Els govern d’espanya vol prohibir-nos parlar valencià
L’assejament contra la llengua dels valencians no és una cosa nova. Que no l’és. És com una plaga bíblica, a València, a més d’una plaga política i judicial. L’absurd de prohibir des d’espana que el govern valencià puga adreçar-se al seu homòleg de la generalitat catalana, o al seu homòleg de les illes, en la llengua dels valencians fóra un esperpent si no fóra una realitat escrita i publicada i rebuda. De l’odi que es els cou la panxa se’n fa premsa o decret o fel a manta. Espana està malalta. Crònica. Sense remei. I el descrèdit ja s’escampa per les institucions internacionals, que fa un ridícul que no pot evitar-lo.
A València, com que no en tenen prou d’asfixiar-nos econòmicament, usen els tribunals per atacar-nos la llengua, l’escola i la democràcia. L’últim conte kafkià del dia és prohibir-nos la llengua de comunicació amb els nostres, per aquell complex de l’extrema dreta: quan el pp i els seus còmplices no governen, usen qualsevol tipus de males arts per pegar-nos a matar: el documental sobre les clavegueres del ministeri de l’interior, l’acció indiscriminada de la GC, o la policia, l’ús parcial i particular de la justícia, acompanyat de la corrupció, el robatori legalitzat, la mala pràctica en favor de les empreses amigues, i la complicitat de l’església, ens situa en el cul internacional de la política: allà per on caga el món civilitzat, som nosaltres. Perquè nosaltres encara ens ho mirem des de dins, esquitxats, bruts sense remei. Però continuen, ploga o neve.
Què vol dir que el nostre govern no puga parlar valencià quan li done la gana? A quina escola d’ases estudien, aquells? Com poden ser i fer tant el trompellot? No han robat suficient? No han delinquit prou? A més, com poden suposar que ens retindran, amb aital nivell d’intel·ligència?
A Europa, en Rajoy i tots els seus menistres i generals, no valdrien ni per a fer taps d’ascopeta de fira, que es pensen que ens mamem el dit? Fin i tot la pobresa d’esperit de la cultureta espanola, que no vol perdre el privilegi de continuar mantinguda per la perifèria, els fa el joc i les mamaes. A cagar a la via, home!
I llegiu-vos avui això sense falta, a veure si escriviu amb més profit i més conseqüència.