No escric gaire sobre el referèndum perquè els coblocaires ja ho fan a bastament, i no sé si queda gaire per afegir. Avui, però, diré alguna cosa, una mica en la línia del posting de l’Arnau Llambordes.
Amb la mà al cor, no tinc molt clar què hem de votar (parlo dels independentistes sense adscripció política, ara). Hi ha, en realitat, arguments a favor de cadascuna de les opcions. A hores d’ara penso (no n’estic segur) que votaré "no". Heus ací el meu raonament. (…)
SÍ : puc entendre el "sí" del peix al cove. Se’m fa difícil dir "no" a unes millores, la veritat… Sé que són esquifides, que traeixen l’esperit del 30-S… però són alguna cosa. Votaria "sí" si CiU i ERC s’haguessin posat d’acord per deixar molt clar que aquest és un estatut de trànsit, i que l’endemà mateix del referèndum seguiríem demanant-ne més. Però en Durante no para de dir que l’estatut ens apropa a Espanya, que val per a una generació…. I no sento ningú dels del "sí" (Mas, Puig, Trias…) dir el contrari.
NO : és arriscat dir "no". Pot ser una oportunitat perduda, no és gens segur que passi allò que alguns diuen que "si diem no ens posarem a negociar una altra vegada un estatut millor". No crec que això vagi a passar, si més no a curt termini, ni per Catalunya ni per Espanya. Però, per altra banda, és l’única manera d’aturar un procés prostituit per Espanya, un procés fet a mida de ZP amb l’oportunisme de Mas, més pensant en les eleccions que en el país.
La constitució europea s’ha aturat perquè dos estats han dit "no". Afortunadament. El "sí crític" d’alguns no atura res, no serveix de res. Jo vaig dir "no" a la constitució europea per independentisme català (i també perquè deixa la porta oberta a l’autodestrucció d’Europa amb la incorporació de 80 milions de turcs, però això és una altra història). Em vaig alegrar de que els francesos diguessin "no", segurament per motius oposats als meus, però tant fa. El "no" ha estat efectiu, és el que compta.
NUL : fa patxoca, ho reconec. Però el "no" d’ERC (crec que també per oportunisme, la veritat) fa que el "nul" quedi arraconat. Era una bona idea, si més no.
BLANC : això, ni ho contemplo. Per votar "blanc", voto "nul".
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fa que qualsevol moviment milimetric que s’aparte dels acords de la transició franquista, de la qual la dreta sempre a discrepat amb el títol VIII, on segons el guardians de la Constitució tot sembla que va restar lligat i ben lligat.
I aquest moviment milimetric magnificat per la confrontació i la lluïta per poder puga obtindre la percepció o enmirallar-se com un trencament o un avanç, quant en realitat no n’hi ha cap avanç significatiu a un respecte entre la convivència de nacionalitats iguals versemblant com al menys a un estat confederal, que és el que realment justifica l’existència veritable d’un estat plurinacional
El que ens ha de fer triar entre una de les opcions és l’argumentari que les defensa.
http://www.tudecideixes.info (jo tiro cap a casa, hehehe)
I en aquest cas encara podria ser que ni això!. La pregunta en un referendum (el que sigui) acostuma a ser del tipus "Esteu d’acord amb això?" i la resposta (si no la barregem amb d’altres qüestions) és bastant simple (Sí, No, M’es igual, NS/NC).
Totalment d’acord amb tu batxí, hem trobo en la mateixa situació que tu!
PD: M’ha encuriosit el petit apunt que has deixat entreveure sobre la canveniència de la inserció de turquia en el sí de la Unió Europea, estaria bé que algun dia en parlessis en el teu bloc, no ho he acabat d’entendre.
Gràcies i salut!