3 d'agost de 2021
0 comentaris

DIGNITAT

Durant aquests darrers anys, aquesta paraula ha sonat moltíssim, fent referència als presos polítics, a la gent, a la seva actitud, etc.

Avui l’utilitzo per referir-me precisament a la manca absoluta de tal concepte per part del nostre Govern.

Ahir una representació del Govern va anar a Madrid, a una reunió “bilateral” de la que no en va sortir res, llevat de que d’un deute històric de més de set-cents milions l’estado es va compromtre (quin valor té un compromís d’aquest estat?) a pagar-ne dos-cents abans de final d’any, o sigui, ras i curt, ni cinc de calaix; també es va acordar el traspàs de la gestió de les beques però Gemma Geis, la Consellera del ram, diu que al tal acord “no hi ha contingut i hi falta concreció”, també adverteix que haurà d’anar acompanyat de pressupost perquè pel que sembla d’aquest petit detall aquella gent de Madrid se n’han descuidat. Aquests  detalls expressen prou el nivell dels acords aconseguits  (concedits?).

Que no en sortís res ja és prou greu, però el que encara n’és més és que tots, els d’allà i els d’aquí, ja ho sabien que no en sortiria res. Per això es van empescar la comèdia d’una reunió sorpresa entre el Conseller Puigneró i la ministra del ram en la que en un vist i no vist van acordar l’ampliació del nostre aeroport (aquell que és tan nostre que ens el van rebatejar i quan ja ho havien fet van dignar-se a dir-nos-en el nou nom) amb un devessall de milions (mil set-cents pel que diuen) i que segons una altra ministra representarà la creació de vuitanta-tres-mil llocs de treball(!) perquè  posats a dir-la, com més grossa millor. Un detall no menor és que les tals obres depenen d’Europa pel que fa al tema ecològic i que se’n preveu l’acabament per d’aquí a deu anys, o sigui que el més calent és a l’aigüera, i a més com que ja sabem el que volen dir els terminis per aquells verals, qui sap quan poden estar acabades… si es fan.

A continuació tots a fer el paperot, els d’allà mostrant força satisfacció, i els d’aquí fent “morritus” per demostrar que no estan “gaire” contents i avall que fa baixada, que al Setembre ja hi tornaran o si no un altre més de qui sap quin any.

El que més greu em sap és que aquesta manca de dignitat que segur que fa petar de riure a l’enemic, a ulls seus no és dels “negociadors”, és dels catalans, és del país, és de Catalunya, i cada dia gosaran a fer-nos-les més grosses (em refereixo a les aixecades de camisa).

Agustí Vilella i Guasch

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!