Ulisses20

De sobte, en una de les sessions online, descobrim que els xiquets no lligen en anglés, de natural: —xa!, m’exclame. Com és astò?

Quin drama! Quin descosit! Quin horror d’escola, que els dic, i m’enfade com feia molt i molt que no ho feia. M’agafa com una torbació lingüística, gairebé  plurilingüe, i no trobe cap altra proposta d’esmena que enviar-los un dels majors drames de  la història: Hamlet! No em quede curt si us dic que fins ací encara no havia tancat ni mitja ferida per les llengües, ves si era tan profunda la descoberta: quatre anys d’anglés i encara no llegiu teatre en anglés, on s’és vist, moniatos?

Així que els envie els deu primers versos del monòleg més conegut del teatre i els enllaços de tres homes que l’interpreten suficientment bé com per sentir-nos satisfets. Trie Laurence Olivier, Richard Burton i Kenet Branan.

To be or not to be, that is the question:

Whether ‘tis nobler in the mind, to suffer

the slings and arrows of outrageous Fortune

Or, to take arms, against a sea of troubles

and, by opposing, end them? To die, to sleep—

no more—, and by a sleep to say we end

the heart-ache, and the thousand natural shocks,

That flesh is heir to. ‘Tis a consummation

Devoutly to be wished. To die, to sleep;

To sleep, perchance to dream: ay, there’s the rub…

Els envie també una barreja de traducció-adaptació Oliva-Sellés, al costat de l’original. els demane que, sense pressa, però sense perdre el temps em reciten Hamlet, i m’envien enregistrades les proves i provatures. Caic de cul, literalment, perquè n’hi ha coses que no provem de fer, als xiquets, si només el fem ballar entre ximpleries i adaptacions com si no estigueren regats del tot. Ara que jo els havia avisat: “He enllaçat tres vídeos de tres lectors professionals que lligen brutalment bé. Mira-te’ls despaiet. Mira com respiren, com actuen, com miren… Com dramatitzen la ficció… És un text, el monòleg, d’un home molt enfadat amb la vida. Acaba de perdre el pare i sap que l’han assassinat (és una obra de teatre. És ficció, xa], l’autor és l’escriptor anglés W. Shakespeare. Ves lentament, marcant molt cada paraula, sense córrer, respira cada síl·laba, cada idea, para doblement en les pauses.

I a la vesprada, enlloc de dir ximpleries des del balcó, deixa mocats els veïns, llegeix-los Hamlet i no espereu res en canvi.

—Mestre —em diu un dels alumnes dilluns—, ma mare va mirar el primer vídeo, aquell home que es treu un punyal i se’l posa al pit, i ha parat el vídeo i no m’ha deixat veure’l, i jo que li dic, que és una ficció, mare! (m’ho diu online i em diu que li ho repeteix a la mare). No m’ha deixat veure’l, que no.

Però tots els alumnes de la sessió, sense excepció, volen recitar Hamlet en anglés, i n’hi ha que ho fan com uns actors anglesos dels principals, xa. I n’hi ha que ho volen repetir i repetir… Sort que el drama era una ficció, només això.

—Mestres, a veure si els considerem europeus de primera, els xiquets!

[a demanda de l’amic Josep Blesa, els enllaços dels tres mestres Hamletians!
El monòleg “Ser o no ser” en la versió de Laurence Olivier de “Hamlet” de l’any 1948. Una versió cinematogràfica de l’obra de Shakespeare dirigida pel mateix Olivier. Els subtítols, en català, corresponen a la traducció de Salvador Oliva.

el monòleg “Ser o no ser” en la versió de Richard Burton de “Hamlet” de l’any 1964. Una versió cinematogràfica de l’obra de Shakespeare dirigida per John Gielgud.

el monòleg “Ser o no ser” en la versió de Kenneth Branagh de “Hamlet” de l’any 1996. Una versió cinematogràfica de l’obra de Shakespeare dirigida pel mateix Branagh.