Ja està, Messi ja se n’ha anat amb força llàgrimes que no dubto que en aquell moment eren sinceres, però també m’ha semblat que ho eren els seus somriures al costat del príncep àrab que li acabarà d’omplir el compte corrent perquè aquest xicot pugui tenir una vellesa “arregladeta” que deien els grans d’abans.
Dit això, sempre he pensat que per anar bé pel món s’ha de donar a cada cosa la seva importància. Sincerament, trobo desproporcionat i fora de lloc que per seguir aquest senyor que se n’ha anat a treballar per una altra empresa, els nostres mitjans públics hagin fet una despesa enorme quan un dels problemes que tenen és precisament el pressupostari o dit d’una altra manera: que no tenen ni cinc.
Pel que he anat veient i sentint, tant TV3 com Catalunya Ràdio, que hi tenen corresponsalia fixa, hi han desplaçat expressament equips per cobrir tot això i jo em pregunto: quant ens haurà costat aquest sarau?, desplaçaments, hores extres, allotjaments, menjars, dietes, etc., etc.
On és la justificació?, que el Sr. Messi ha fet molt feliç la culerada al llarg dels darrers anys?, és evident, però ni el nostre país s’enfonsarà perquè hagi marxat, ni França tindrà més “grandeur” perquè ara jugui allà. Al cap i a la fi aquesta persona no és cap gran científic, ni metge, ni filòsof, ni…, amb tots els respectes només és un xicot amb més traça que d’altres per jugar a futbol.
Si us plau, donem a cada cosa la importància que té.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!