Em cal un dia de reflexió. L’esperpèntic funeral amb honors de cap d’Estat del sr. Samaranch m’ha desorientat. Visc on visc?…
Escoltar el president del meu país que “A la ville de Barcelona” té el mateix valor que el “Ja sóc aquí ” del president Tarradellas i l’immortal “I’m Catalan” d’en Pau Casals m’ha deixat a fosques. On sóc?…
Demà sortirà el sol, em dic.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Certa reflexió, jo també estic desorientada.
igual per a tothom. És, la faena desenvolupada per cadascú, la que fa que els dies siguen diferents per a uns i d’altres. El factor humà, n’és la diferència.
És amb una munió de gent que li seguim en silenci.
Una salutació cordial.
On sóc? us pregunteu…
Crec que ho sabeu i no cal reflexionar gaire per saber on ens vol portar la classe política del nostre País…
Mireu els assistents al funerals del Falangista olímpic: TOTES les formacions polítiques catalanes reten-li homenatge…
Demà esperem que les consultes populars sobre la independència, ens facin confiar en que aquest núvols s’esvaniran i tornarà a eixir el sol…
Perdó, però sempre que s’esmenta, es diu malament: el que va dir en anunciar els JO de Barcelona va ser “A la ville de Barcelona, ESPAÑA”. Quan, si us fixeu en totes les altres proclamacions, sempre, sempre, sempre s’ha dit el nom de la ciutat sense “adjectius” sobrers.
Però sí, ara era català, catalaníssim, catalanista i catalític.
sabeu on li muntaran el mausoleu a aquest? jo també li voldria retre un homenatge pòstum.
Amb el temps les coses es posaran a lloc. Ha quedat molt artificiós el suposat “comiat i dol popular” que han volgut mostrar.