Ulisses20

—Pare, un ramat de 180 ovelles, com el distribuiràs en dos corrals, l’un més gran que l’altre, si vull ficar-ne trenta més en el corral gran?
—Les ovelles estan asquilaes?
—Sí…
—Pos tu primer vas fent-les entrar en un corral fins que l’omplis, i després, les que falten, les entres en l’altre corral. [d’un altre apunt escrit fa sis anys]

Un clam per evitar que la crida a obrir les escoles en juliol faça fortuna entre els apòstols, els apocalíptics i els que porten les butxaques foradades a la sotana.

***

“Fem llegir o corregim exercicis?”, era la frase que havia deixat en un article anterior. I m’havia demanat què feia el nostre país, la nostra escola, respecte a això. Perquè és evident que el plantejament és molt diferent, i l’enfocament que voldreu donar a la vostra experiència, de retop: què ensenyareu a partir d’ací.

Mireu-ho des d’un altre angle. Si treballeu l’ensenyament a partir de la lectura, ningú no us dictarà des de la meseta el 60% del currículum. Ni el 100%. Sereu vosaltres que haureu de construir-vos el currículum. A més, Sereu protagonistes, ara sí, de l’ensenyament que fareu. Perquè haureu de decidir. Prendre decisions, mestres, sí. Fins i tot de decidir en companyia dels vostres alumnes.

Massa democràtic?

M’havia demanat què feia el nostre país, gran part del temps escolar. I si és veritat que n’hi ha alguns detalls, pocs, que van canviant entre els mestres—el mestre Enric Queralt va pregonant entre mestres aquest canvi… Però una majoria de mestres encara tenen la taula del mestre farcida de quaderns per corregir, amb piles de fulls d’exercicis per corregir, i n’hi ha que s’emporten a casa bosses o caixes plenes, d’aquests quaderns que tornaran corregits l’endemà.

Una mala cosa. Perquè això vol dir que els xiquets continuen fent exercicis i més exercicis, en canvi de llegir a l’escola. Potser perquè llegir, la lectura, encara és una de les activitats menys valorades pels mestres. Sense embuts. Demaneu quines activitats són les més valorades en el dia a dia a l’escola, de veritat, d’aquelles que són a l’horari, que tenen pes, que garanteixen la nostra dedicació i el nostre temps més important, i veurem si allò que diem coincideix en allò que fem.

Un exemple: enguany una escola que conec va organitzar un concurs escolar de lectura en veu alta, amb publicitat, tria de textos obligats i de voluntaris, amb categories, regals i, segons que em van contar, moments ben vius de lectura i d’emoció…, però només el 10% de mestres d’aquella escola hi va assistir a les sessions. La resta, o no va poder, perquè tenia altres coses més importants, o no va considerar que allò meresqués un minut del seu temps. Ep, del temps dels mestres!

Entre els valencians, l’índex de lectura és tan baix, però tant, que fa vergonya de dir què llegim, quant, i no sabem per què passa. Ho sabem, però no sembla que es puga dir, perquè una part d’aquest dèficit és culpa del sistema educatiu. Del mateix sistema educatiu, que filtra tot d’exercicis, exàmens, controls i fins i tot avaluacions per determinar si un alumne és apte per promocionar. I pot passar que, un curs rere l’altre, els alumnes avancen sense llegir. Sense l’hàbit necessari de lectura que, en canvi, exigim en altres àrees del coneixement. El mateix sistema educatiu està configurat, conxorxat caldria dir, perquè acabes l’ensenyament obligatori sense una mínima actitud lectora.

Un indicador de canvi que serviria, per provocar el canvi, és que els mestres, cada mestre del nostre país, portés a la seua classe els deu llibres que considera imprescindibles, que ha llegit i dels quals podria parlar als xiquets. A més, hauria de deixar aquells deu llibres damunt la seua taula, només aquests llibres, sense oblidar-ne cap, cap ni un, i de tant en tant podria llegir-ne ara l’un ara l’altre, sense venir a comptes de res, o potser que sí, explicant que avui llegiria això i demà allò, però que això, xiquets!, seria a partir d’aquell moment l’activitat principal de la classe. La lectura i la vida, que en un article va escriure Emili Teixidor. La lectura i la vida en i després d’una pandèmia, vet ací.

—Mestres, ací teniu una de les feines principals: quins deu llibres —si tindrem l’oportunitat de tornar a l’escola abans de l’agost— portaríeu a la vostra taula de classe?