Cobrar per la faena dels altres
El mes d’abril passat ja vaig comentar al meu bloc un parell de casos (1 i 2) en què Radio Ontinyent s’havia apropiat descaradament de dues notícies que havíem fet a VilaWeb Ontinyent. Vull dir que les havia publicades per les ones i a la web com si foren pròpies, tot i les contradicions que es desprenien amb la ideologia d’aquella casa. No estic pendent dels seus noticiaris, de manera que és possible que n’hi haja hagut més, com la que he trobat hui mateix.
Si la cosa és que els apanya l’estil amb què mirem de treballar ací, no em desagradaria que imitaren les formes. Ben al contrari. Però d’això a copiar literalment, hi ha una gran distància professional, i potser legal també. A més, diria que és més aviat una qüestió de precarietat laboral i tirar mà del que hi haja per anar omplint… Encara que siga això, és més elegant citar les fonts informatives.
A banda de tot això, hi ha la poca felicitat traductora —encabotats com estan amb el castellà— que solen patir. Si tot açò ho explique ara és perquè en una de les notícies apropiades, ara mateix (ací l’original), parlen d’un sopar ‘de bajo brazo’. No cal dir res més.
La bona qüestió és que, mentre ens plantegem possibilitats de mamprendre alguna actuació seriosa per aquestes apropiacions indegudes —sobretot— en un mitjà professionalitzat, crec que podríem reclamar la part proporcional que ens puga correspondre de la morterada de diners públics que reben per informar amb notícies nostres. Seria un bon pessic.