Qui pensa els patis d’una escola?

Divendres, xafarranxo. Cada divendres, com cada dilluns. Xafarranxo. Per aprendre, per ensenyar. Xafarranxo sense excuses. Avui hem tingut visita, uns quants mestres i una experta en arquitectura del paisatge. Inara Hasanova. Ella portava un bastó alt, una motxilla, la cantimplora, el termo, i un grapat d’idees que compartia amb aquells mestres cooperatius. Xafarranxo. Així que comence el matí amb les dues preguntes clau:

—“Xiquets, què volem que passe al pati?”

—”Xiquets, com podem ajudar a millorar la feina, els mestres?”

Després de la matemàtica (visca Steiner), i de l’assemblea, avui Jordi, el nostre psicòleg, ens ha parlat de la tècnica Cinc pensaments, els xiquets apunten idees per escriure un text, o dos textos: «Fer ús dels cinc pensaments* per resoldre conflictes; m’agradaria fer classe en el pati; caldria un dia de pati de jocs diversos; voldria recuperar la idea del “nou amic” al pati, en què un tria de jugar amb algú que no juga habitualment; els mestres haurien de jugar més amb els alumnes…»

I sobre l’altre texts, quines idees ens ajudaran a elaborar un text: “Com podem millorar la feina, els mestres?”: «Anar d’allò més fàcil a allò més difícil; explicar els conceptes de diferents maneres; no us calleu, pregunteu els dubtes; llegir el full informatiu que el mestre envia a casa; com podríem ser més responsables? Això com es practica?»

Ep, ací us deixe un model de text, que he elaborat mentre escoltava l’andante cantabile…

El pati i els mestres. Avui el mestre ens ha proposat d’escriure sobre el pati. El pati de l’escola i els mestres, encara que som els xiquets els que passem més temps al pati de l’escola. Qui pensa el pati d’una escola? Qui pensa els patis de les escoles? Tots els patis són iguals? I les escoles, són totes iguals? I els alumnes, som iguals? Jo faria el següent, per pensar en al pati de l’escola: baixaria al pati i buscaria un punt concret, per exemple la garrofera de l’entrada, la que n’hi ha a la vora de la font nova. De d’allà, em miraria el pati, tancaria els ulls i em miraria el pati, mentalment. Què, què és el que més m’agrada d’aquest pati? El joc?, el siroll?, el silenci? No ho sé. Potser que m’agrada tot. No ho sé. Quan n’hi ha xiquets i quan no n’hi ha, m’agrada. Però sobretot, m’agrada especialment tot el pati… Bé, potser que n’hi ha alguna cosa que no. Però aquesta cosa me la reserve. Preferesc de no dir-la. És com un secret. Com una cosa meua. Només meua. Ai, sí, el pati i l’escola. Però qui en pensa, en tot això? Qui vol pensar-ne, en el pati de l’escola? Els xiquets? Els mestres?

Per cert, els del pp també voldran robar-nos els patis?, i els jutges, ens tancaran per voler ser lliures al pati?, què, tenim xafarranxo o no?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *