Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
L’Il·lustre lingüista i filòleg valencià Manuel Sanchis i Guarner va confeccionar fa més de 50 anys el mapa de la comarca del Carxe, situada dintre de la comunitat autònoma de Múrcia, en la qual des del segle XVIII es parla la llengua catalana. L’any 1919, dos prestigiosos lingüistes, Pere Barnils i Antoni Girera, varen donar a conèixer l’existència d’aquesta regió, molt interessant en l’àmbit de la lingüística i de la sociolingüística, en la seua obra Dialectes catalans.
El Carxe està inclós dintre dels municipis de Iecla, Jumella i Favanella. A Jumella, hi ha els pobles pedanis de: L’Alberquilla, el Canalís de Crespo, la Canyada del Trigo, els Càpitos, les Cases del Conill, Les Coves de Pena-roja, els Escandells, l’Esperit Sant, la Raixa, la Sarsa, La Torre del Tico, la Tosquilla i Xamaleta. A la Favanella trobem les pedanies de La Canyada de l’Alenya, les Cases dels Frares, el Collado dels Gabriels i l’Ombria de la Sarsa; mentre que a Iecla es troben el Carrascalejo, els Pinillos, Quitapellejos (actualment deshabitat) i Raspai (també conegut com a El Carxe). Cap d’aquests pobles pedanis compta amb més de 200 habitants. No cal dir que com a campredonenc, que malauradament ens han impedit legalment ser un municipi i ens han fet quedar com a pedania, em sento extremadament identificat amb els carxencs i les carxenques. Imaginem-nos un col·lectiu de catalanoparlants, poc conscients de l’idioma que parlen, repartits entre infinitat de pedanies i tres municipis!!!
A més, l’estatut d’autonomia murcià no reconeix cap altra llengua que no sigui l’espanyola (ni tan sols els parlars regionals coneguts com a panotxo). De fet, Múrcia és una d’aquelles autonomies artificials, sense cap tradició, creada per seguir la nefasta tàctica del “café para todos“. Tot i això actualment s’imparteixen classes de català al municipi de Iecla, amb la col·laboració de l’ajuntament i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ja que hi havia alguns/es carxencs/ques interessats/des.
Personalment, he tingut dos contactes amb aquesta regió catalanòfona. L’any 2002 vaig poder visitar-la amb la meua dona i la meua filla (llavors tenia mesos), i em vaig trobar amb tot un seguit de pobles amb poca conexió entre ells i una llarga distància que els separava. Culturalment em va donar la sensació que seria molt difícil recuperar-lo, ja que no hi vaig poder trobar ni tan sols una revista local que inclogués algun article en català o s’interessés per la llengua de la regió.
Poc després vaig adquirir el llibre de l’estudiós Artur Quintana (especialista en la literatura de la Franja de ponent i d’altres llocs amb llengua minoritzada) El Carxe. Recull de literatura popular valenciana de Múrcia, que ens apropa la varietat dialectal i també el folklore. Em va ser molt interessant comprovar la riquesa del parlar autòcton, malgrat la influència forta de la llengua castellana en el parlar local, així com la continuïtat de proverbis i contes que podem trobar en molts altres indrets dels territoris catalanoparlants.
El Carxe és, sens dubte, el lloc més desconegut dels Països Catalans, amb el qual hem creat menys lligams. Amb la Catalunya del nord i L’Alguer es produeixen importants intercanvis culturals, també amb la Franja de Ponent, però no amb aquesta comarca agrícola que es troba dintre de l’àmbit administratiu de Múrcia.
Cal continuar amb aquests estudis sociolingüístics sobre la zona, així com encoratjar els seus habitants a conrear literàriament la llengua catalana. Seria magnífic poder comptar amb algun poeta que ens retratés l’ideari de la regió, o algun narrador que ens fes reviure les essències d’una comarca catalanòfona, força aïllada de la resta de territoris catalanoparlants, tot i que bona part de la població que hi viu manté una estreta relació econòmica amb la població de Pinós (Alacantí).
Dos interessants you tube sobre el Carxe:
http://www.youtube.com/watch?v=4xZVMxJVxoI; http://www.youtube.com/watch?v=aTnEUzMOcRo
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El Carxe ha funcionat com una expansió i pedania més del Pinós i de la comarca alacantina del Vinalopó Mitjà junt a Monòver, Monfort, Novelda, Elda, Petrer i Crevillent.
El nucli urbà principal i més proper del Carxe ha estat sempre El Pinós, encara que des d’un punt de vista jurisdiccional pertany a la comarca de Jumilla, ja en territori murcià.
I Sanchis Guarner no era valencià, doncs va renegar en vida i va triar ser un català d’adopció i partidari d’anexionar el País Valencià als Països Catalans.
Fet que a provocat entre moltes altres qüestions la devallada de l’autoestima dels valencians i la llengua valenciana en recessió a tot el territori i en especial a aquestes comarques alacantines.
Per què als imperialistes espanyols i de la ‘lengua de l’imperio español’, s’els ha unit els neo-imperialistes catalans de la Generalitat de dalt i colaboracionistes imprescindibles i per tant culpables de generar l’actual situació socio-política i per tant socio-lingüísta contra els interessos valencians, de la llengua i contra l’autoestima i les nomenclatures de consens pròpies valencianes conreada al llarg dels segles per la veu del poble valencià.