Bloc Botxí (v. 2.0)
La destral torna a estar esmolada
Ara està de moda donar les culpes de l?augment del preu dels habitatges a una mena d?ens abstracte anomenat especulació. Suposo que aquesta ?oeespeculació? ha de ser molt dolenta, ostres, tu, quina putada, no ? Doncs il·legalitzem-la, què carai ! Els especuladors, a la cadira elèctrica, com a responsables del nostre empobriment.
És una llàstima que ningú m?hagi mai definit què vol dir especulació. Suposo, especulo (amb perdó) que l?especulador deu ser algú amagat a un soterrani, conspirant per fotre el proïsme, una mena de ?oemujahid? islàmic preparat per fer esclatar bombes a tort i a dret.
Jo penso que no. Que no hi ha senyors treballant d?amagat per donar pel sac a la societat. Que hi ha factors realment explicables i lògics que han menat aquest augment de preu. Jo crec, més aviat, el següent : (…)
1.- La subhasta o l?adjudicació de sòl és una de les principals fonts d?ingressos dels ajuntaments. Com més car es vengui, més calers treu el batlle per a la butxaca municipal. Com més car, més serveis podrà donar l?ajuntament als veïns (en teoria, és clar). Solució proposada : definir les competències municipals i nodrir-les dels impostos generals. A més, intervenir des dels poders ?oeautonòmics?, limitant les vendes de sòl.
2.- Tipus d?interès negatius. Això és una aberració econòmica que pagarem ben aviat. El Banc Central Europeu fixa l?interès de l?euro en funció de la inflació d?Alemanya, Holanda, França… Països amb inflacions per sota del 2% menen a un tipus del 2,5%, per exemple. Però els PPCC estem per sobre del 4%.
Un estalviador que guarda 1.000 euros al banc durant un any cobrarà (posem) 25 euros d?interès. Quan retira els diners ha de pagar impostos, posem un 20%. Els 25 euros se li queden en 20 euros nets. Però la inflació ha pujat 40 euros. Resultat : l?estalviador ha perdut 20 euros pel camí. Ha fet el préssec, s?ha empobrit. La propera vegada no estalviarà al banc : cercarà un estalvi alternatiu que no l?empobreixi, per exemple la inversió en immobles. Això genera inflació de demanda. A més, sense estalvi real una economia mor. Tothom ho sap. És el camí que ja estem fent als PPCC. És per plorar. Jo estic preocupadíssim.
Però hi ha un altre efecte : els baixíssims tipus d?interès fan que les compres finançades (com els habitatges) semblin més econòmiques del que realment són. Resultat : la gent s?enreda a comprar immobles que realment no pot pagar des d?un punt de vista racional i lògic, només per la il·lusió de la quota mensual. No analitzen que es tracta d?una aberració econòmica : miren si el seu salari els dóna per a la quota o no. Això genera inflació.
Solució teòrica : que els tipus d?interès reflecteixin el preu real dels diners, que hauria de ser el 5 o 5,5%. Ja, quina putada, oi ! (a més, no es pot perquè som a l?euro, si més no ens hauria de fer pensar què cony treiem de debò de l?euro…).
3.- Les demandes esquerranoses de zones verdes i espais sense edificar són molt maques des del punt de vista teòric, però tenen un preu : restricció del sòl edificable. O sigui, encariment. Guaiteu el centre de la ciutat : excepte pels carrers, tot l?espai està edificat. Tot el sòl s?aprofita.
És clar, volem ser d?esquerres, volem moltes zones verdes, molts parcs, molts espais oberts entre edificis…. Perfecte. Això és sòl que no s?edifica. A una zona d?urbanització recent, amb criteris ?oeprogres i actuals?, només el 30% del sòl es dedica a construcció. Resultat : manca de sol, encariment de preu. Són faves comptades. Solució : triar honestament què volem. I ser conseqüents amb la tria feta.
