Com que encara no m’he gitat, és hui que fa quinze anys

Tècnicament ja és dilluns 1 de juliol, però segons la saviesa popular, fins que no et gites és hui, de manera que continua sent diumenge 30 de juny, dia en què fa quinze anys vaig encetar aquest bloc.

Va ser un dels primers d’aquesta santa casa, d’alguna manera com una mena de conillet d’índies per a anar posant a to l’engranatge d’aquesta ferramenta comunicativa que llavors anava despuntant.

És molt de temps, quinze anys. Han passat alamont de coses i m’han passat alamont de coses. Com a tot lo món. Algunes han tingut reflex ací, i la majoria no. Qui em coneix ja sap que sóc una persona amant de la discreció i la privacitat. En tot cas, hi ha hagut temporades de més expansió a nivell personal i altres amb tendències més de caràcter general. Sempre, això sí, descarregades de vel·leïtats dogmàtiques i mirant de rimar amb l’escepticisme i el dubte higiènics.

Hi ha hagut també èpoques de gran producció d’escritets, seguides de moments de sequera escriptora, com ara mateix que passe per ací al cap de les mil. El motiu, ara, és que llig poc, i no llegir (em) fa deixar d’escriure. I això és mala cosa, perquè no llegir i no escriure arruga el pensament i el fa lent i farfallós. I dèbil.

Mirarem d’alimentar-lo, perquè com diu el mestre Leo Ferré (un dels antics habituals per ací), per a fer la revolució al carrer s’ha d’haver fet abans al cap.

Un pensament a “Com que encara no m’he gitat, és hui que fa quinze anys

  1. Estimat Gàlim. … Jo a final de juliol, 14 anys. …. i em passa el que a tú … no llegeixo gaire i tampoc escric gaire .. I això no pot ser. Els esdeveniments i la perplexitat de tot plegat no ajuda gaire a tenir la ment fresca per escriure. … però ho farem, oi que sí ?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *