Budeu

Ja posats, parlarem d’un altre nom sonor de l’Olleria. ‘Budeu’. D’on prové aquest mot que dóna nom a un carrer? Ací sí que hem topat amb un misteri, almenys de moment. Una de les hipòtesis més actuals i amb més credibilitat fa referència a la possible relació de ‘budeu’ amb un cognom del nord d’Àfrica.

Gàlim

Sona bé, eh?
Doncs per si no ho sabeu (i això significaria que no sou de l’Olleria), Gàlim és el nom d’una partida del terme del meu poble. Un nom sonor i antic. Segons Joan Coromines, probablement aquest topònim ve de l’àrab ‘gânim’ (el saquejador), derivat de l’arrel aràbiga ‘gánam’ (despullar, saquejar).
El Llibre del Repartiment (la partida de naixement del poble valencià) en fa esment, en referir-se a l’alqueria de Gàlim.

La paraula maleïda: colgar.

Segons el diccionari, colgar és “posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc. que hom havia tret en fer el clot: ‘colgar les brases sota la cendra per conservar el caliu, colgar un mort’.
També trobarem al diccionari que penjar és ‘col·locar o fer aguantar una cosa en un lloc alt’. El problema apareix quan s’interfereix la paraula espanyola ‘colgar’, que té el significat de la nostra ‘penjar’. A partir d’ací ja sentim desficacis com ‘colgar el telèfon’, que en realitat significa ‘posar el telèfon en un clot i tapar-lo’, la qual cosa es pot fer però no és massa pràctic. És millor, senzillament, penjar-lo.
En definitiva, recordem que ‘colgar’ és sinònim de ‘soterrar’, i no té res a vore amb el nostre penjar.