L'Aleix a ca la Toca

A mig quart de tres, d’avui diumenge, m’indica l’estadística de Vilaweb que aquest blog ha superat les 50.000 visites. Sincerament, moltes gràcies, és un tòpic, indubtablement, però realment em fa molta il·lusió.
En començar aquesta aventura, fa més de dos anys, mai m’hauria imaginat coses com aquesta.
Doncs ja ho veieu, des de Ca la Toca, a la comarca del Lluçanès, avui és dia de celebrar aquesta efemèride. En ple esclat de la primavera, quan a l’hort es mostren ufanoses les cebes, els alls i les faves; quan les carxoferes sembla que no parin de fer-se més i més grans; quan els enciams, de diverses menes, semblen assegurar que creixeran i quan les flors de la pomera, del presseguer i ara del cirerer es mostren exultants, i el lilà vol batre rècords de raïms de flors; i quan el cep del racó comença a treure fulles. Enmig de tot això, les idees, les notícies, els records, la política local o nacional, els sentiments i les sensacions de les coses que m’afecten i m’interessen trascendeixen a un mateix i a través dels apunts del blog hom esdevé força transparent. El blog és un espai comunicatiu extraordinari, on es posen en contacte tota mena d’interessos i possibilitats i on l’estat d’ànim intervé en forma de mots sentits o en forma de períodes de silenci. El blog t’exigeix ser-hi, però també t’acostumes a relativitzar l’exigència. Tot plegat, una immensa xarxa de complicitats i descobertes que fan del blog un tresor, un aparador, un mirall i un plaer.
Gràcies a tota la gent que durant aquest temps ha llegit, ha guaitat, ha pensat i, sobretot, a aquells qui hi han dit la seva. És cert que em molesten molt els anònims, en general, però sobretot els anònims covards. Alguns els seguiré esborrant, d’altres crec que és millor que la gent vegi com en són de patètics. En qualsevol cas, la interacció és el que val. Igual com val, i molt, saber d’amics i companyes de viatge amb qui compartim el plaer del blog, o amb qui molt de tant en tant ens retrobem al blog.
El blog, per als qui ens agrada la cuina, és com un espai per cuinar i guarnir, i cada apunt, un plat que vols que en mengin els altres i els vinguin ganes de dir què els ha semblat. I quan l’acabes, vols a més que et quedi bonic. Aconseguir-ho no sempre és fàcil. Cal trobar les paraules oportunes, el sentit clar, les propostes ajustades, la imatge precisa…, i a vegades les presses, la ràbia o la pena, l’acumulació d’idees…, fan que no acabi tan rodó com voldries. La intenció, però, sempre és la més bona.
Així, doncs, novament, moltes gràcies per les visites i a seguir, que hi ha molt de món per viure i per conèixer. I bon profit!