Tal com el vaig veure ahir acostar-se, vaig intuir que em volia dir alguna cosa seriosa. ‘Dis-li al teu amic que el veig molt optimista. Jo no ho tinc tan clar; però si no ho fan ara, ja ens en podem acomiadar tots del país’. És l’aproximació tan resumidament textual que sóc capaç de fer ara, però l’essència de la conversa era eixa.
Vist des de fora, i des de la distància física, el ‘procés sobiranista’ semblava embalat, fins i tot per damunt de la velocitat aconsellable; per això ara, amb una marxa discreta, ens fa l’efecte que no es mou. La política -no l’espectacle polític- és un misteri per als profans, no exempt d’algunes misèries personals. Més o menys li vaig respondre això.
Adés, mentre tenia entre mans el llibre ‘9-N Desclassificat’, he pensat que potser estaria bé que Vicent Partal ens desbudellara el trànsit polític d’allà dalt que hi descriu. M’ha vingut al cap perquè així ho podrà explicar als qui per ací hi tenen curiositat i simpatia; i perquè l’altre dia va ser tan atrevit com per a reptar-me a organitzar una presentació del llibre. En tinc testimonis.
Obrim l’agenda…