El València CF i la impunitat feixista

Els valencians ens caguem en tot. Ens caguem en l’ou, en la mar, en la figa sa tia, en la merda ens caguem, en ta mare, en ton pare, en l’hòstiaputa, en la puta sola, no parem de cagar i cagar-nos en lo món i en tothom. Però l’acció no passa d’una expressió barroera, desafortunada, irreverent. Malgrat que n’hi ha molts homes d’església, i sobretot beates, els valencians som irreverents en la seua majoria. Encara que n’hi ha més homes de processó, de fer veure què, d’ensenyar davant els altres, que no d’església tancada, sobretot perquè allà dins allò no llueix, i els homes van a lluir. I aquest cúmul de paraulades també té un perquè, segurament.

D’acord que som barroers i malparlats. Ja us he explicat que un oncle meu no deia cinc paraules sense que quatre foren talls de ganivet, adobats amb una traça de mestre d’aixa, orfebre de la paraula ajustada a la caguera. Però darrere no venia mala intenció, ni mala jeia, al contrari, era la seua manera d’expressar-se al bar, a casa, amb els fills, a la feina… Potser que no en sabia més, ell.

Diumenge uns milers de valencians van rebre el Barça a Mestalla, amb crits que no tenien a veure amb això que explique. Ací a València, abans i, supose que durant el partit, els cants contra Catalunya sí que tenien mala fel, una intenció feridora d’escarni que pretenia de fer mal a consciència. Si el Nas panoc de Zoido vol trobar odi en una acció contra els homes, ací té un model i milers d’exemples on agafar-s’hi. I trobe que no n’hi ha a Europa un altre exemple més insolent, més xenòfob, més public, més repetidament vergonyant i malsà, que aquest de València quan ens visiten els futbolistes del Barcelona any rere any.

D’on trauen aquest odi visceral, primitiu, feixista fins a l’agressió que voldria fer sang, aquest joves que insulten amb aquella força que els naix de dins? Joves, milers de joves, i de no tan joves, suposem que estudiants en la seua majoria, universitaris fins i tot, o ves a saber si professors, o mestres, o quina cosa…, bé que han de tenir una professió, o estudis (malgrat que com diu el professor Cotarelo, el suport a les forces del pp i de l’espanyolisme extrem, els de la violència i l’agressió, són en la seua majoria analfabets, gent amb pocs estudis).

Jo els imagine fins i tot pares, pares d’escola, que hauran dinat paella diumenge, o arròs amb fesols i naps, o all-i-pebre, no ho sé, amb la família, i unes hores després, atonyinant verbalment uns jugadors, l’afecció rival, i un país sencer, amb aquells insults de pensar en la mare dels futbolistes, en la mare dels afeccionats, en la mare de tot un país… i traient tanta ràbia de dins l’estómac que arribe a les cordes vocals per pronunciar: puta, puta, puta, puta, puta, cent vegades seguides, puta, puta, puta, amb Catalunya a dins, endins, com una bèstia desbocada, ferida i acorralada faria: puta, puta, puta, puta…

És veritat que el futbol trau el pitjor de molts afeccionats, el pitjor. Els retrata l’esperit. Perden els estreps, les casetes, les formes. Però n’hi ha pocs exemples, si n’hi ha cap, com el de València. Amb el rerefons de la batalla dels anys setanta, l’odi d’uns quants milers contra la identitat catalana, contra la seua organització, contra la sòlida economia i la sòbria personalitat, convida a una certa enveja, però d’ací a demanar l’agressió, l’escarni, la violació de tot un país amb aquell clam “Puta Catalunya”, n’hi ha un abisme que atempta contra els drets universals, la dignitat i el respecte dels catalans i dels valencians. També dels valencians no-orangutans.

L’alarma fa saltar una deficiència anímica, personal i de caràcter en els valencians que diumenge eren a Mestalla. Molls, fluixos, i potser d’una intel·ligència menor de la que es vanten uns quants. I no és prou un article, una opinió, una denúncia. No. Ací el club, el València Club de Futbol, l’Ajuntament, la Generalitat, ha de prendre mesures severes contra aquests milers. Ací els polítics han de dir prou, i la justícia, i els mitjans. Però sembla que, contra Catalunya, tot li val, ara i abans: l’insult, l’amenaça, l’agressió, el feixisme pur i dur, fins i tot atemptar contra els drets humans bàsics. Espanya i València permeten a aquests consentits impresentables saltar-se lleis i drets democràtics. Atemptar contra la dignitat i ser campions de l’estupidesa.

