La plaça Major de Llíria va concentrar milers de persones que van participar de les Trobades del Camp de Túria. Una festassa que va començar a les cinc de la vesprada i acabà de matinada, amb el concert de Svàters —la banda d’Alcàsser fa una festa extraordinària. Llàstima que va actuar tan tard, quan la majoria de xiquets i famílies ja dormien a casa. L’any que ve, que canten de vesprada, xa, a les set o les vuit, veureu com fan ballar la xicalla. I la cassalla. El cercavila, els tallers, les actuacions, els balls populars, els itineraris didàctics, les paraetes, els llibres, les plantes, els tabals i les dolçaines, la batucada, les bandes…, la festa de l’escola valenciana que cada any aplega els pobles i el compromís per la llengua i l’educació. El voluntariat, el requisit, i ara la campanya en favor de reclamar l’equilibri i la paritat per al valencià, la nova mobilització d’Escola per reclamar a l’administració més coratge. I a la societat civil. I a l’empresa privada. I a la justícia (uiii, ací mentre siguen els hereus de la dictadura, caspa i raspa, farem aigua), i a la sanitat, i als mitjans privats. Democràcia?, comenceu per aplicar-la, vosaltres que tant us ompliu la boca.
Enhorabona a la coordinadora pel valencià del Camp de Túria per una festa tan lluïda. Per molts anys.