La cosa va fent el seu camí. Ahir va començar l’estampació dels originals (tot són originals, que es fan un a un) de les il·lustracions per al text de L’hora escotada. La faena és considerable: una faenassa.
La setmana que ve aprofitarem l’expedició a Barcelona per parlar amb el prologuista Partal. Dissabte li ensenyarem tot el material palpable de què disposem perquè puga fer-se millor la idea de com anirà quedant el projecte i vaja pegant-li voltes al nano a vore com ho explica.
L’altre dia Miquel li va telefonar a Jordi per dir-li que ja tenia prou clar com seria la música que ha de fer. Se’l veu (o escolta) emocionat. Diu que hem de quedar per ensenyar-nos-ho i vore detalls.
I l’altre dia em venia al cap la nit que em barallava amb els signes de puntuació i vaig acabar explicant per escrit indiscretament però privada aquella altra nit. La recordava i pensava que era impensable haver imaginat res de tot açò. Res. I mira on estem.
He fet un bloc i t’he enllaçat, i avuí he fet un post i en parle d’un temà que trobe que t’interessarà. Com no veig la teva adreça electrònica et deixe l’avís ací, camuflat en un post antic… 🙂