Foc a la Vall d’Ebo
Crec que va ser a la segona meta volant que vam fer en aquell viatge, ja dins de la Vall de Gallinera, quan vam comentar que allò estava molt deixat. Era un mirador (anunciat com a tal), i allà hi havia brossa per a donar i vendre, a banda d’unes baranes gens presentables. Tota la carretera que travessa la vall es veia ben poc neta a les vores. I la serra no semblava més ben cuidada.
L’endemà, la pujada des de Pego fins la Vall d’Ebo es veia majestuosa, imponent. No recorde que comentàrem res sobre si aquesta banda de la serra estava més neta o no. Ni sé si en cas d’haver-ho estat, això hauria impedit o rebaixat la tragèdia del foc de hui. La qüestió és que el dany és immens, irreparable. Imperdonable.
Com és habitual en mi, vaig tornar de l’expedició sense fotografies. Tampoc no en va fer ella. I ara és una de les poques voltes que em dol no haver-ne fet.