Ulisses20

«Més del 90% de les reunions de l’escola són supèrflues. Podrien estalviar-se. Del 10% de reunions considerades necessàries, la meitat del temps que s’hi dedica és per perdre’n, de temps important d’atenció a alumnes o d’estudi dels propis mestres. Però insistim a augmentar la desorientació.»

Anit vaig acabar parlant de l’ambició, l’ambició necessària dels mestres que voldrien ser mestres o, si ja ho són, l’ambició necessària que necessiten per millorar de mestres. Hardy ho diu d’aquesta manera: «pràcticament totes les contribucions importants a la felicitat de l’home han estat fetes per homes ambiciosos.»

I d’això els mestres quina lliçó en trauen, si no és que es perden en la desorientació? Quina ambició té cada escola nostra, al poble, en aquell barri, aquella i aquella altra en aquesta ciutat petita valenciana? Quina ambició tenen les escoles individualment i col·lectiva? Què volen ser? Què volen fer amb el jovent del país? On els volen guiar perquè el país despunte, vesse de coneixement?

Ah, potser que no s’ho plantegen, que han de tenir la major de les ambicions, els mestres, i l’escola, cada escola, tanta o més com pot tenir-ne, per exemple, l’empresa cocacola o l’empresa google. I sabeu quina és l’ambició de cocacola, per exemple?, doncs refrescar el món, ves si la frase és curta, directa i contundent. I ambiciosa. I Google vol aplegar tota la informació, tota, perquè després cadascú la faça servir lliurement. En canvi, l’escola, en sabria trobar una de més encertada, d’idea, més punyent encara, més intensa i bella? No?

—Ho veieu-ho, com els mestres van desorientats!

Potser que hom plantege que això fóra fer un paral·lelisme de l’escola amb macro empreses allunyades de la filosofia de l’escola. Però ves si els mestres plegats, cent mestres, mil mestres, un milió de mestres, ens posarem plegats a pensar quina havia de ser la nostra màxima, el nostre lema, la missió de l’escola, almenys de l’escola dels valencians.

Oh, llàstima, potser que els mestres preferesquen de continuar desorientats.