4.- Finalment, brutal pressió migratòria, no planificada, no preparada, i diria que no desitjada. Si al Principat hem passat dels ?oesom 6 milions? a ?oesom 7 milions de legals i uns 400.000 d?il·legals? no és per casualitat. L?augment de la demanda és enorme. Ahir mateix, per exemple, deia El Punt que Figueres tindrà 65.000 habitants en uns pocs anys. Deixant de banda el problema nacional que això suposa (que no és pas poc), tota aquesta gent demanda habitatges. Demanda, demanda…. i puja de preus. Faves comptades.
Solució : jo ho tinc claríssim. Amb 6 milions estàvem prou bé, no calia ser-ne 7, o 7 i mig.
5.- Addicionalment (1), tots aquests factors de demanda han dut als constructors a aplicar uns preus inflacionaris, uns marges de beneficis molt elevats. Però no és que siguin lladres : fan exactament el que han de fer, ser eficients des del punt de vista empresarial. Si no, serien mals gestors i els fotrien al carrer.
6.- Addicionalment (2), les administracions també fan un gran negoci amb els preus dels pisos. Recordeu que l?IVA és el 7%. Com més car sigui l?immoble, més s?embutxaca Hisenda (igual que passa amb la benzina). A més de l?IVA, cobren el 35% dels guanys dels constructors via Impost de Societats. Aleshores, no tenen cap interès en que els preus es moderin ja que perdrien recaptació fiscal.
Ara bé, seguim pensant en el Sr. Especulador com a responsable dels preus dels habitatges. És més fàcil culpar algú inexistent que no pas cercar l?origen autèntic del problema. Potser, perquè no podem, o no volem, emprendre el camí de la solució. Potser perquè els polítics no volen afrontar que l?han cagada, i que cal començar a explicar veritats al poble.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tu quin ets, d’on ets, amb quin backgound comptes per a entendre’l tot tan bé? Per a tu no hi ha misteris econòmics!
Segons es desprèn, els senyors del Banc Central Europeu són uns pendejos que no saben on cal situar el tipus d’interès interbancari. Comunica-l’hi, digues-se’l, no ens tinguis fotuts en aquesta ignorància desoladora evitable.
El sòl, aquest gran misteri. Hi ha tot el qual vulguis i està caríssm. La vareta màgica de la recalificació transforma erms en habitatges en un minut, el de la signatura. Qui prodest? A tots els poders fàctics. Després, o fem la revolució, però bé feta, o això va a seguir així. Acostuma’t a pensar que la hipoteca la vas a pagar.
Què és això de l’economia del que crides PPCC? Existeix com un ens integrat? Hi ha indicadors que registren l’activitat de les CCAA que formen el "ens" PPCC combinadamente. Hi ha economia política conjunta d’aquestes CCAA. València té alguna cosa que veure amb Catalunya o Balears en el polític-econòmic?
El problema "nacional" que arribi gent d’altres parts. La solució és òbvia: converteixes als Mossos en la Gestappcc i que tirin a tots els indesitjables. A tu que et posin de Heinrich Himmler amb barretina i ens ho arregles en uns dies. Si és que no saben. Havent caps bé moblats –encara que sigui de IKEA– com la teva…
Trobo que avui t’has llevat molt guerrer, has escollit un tema molt polèmic! 🙂 Allà van alguns dels meus arguments, per descomptat, tan discutibles com els teus:
1) Això és veritat, sí, senyor. Coincideixo en que els polítics han fet una política dolenta. La pregunta és a qui ha beneficiat!! No podem oblidar que el patrimoni públic és limitat. Vendre-se’l és "pan para hoy", però… què passarà demà? D’altra banda, si volem (volem?) vivenda social, on la farem si ens em venut el sòl? On construirem escoles públiques o vivers d’empreses per a ajudar als nostres emprenedors?
2) El BCE no té en compte només l’inflació interna, o em diràs ara que la Reserva Federal dels Estats Units no marca el ritme? Correrem el risc de què els inversors se’n vagin cap a allà? I totalment d’acord: l’inflació actua com un impost, també sobre els salaris.
