Ulisses20

Continue llegint Shaun Bythell, Diari d’un llibreter, per passar d’una activitat a una altra, en entretenir el temps amb les aventures d’una llibreria de vell que ha sabut vitalitzar els llibres, les botigues, el petit poble d’Escòcia, Wigtown. Hom voldria copiar una fórmula que, malgrat els retrets del propietari, funciona fins al punt d’atraure compres d’arreu del món, compres, visitants, però sobretot lectors, i ves que, segons que el llibreter explica, n’hi ha d’estranys, estrafolaris i fins i tot lectors estrambòtics, com n’hi ha de tocacampanes i destralers. Les llibreries de vell són un altre món, de viatges al desconegut, a petits mons on pot passar qualsevol cosa. Jo no hi entre, perquè desconec què t’hi pots trobar —diuen que a València n’hi ha de molt bones, amb quantitats minses de llibres en valencià—, però en aquesta llibreria escocesa sembla que passen coses de veritat, sempre que pugues competir contra el gegantot Amazon. La lliberia de vell més gran d’Escòcia és a Wigtown, on s’organitza un festival de llibres que dura un mes i atrau milers de visitants —potser que la pandèmia ha frenat aquell èxit, no ho sé— però hi destinen mig milió d’euros a organitzar la fira, mig milió d’euros públics, en un poble que no arriba als mil habitants.

Naturalment que ara farem les comparacions, un colp fetes petites apreciacions de desnivell d’humitats, temperatura, hores de sol i ofici lector, sobretot aquest ofici altruista de llegir, d’aquell rodal del nord contra el nostre territori valencià, el país valencià, que ara els de la generalitat també volen fer-nos passar per paisatge i paisanatge —si tenim polítics que arriben a ser rucs, amb albarda i sense. Hom assegura que la fira del llibre a Wigtown organitza més de dos-cents esdeveniments anuals al voltant del llibre (recordeu que és un llogaret d’apenes 1.000 veïns), que s’apleguen autors d’arreu del món, i no són marcians ni res de paregut, que allà els gats també es pixen damunt les estores i els bufandins porten el sobret de l’alka-setzer a la butxaca. Però lligen, o fan com que lligen, almenys compren llibres, perquè en el poblet han obert unes altres llibreries, a més que han tornat un parell de petites indústries que garantexien una mica de feina i de futur. Allò és Escòcia i mai no hi falta ni la cervesa ni el wisqui. I la lectura, pel que sembla.

Segons que va explicant Bythell de les desventures viscudes, entre més lluiten aferrisadament contra Amazon, que els roba el 60% dels guanys d’un llibre, a més dels altres negocis que gestiona (els mamons, en els llibres treu preus per davall del cost, per obligar les llibreries a la ruïna i a la desaparició). Però esl jutges ja interpreten les lleis, dels polítics del suborn. Ep, però no us penseu que allà lliguen els gossos amb llonganisses, no. Allà, com ací, també tanquen llibreries, malgrat el desequilibri de lectors, cansades de la competència deslleial del gegant amazònic. Sobre tantes activitats com s’organitzen al poble rural de Wigtown, hi ha una fira agrària viva i intensa ( si teniu temps, mireu-vos la web): si hom ho compara amb la de Bétera, per exemple, la fira agrària o del camp, apames al primer glop qui juga a tercera i qui defensa el camp, com defensa els llibres i la lectura. Potser perquè una cosa va lligada amb l’altra, sinyors llauradors de la cooperativaaaa! No els preguntaré, als llauradors de Bétera, pobres, enguany que els han tornat a robar els preus de la taronja —els del psoe, el pp, vox i tots els espanyols de merda que pacten l’entrada de taronja a europa per les vies que tots coneixem—, quants n’han passat a comprar llibres a la fira de Bétera.

Ací tenim mitges figues de polítics, fariseus, borbònics, jutges corruptes i criminals, i amb això, què voleu que passe, amb els llibres i els pressupost públic que hom podria destinar-hi. La misèria la tenim a casa, moral i física. Ací, el país i el paisatge, fa anys que va tancar totes les botigues de la dignitat moral i política, en canvi d’alimentar el clavegueram de rates, que hom si se fixa bé, diria que són rates humanes. Tan poc lectores, pobres.