Albert Fibla
De tornada d'enlloc
Així respon el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, a El Punt sobre la falta de polítiques públiques de cançó: ?en tots els sectors de la cultura és lògic que es tanqui, amb el desplaçament de gust del públic, un cicle històric on no sempre hi ha relleu. La cançó no ha estat més mal tractada que el jazz. El que cal és que els músics tinguin llocs on actuar?. Preocupant. Desconcertant. Crec que ens deu una explicació.
El dilluns 26 de març Xevi Planas va publicar un article a El Punt en el que, entre altres coses, parlava de la manca de polítiques públiques sobre cançó. El periodista aprofitava el recent comiat de Lluís Llach per titular-lo ?Campanades a morts?. Un titular que ho diu tot.
Cap al final del text de?n Planas, indiscutible especialista en cançó d?autor en català que mereix tota la credibilitat del món, es podien llegir les següents declaracions del Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras: ?Respecto molt aquests creadors excepcionals [referint-se a Lluís Llach, després del seu concert de comiat], però en tots els sectors de la cultura és lògic que es tanqui, amb el desplaçament de gust del públic, un cicle històric on no sempre hi ha relleu. La cançó no ha estat més mal tractada que el jazz. El que cal és que els músics tinguin llocs on actuar?.
Em sembla que el Conseller ens deu una explicació als que ens dediquem a això de la cançó i no ens diem Serrat, Raimon o Llach -els ?creadors excepcionals? als que fa referència en les seves paraules a El Punt-. Bàsicament perquè, tinguem o no la vocació de ser el relleu de generacions anteriors, no em sembla que estiguem jugant en les mateixes condicions dels nostres predecesors. Dit d?una altra manera: és impossible que hi hagi relleu en el món de la cançó, senyor Conseller, si la nostra feina no arriba a la gent que potencialment la consumiría. En aquest sentit, parlar de ?desplaçament de gust del públic? em sembla, per dir-ho suau, del tot injust: el públic se?n va cap a tot allò que veu i que escolta.
Estic segur que un teòric de la Comunicació com és en Joan Manuel Tresserras -de qui, per cert, guardo un molt bon record com a ex-alumne a la facultat de periodisme a l?Autònoma- m?entendrà perfectament. I més encara si li dic que és fàcil parlar de tancament de cicle sense relleu i de desplaçament de gust del públic quan el gran públic sap ben poca cosa, en alguns casos pràcticament res, dels nous creadors que es dediquen a la cançó d?autor en català.
Dit això, em toca agrair-li al Conseller la seva sensibilitat cap a la música en directe: és ben cert que calen llocs on actuar, sobre tot llocs on fer-ho dignament. El que passa és que, en això de la música popular, per un artista les possibilitats d?actuar són directament proporcionals a la difusió de la seva feina.
Per acabar, vull deixar clar que confio plenament en el Conseller Tresserras i em consta que treballa de valent per mirar de solucionar el problema de la manca de presència de música en català en els mitjans de comunicació del pais. Precisament per això em sento desconcertat per aquestes declaracions a El Punt i li?n demano explicacions.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens raó Albert, no va estar molt encertat el conseller en aquest article. Caldria saber, però, si el periodista va eliminar altres comentaris del senyor Treserras que poguessin aclarir més la seva postura. En el cas que no ho fes, el conseller no té perdó.
Afegiria a això que diu el conseller de que calen llocs on actuar, que potser també cal legalitzar aquestes actuacions. És a dir, que les sales contractessin els cantants, i així els aquests podrien cotitzar i legalitzar la seva situació. No creus?
Sobre la frase del conseller: "la cançó no ha estat més mal tractada que el jazz", què vol dir exactament? suposem que és veritat, que el jazz ha estat mal tractat, què passa? això justifica que la cançó també ho estigui?
Primera notícia d’aquests comentaris. Em sembla un punt de vista convencional i superficial. De persona encara no prou informada.
Com bé dius, hi ha quelcom més que un assumpte de relleu i de sales. Hi ha un tema de política músical i pública "zero". De clandestinitat i silenciament conscient.
Crec, després d’aquestes manifestacions, que fóra bé demanar-li com a músics catalans i discogràfiques o sector musical una entrevista per tal de fer una anàlisi de la situació i dibuixar -talment com ha fet en la qüestió del circ, i amb perdó, de menor rellevància que la Cançó- actuacions sòlides, durables, i fermes.
Pere
No acabo d’entendre gaire que volia dir el senyor conseller amb aquestes paraules. De fet jo venia a comentar un altre tema anterior que avui formava part del TNmigdia: La regulació de les sales.
Pel que jo he entès han vingut a dir que no es donaran noves llicències si els veïns no hi estan d’acord. Tenint present que la majoria de locals on han anat poc a poc deixant de fer de música en directe ha estat gràcies a aquests mateixos veïns no veig jo molta millora. No es gaire còmode estar en una actuació amb els mossos fora amb la maquineta per veure si superes els dB (que per cert no es van superar en els trenta minuts que van estar medint).
La majoria gent d’avui dia vol llocs on es faci cultura (la música tb és cultura) però no sota casa seva. Fins ara s’enviava una nota informativa als veïns informant-los de l’apertura d’una determinada activitat i s’obria un termini pq hi poguessin manifestar la seva opinió. Però val a dir que aquesta opinió no era mai definitiva per atorgar o no una llicència. Aquest migdia ens han dit que si els veïns no hi estan d’acord no hi ha llicència i punt (pel dret al descans).
Esperem a veure en que queda tot plegat. Jo, sincerament, no hi confio gaire.
més desconcertants són les declaracions del director de l’ICIC a un diari que diu que el que cal potenciar musicalment de catalunya a l’exterior és el jazz… i el flamenc?