És el nivell, però no ho podem deixar passar. No, si creguem que l’ésser humà té la raó, la consciència, l’empoderament del coneixement, en general. Malgrat que a València, quan ens visiten, l’analfabetisme s’ensenyoreix de places i carrers dins i fora d’un estadi de futbol. I després, la complicitat. Tothom a jugar a futbol com si res, o a veure jugar a futbol com si res no hagués passat. El públic, els directius, els futbolistes, el club, els mitjans, els periodistes, com si el clam feixista formés part de l’adn valencià, per culpa de l’estupidesa humana davant tanta impunitat.

Aleshores recorde aquell gest de Guus Hidding, i trobe que encara n’hi ha homes, o n’hi havia, capaços de fer reeixir la intel·ligència.

 

 

7 pensaments a “El València CF i la impunitat feixista

  1. be, ara es podria entendre donada la situació política actual, la intoxicació i foment de l’odi pels mass media espanyols cap a Catalunya.
    Però aquesta actitud ha estat sempre gairebé igual, i fa molts anys.
    Jo diria que és més forta com més perdua de la pròpia identitat tenen els valencians.
    Potser un argument contra la pròpia frustració, el dirigir l’agressivitat i ràbia contra qui no han pogut tombar, MAI?. És difícil d’explicar, d’entendre també, però jo, com a català, ja estic acostumat.

  2. anem a vore, en el món al qual vivim se li dóna molta transcendència a esports de massa, a l’igual que tot que vinga de l’aborregament… El fútbol és un dels esports on aglutina a més persones amb el perfil més baix (intel·lectual, cultural, cognitiu, sensibilitat…) fins i tot al Camp Nou, però es disgrega per arrelaments ideològics, en el cas del València, i des de fa molts anys, íntimamanet lligat amb el moviment d’ultra-dreta i nacionalista espanyol. A mí no em sorpren…perìo tambè cal dir que no ens representa, ni molt menys als d’Alacant, hi ha molts més seguidors del Barça o del Madrid a Alacant que no pas del València, perquè est club mai s’ha preocupat de vertebrar a la resta del País, o del Regne, com si va fer el Barça al Principat…
    Als pobles, a les nostres comarques, som moltíssima gent que hem fet camí, per sobreviure com a Poble i amb la nostra identitat envers dels flagarants greuges ocasioants per les polítiques vingudes des de Madrid, per això cosins germans del Principat no us fixeu amb les nostres averracions a l’igual que nosaltres no ens fixem en les vostres, com A. RIbera, gral. Prim, Millet o el clan Pujol..)

  3. Estic d’acord amb el text en general però discrepo quan diu que l’insult els “naix de dins”. L’anticatalanisme no és espontani ni casual, hi ha hagut uns grus polítics que l’han creat, uns mitjans de comunicació que l’han difós, unes autoritats que l’han protegit i subvencionat, unes autoritats policials que li han donat impunitat, etc.

  4. El ex president Amadeo Salvo va ser qui torna a donar protagonisme a esta gent en la xotera(mestalla) es crea la curva nord en el 2011 i els colocaren darrere la portería ben visibles a les camares televisio, recolocant a socis que historicament tenien el pase allí en altres zones pitjors del estadi, el creiximent de curva nord va ser igualment exponencial con la representacio compromis en les Corts, comensaren en un troset de curva i ara ocupen tot el gol de baix darrere portería. Amadeo Salvo que venía de ser president de power electronics venuda a valencia com una empresa modélica en components electronics resulta que una empresa holandesa la denuncia per plagio de components suposadament, Amadeo actualment es president del eivissa fútbol i Aurelio Martínez vicepresident valencia en época Amadeo ara es president autoritat Portuaria de Valencia, casi na conexio eivissa valencia, tot per la festa, els dos veneren el valencia a Peter Lim que com bon globalista vol fotre fora de mestalla als violents q sense saberho son proborbonics a qui la resta del mon li vol menejar del trono, ja ni fa viatjes al extranger, pero puigdemon li ajuda posant a tot lo mon en contra dels catalans i a favor del jefe estat, el poble no s entera de que va la jugada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *