L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
20 de març de 2014
3 comentaris
2.- Per un univers català lluny dels catalans universals
Ahir va ser el dia gran de les Falles. De fet el dia del gran esclafit, perquè les falles fa dies i dies que es van apoderant dels carrers i les places, de l’ambient, de les sensacions. Les Falles, amb les noses i els desitjos, han estat ocupant l’espai públic d’una de les nostres capitals i de bona part de pobles i ciutats.
Però ni per als espanyols, poderosos o populars, ni per als poderosos catalunyesos ni bona part dels populars, les Falles són més enllà d’una expressió folklòrica valenciana-levantina.
Però ni per als espanyols, poderosos o populars, ni per als poderosos catalunyesos ni bona part dels populars, les Falles són més enllà d’una expressió folklòrica valenciana-levantina.
(Continua)
Amb tot, l’univers festiu i social va recuperant espai, memòria, arrel i poder entre la gent falles rere falles. I ho fa amb la festa, com a tal, sense més. I ho fa amb la queixa, com sempre. I ho fa amb l’actitud, festiva i desafiant. I ho fa amb la normalitat de saber-se cada cop més a casa, a lloc.
I l’univers nacional, el complet, el que no se sotmet a centralitats interessades ni es conforma amb perifèries singulars, pica pedra un any més per cremar en la falla dels símbols els ninots guardonats i etiquetats -que escaient contemporaneïtat!- com a catalans universals. Aquells que tot i ser botiflers, amics del franquisme o desnaturalitzats per mor de la professionalitat, mereixen aital premi per haver fet o produït una fita de renom, en la Catalunya de la centralitat, i que amb l’etiqueta tapen qualsevol altra mancança. Mentre, en la perifèria, la universalitat segueix competint amb la dels ocupants, amb l’aplaudiment o la condescendència catalunyesa.
Les Falles, com tantes altres expressions de la quotidianitat nacional, siguin festives, socials, econòmiques… només han de ser una de les estrelles de l’univers que ens fa de referència, al mateix nivell que qualsevol altra, però menys en cap cas. Llavors podrem començar a parlar de país i de normalitats, si existeixen.
I perquè aquest univers sigui realment nostre, cal acabar amb els catalans universals, que només són expressió del model de país per a elits que ens dibuixa, encara avui, el Pujolisme, el que ha arrelat en tot allò que quan sent a dir catalanisme pensa en Catalunya. El d’una catalanitat elitista i excepcional. La referència que ha de servir per lligar un país i la seva gent i per confrontar un “procés” regional amb l’alliberament nacional dels Països Catalans.
I l’univers nacional, el complet, el que no se sotmet a centralitats interessades ni es conforma amb perifèries singulars, pica pedra un any més per cremar en la falla dels símbols els ninots guardonats i etiquetats -que escaient contemporaneïtat!- com a catalans universals. Aquells que tot i ser botiflers, amics del franquisme o desnaturalitzats per mor de la professionalitat, mereixen aital premi per haver fet o produït una fita de renom, en la Catalunya de la centralitat, i que amb l’etiqueta tapen qualsevol altra mancança. Mentre, en la perifèria, la universalitat segueix competint amb la dels ocupants, amb l’aplaudiment o la condescendència catalunyesa.
Les Falles, com tantes altres expressions de la quotidianitat nacional, siguin festives, socials, econòmiques… només han de ser una de les estrelles de l’univers que ens fa de referència, al mateix nivell que qualsevol altra, però menys en cap cas. Llavors podrem començar a parlar de país i de normalitats, si existeixen.
I perquè aquest univers sigui realment nostre, cal acabar amb els catalans universals, que només són expressió del model de país per a elits que ens dibuixa, encara avui, el Pujolisme, el que ha arrelat en tot allò que quan sent a dir catalanisme pensa en Catalunya. El d’una catalanitat elitista i excepcional. La referència que ha de servir per lligar un país i la seva gent i per confrontar un “procés” regional amb l’alliberament nacional dels Països Catalans.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Potser perquè aquesta confrontació es portès a terme, caldrià que la majòria dels habitants dels territoris catalans no catalunyesos deixesin de votar i elegir com a representants seus a partits polítics tipus PP i PSOEs.
Ara per ara -falles a part- aquesta majòria que vol un canvi i agafar -ni que fos un xic- l’autodeterminació pròpia sols ho veig al territori catalunyés (i no precisament perquè voti a CiU com a primera força política. Hi ha l’ANC, el moviment municipalista i molts d’altres). Què potser serà un foc d’encenalls? Sí, potser… Però en tot cas, serà un foc més digne que no pas moltes de les falles que van cremar al País Valencià.
Atentament