"Sense estalvi real, una economia mor". Això fa molt temps que ens ho diuen els partits més "esquerranosos"… 😉
L’endeutament de les famílies serà realment un problema si arribem a veure aquí el que va passar amb la Tatcher. Ens podríem trobar pagant un préstec per un habitatge que val el 60% al mercat… I a sobre, si no podem pagar, materialitzarem aquesta pèrdua. Només de pensar-hi ja m’esgarrifo! Recordem que els bancs han finançat fins el 120% del preu de compra… un 40% per sobre del nivell de risc acceptable en aquestes operacions.
De moment, "el 53,6% de los hogares catalanes tiene dificultades para llegar a final de mes" (El Periódico de Catalunya, 10-07-06)
3) Parlar de construcció no és parlar només d’habitatges: els ecologistes es queixen també dels 3 camps de golf previstos amb l’ampliació de Port Aventura. València en té 48 de projectats i Andalusia, 156!! "Una vivienda asociada a un campo de golf se revaloriza en un 40%", diuen des de Greenpeace Catalunya (CincoDias, 05-07-06). Ens interessa construir camps de golf o no?
De qualsevol manera, som una nació moderna i això suposa alguns inconvenients… Igual que qualsevol gran ciutat europea: la gent viu molt lluny del seu lloc del treball. Amb criteris "progres i actuals" crec que s’ha d’assumir aquesta realitat. La contrapartida és l’exigència del que no gaudim ara com ara: un bon transport públic.
4) Pressió migratòria no desitjada? No desitjada per qui? Per als polítics, que han pogut dir que "España va bien" gràcies a ells? Per els empresaris que volen mà d’obra barata, i quan més ilegal, més barata? Per la ciutadania que veu com els seus salaris minven sota aquesta pressió? Perquè contaminen la nostra cultura? "España contrata más de 200.000 immigrants en origen en el primer semestre del año" (BAC, 10-07-06)
Fa uns dies vaig veure un documental a la tele sobre el tema: a la frontera del desert d’Arizona (per on entren als USA, jugant-se el coll, els mexicans) una empresària es queixava i deia que haurà d’emportar-se el seu negoci de cultius perquè ara, amb l’enduriment de les lleis d’immigració de’n Bus, no tenia suficient mà d’obra. En aquella mateixa zona, un grup de veïns s’ha constituït en associació i fan guàrdies a la frontera fent de policies (es veu que degraden la cultura americana): quan n’agafen algun, l’entreguen a les autoritats…
Doncs sembla que sí, que les previsions oficials et donen la raó: la forta immigració a Catalunya augmentarà la demanda d’habitatges de compra els propers anys. És un cercle viciós: els lloguers són molt cars!
5) No hauríem de confondre les coses… Crec que quan es critica l’especulació ningú pensa en portar als especuladors a la presó. Evidentment, és lògic que una persona vulgui treure el màxim benefici del seu patrimoni, ja sigui un particular (no ens enganyem, en cadascú de nosaltres hi ha un potencial especulador) o un constructor. Això no ho discuteix ningú. Sempre ha estat així. Crec que les reivindicacions de la gent són de cara als polítics, exigint una solució al problema. D’altra banda, com deia aquí mateix, al teu bloc, fa uns quants dies, aquestes
"bombolles" són productives per als que fan el negoci, però no per a
l’economia d’un país perquè no augmenta la capacitat productiva total. O és que l’especulació fa gran el nostre país? És això el que volies dir?
6) Parlem també del frau fiscal? Conec una persona a qui li exigien pagar una part del preu de compra en
negre. No va comprar el pis (de segona mà) perquè els seus ingressos
són blancs i perdria la deducció fiscal. Si és veritat que Hisenda (que "som tots", recordes aquell anunci?) guanya, també és veritat que deixa de guanyar molt en totes les operacions associades a l’activitat. Però, si fins i tot, crec que alguna caixa d’estalvis té oficines als paradisos fiscals…
Quin és el camí de la solució que tu proposes? El no intervencionisme de l’administració, potser? No em queda clar.
INFLACCIÓ. Un nivell de vida inflat com una bombolla.
Moltes despeses artificials i burocràtiques que fan que l’economia no siga competitiva vers a països en desenvolupament.
