Vaig llegir sencera una extensa entrevista a la Consellera Bassa que publicava VilaWeb.
Cap sorpresa pel que fa a la línia política que expressa ja que és la que han adoptat la majoria de partits polítics que s’auto-nomenen independentistes: menystenir l’1 d’Octubre, pretendre negociar amb qui no vol negociar, etc.
Si que va ser sorpresa la seva amarga queixa: “sempre responc: en comptes d’estar al sofà fent la crítica, haguessis vingut allà”, abans d’amollar la següent frase que també copio literalment: “Però, qui em va venir a defensar en el moment que ens van venir a detenir? Quanta gent hi havia davant de casa meva?”.
Amb tot el respecte del món, voldria dir-li a la senyora Bassa que si alguna cosa hem estat i som els independentistes no és precisament “gent de sofà”, hem trepitjat tots els carrers, camins, carreteres i autopistes del país per defensar-lo i per defensar als “nostres” polítics inclosa ella. No hem parat ni pararem, amb un detall afegit que sovint als polítics, acostumats a anar sempre a despeses pagades, se’ls escapa: tot passa per la nostra butxaca. I el que per a mi va ser ja de traca i mocador va ser la segona frase on es queixa de que no hi hagués ningú davant de casa seva quan els van anar a detenir.
Espero que sigui un lapsus per part d’ella. A qui van anar a detenir va ser als CDR’s entrant amb armes de guerra als seus domicilis, a la Tamara Carrasco, a l’Adrià Carrasco que va poder fugir a temps, i a tants altres anònims, exhibint-los a continuació per les TV’s aplicant-los allò de la “pena del telediari”; però que jo sàpiga a cap dels presos polítics el van anar a detenir enlloc, tots, i només ho dic amb ànim de constatació, es van presentar als jutjats i allí els van dictar ordre de presó.
Senyora Bassa, li agrairia que corregís la seva declaració i demanés disculpes a qui ha tractat de gent de sofà, i també que esmenés la segona frase que pot fer creure en unes èpiques detencions domiciliàries que no van ser tals.
Pot caure en la temptació de pensar que és un petit detall sense importància; però els detalls a vegades en tenen molta de importància, pensi que el petit detall de canviar dues lletres del seu nom, converteix bassa en barra.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!