -i a vegades ni així!-, de la importància del compromís de cadascú per fer possible el resultat de l’esforç col·lectiu, i un per sobre dels altres: que fer Caramella és una gran satisfacció i un immens aprenentatge.
Vam gaudir de l’acolliment generós del Ricard i la seva família, de la col·laboració del personal de la impremta, de la bellesa i la duresa de Calaceit, d’un temps sec i fred, i d’un bon esmorzar a la Cantonada i d’un excel·lent i plaent dinar a la Fonda Alcalà.
Converses en hores bruixes i matí enlluernador, per a un país que vivim complet des de la realitat tangible de Caramella. Una revista que, com el país, suma i suma hores i quilòmetres d’autopistes -i peatges!-, que contrasta els colors del Lluçanès o el Matarranya amb els de l’Horta o el Baix Camp i el Priorat, d’un país de cants i de queixes… i de festa. Caramella és un petit compendi vital d’un país divers i contradictori, que de tan diferent esdevé singular i coherent en un continu desgranar d’escales monumentals, musicals o de colors.
Tornar a Calaceit, anar a Calaceit, ser a Calaceit, més català que mai, fred com sempre, recordat com mai, ha estat un plaer afegit, una il·lusió renovada. I Caramella és una magnífica via per consolidar els marges d’una terra trenada, a base d’amistat, de treball, de lluita i de festa.
Calaceit -si la tecnologia punta i el Ricard ens ho permeten- ha de seguir sent el desllorigador de les properes Caramelles. I la celebració, cada any, seguirà circulant, entre calçots, paelles i botifarres, al caliu d’un foc que mantenim viu de Caramella en Caramella.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aprofitant un moment que tenia, mentre espero la prova de la portada d’un llibre, que ha de sortir per Sant Jordi però que ja s’anuncia en aquesta Caramella, he fet justícia pel que fa als enllaços. Salut.