Nafarroa Oinez (2): la UE contra les llengües sense estat

La Unió Europea i les llengües minoritàries: la llibertat i el respecte per les llengües, la Carta Europea i els Drets universals, els Estats i les llengües, totes les llengües… fins i tot les llengües que ells diuen inútils.

Avui he participat d’una jornada a Altsasu sobre Mitjans de comunicació i llengües minoritàries, dins el programa del Nafarroa Oinez, la trobada en favor de les Ikastoles. Entre més ponents, hi ha participat Unai Arellano, Juan Kruz, Johan Haggman i Idurre Eskisabel, Yazmin Novelo, Elin Haf Gruffydd o Rónan Mac Con…, dels quals agafe, de la traducció simultània unes quantes idees:

[…] A la Unió Europea, i potser que fora d’ella, l’ús i el respecte sobre les llengües és potestat dels estats, ai, i què penseu que passa, amb les llengües, que si són minoritàries van a prendre pel sac, i encara a mans de rucs, les llengües grosses no penseu que no pateixen tanta idiotesa. Segons paraules d’en Haggman, mentre n’hi haja Junckers, o polítics similars, les llengües seran amenaçades… “La carta de Drets fonamentals és el pitjor colp contra les llengües, perquè recau sobre els estats i no sobre la UE, decidir què fan de les llengües els polítics que governen aquests estats: i ja sabem com les tracten aquestes llengües.”

D’entre moltes de les competències que la UE ha deixat en mans dels estats, la cultura, l’educació, les llengües… en el cas d’espanya, ja sabem a mans de qui recau la responsabilitat de tot plegat i quin és el nivell de respecte, ajut o coneixement a seques que han atresorat els faquirs a espanya… La UE pot aconsellar, fer declaracions d’intencions, fins i tot finançar amb unes quantes almoines això i allò, però, si l’estat és qui decideix què ajuda o on es gastarà la subvenció…, on penseu que destinarà espanya els diners que arriben…?

En Haggman ha parlat d’un parlament europeu desdentegat, que minva i supremeix res que no siga estatal o a mans de taurons i corruptes, o bufandins (recordeu els Junckers?): sí, hi ha projectes que es poden estudiar si milions d’europeus són capaços d’aplegar signatures suficients en set estats diferents… Per demanar almoina, és l’Europa dels estats contra l’Europa dels pobles. Johan Haggman va ser durant anys a la Comissió de llengües de la Unió Europea.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *