Negociar amb els carcellers sanchez i avalos

Si n’hi ha cap govern que incompleix, lleis, normatives, drets i promeses, és l’espanyol. Fa anys i panys que ho fa, desdir allò compromés o saltar-se fins i tot les lleis que ha aprovat prèviament. Li ho ha recordat europa, fins i tot l’europa còmplice d’aquest estat feixista, l’ONU o amnistia internacional. Li ho han recordat tribunals europeus, governs, o ong’s internacionals. Sobretot pel que fa a drets i llibertats, però també a qüestions d’economia, patrimoni, cultura, o justícia, fins i tot pel que fa a ètica, li han recordat no pocs organismes internacionals, que espanya era un niu de corrupció que només si defensava el clavegueram més lligat al franquisme i tots els seus poders: monarquia, església, poder judicial, policial, empresarial, fins i tot periodístic. Tot passava per aquell sedàs putrefacte de l’incompliment.

Però vet ací el polític “avalos”, homenic i mediocre, que ens amenaça que, sense agenollar-nos, no n’hi haurà diàleg. Aquest home, incapaç de defensar la taronja dels valencians (ell diu que és valencià), quina promesa podrà acomplir, ell que s’ha negat a parlar la llengua dels valencians, en menystenir-la, o considerar-la menor, incapaç avalos amenaça que sense llepar el cul de l’amo (ni és ell ni el seu cap) no ens pensem que xarraran de res, els seus del psoe. Home, hom dirà, però a València, entre valencians, hom té el dret de no usar mai la llengua, si no és la llengua de l’imperi! Vet ací, doncs, els valors que representa aquest home i què serà capaç de dialogar. I encara pitjor o similar o tant se val, el seu cap sanchez.

A genollons, a llepaes, que vulguen fer els representants d’erc és cosa seua i del seu partit, i la burla durarà anys, farà ratlla i quedarà com un altre dels insults espanyols a la democràcia. Però hom podria pensar que la bona voluntat és arribar al diàleg, i que la jugada d’erc és necessària per arribar a una línia d’eixida, entre iguals.

Una merda, que m’entens? espanya no ha fet cas de l’ONU, ni de la Unió Europea, ni dels tribunals internacionals, ni de res que l’obligue a la democràcia plena. Espanya, ara mateix sanchez i avalos, sense accents i minúsculs, són carcellers d’una dona excelsa, Carme Forcadell, entre més polítics o representants de la societat civil democràtica catalana, són això, carcellers, que tenen prohibides les televisions que no es convenen o no són prou feixistes, que mantenen a consciència el desequilibri de finançament valencià només per tenir-nos agafats dels ous, collats als seus designis, com si ells foren res, entre incapaços i inútils, que ens tracten com si els criminals fórem els valencians, com si els deguérem la vida, i els haguérem de besar el sòl que trepitgen… I és amb aquests, els autèntics corruptes i criminals, que hom pensa que farà un bon negoci democràtic, si afluixa, si acota el cap, si els regala que ens governen en canvi de mantenir presoners polítics, l’amenaça feixista, mitjans que no els convenen castigats o desconnectats, aquest que apliquen normes contra la democràcia dels parlaments autonòmics, que ens ofeguen les inversions (fins i tot les que ens corresponen segons les seus lleis pudents), que ens ataquen la sanitat, l’escola, la llengua, la dignitat de ser… És amb aquests passarells que pactareu els republicans?

Hi havia aquella faula de l’escorpí i la granota: l’escorpí havia de travessar el riu, passar el tràngol a llom d’una granota: “que no, que no et picaré” deia l’escorpí, sabeu… Fa tants segles d’Isop i de les fàules, i dels enganys que ja depassen l’ètica, fins i tot la política.

*Pactar amb els carcellers avalos i sanchez, sense accents i minusculs? Mai, Mai de la vida.