Els sectors economics amb una major capacitat d’exercir la competència monopolistica amb més marge de guanys estraordinaris.
Juntament amb fer servir la privatizatió de nous serveis publics per a lucre de grans guanys extre privats, que abans sols costaven als ciutadans per acobrir despeses.
Com l’ectricitat, carburants, telefonia, comunicacions, normativa afavoridora de fomentar l’especulació de sol, …
Tots sectors inflaccionistes que fan pujar les despeses dels factors productius dels altres sectors.
A l’hora que cada vegada els altres sectors en general resten en perill de ser incometents a la globalització.
l’Exemple Telefònica te més capacitat per controlar la cultura politic-social de l’Estat.
Telefònica ara no perd dinés; guant blanc. Ara els que pperdem els diners som la majoria en general.
1-Un país que no te res al subsól per força ha de fer negoci amb el sól. Afegim a això que lles administracions locals tenen moltes competencies i pocs recursos. Si volen donar bons serveis necessiten treure diners i el repartiment fiscal és el que és. (I si cauen en això pe "donar bons serveis" ja emmerdats aprofiten per a fer-se un raconet o per a finançar el partit, que el binomi finançament de partits-negoci del totxo és una altra cosa).
2-El pisos seran molt cars però es venen.
No se que ha passat! He hagut de deixar el comentari a mitges i quan he tornat he vist que s’ha publicat diverses vegades sense que toques res! Haurem d’informar al servei tècnic d’aquesta inidència.
Ja escriure el que volia dir en un altre moment.
Doncs ara us explico quin és el procés de la bombolla a nivell financer:
– Una persona vol vendre el seu pis, i demana un preu similar al que pot veure al mercat per un pis de similars característiques al seu.
– Aquest venedor contrata els serveis d’una immobiliària o API per a que li vengui el pis.
– La immobiliària fa d’intermediari, i per tant afegeix al preu real de venda la seva comissió.
– Hi ha uns compradors interessats en aquest pis, però que no tenen un cèntim estalviat.
– La immobiliària té un pacte amb un banc o caixa per enviar-li els compradors que necessiten hipoteca, i els hi envia.
– La immobiliària diu al banc o caixa un preu de compravenda del pis més elevat del real, per simular que els compradors tenien estalvis.
– El banc o caixa no vol perdre la hipoteca de cap manera, ja que és un negoci rodó, i donarà per cert el que li diu la immobiliària "amiga".
– Com que els compradors en realitat no tenen estalvis, el 100% de la hipoteca servirà per a pagar a la immobiliària (és a dir, la part de venda real per al venedor i la comissió de la immobiliària).
– Com que el banc o caixa només pot concedir hipoteques fins un màxim del 80% del valor del pis (llevat de casos excepcionals), el banc o caixa s’ho manega per a que l’entitat taxadora sobrevalori el pis, de manera que aquest percentatge es compleixi.
– Quan tot "quadra", la compravenda i hipoteca es poden ja signar davant del notari. Tot queda legalitzat.
– Ja tenim doncs, preu inflat i taxació inflada per a poder tirar endavant la hipoteca, valors que serviràn de referència per a següents venedors, als que s’afegirà de nou la comissió de la immobiliària, i de nou es sobretaxarà per a cobrir el 100% d’hipoteca, i la bola de neu continuarà engrossint-se.
Si no estic equivocat, un conseller de la Generalitat va fer una llei de municipalització del sòl el 1936. Després, aquell home va desaparèixer. La tradició dóna la culpa al PSUC i psuqueros… Potser sí.
insolidaritat i especulació. o quan la gallina de dalt pixa la de sota. els pisos i el seu valor -q no preu- s’han convertit en una mena de joc piramidal q acabarà per caure’ns a sobre a tots -i no em refereixo a cap bombolla ara. i és q tots hi hem de jugar; comprant o venent… o intentant comprar-ne un. i fer de una necessitat un joc és un mal tuacte.
per cert especular té el mateix origen etimològic q ‘espill’, és a dir, fer veure ‘valor’ -duplicant, triplicant…- allà on no n’hi ha.