President, com ho hem patit!

Com patim encara, la jugada d’un jorn difícil tan complex. A mig matí, quan Vilaweb assegurava que n’hi hauria eleccions, el colp al cor ha fet ferida, potser en milions de persones que fa anys treballen amb honestedat. La proposta d’eleccions era una eixida, però no era honesta amb tanta gent com ha confiat en els polítics, en les seues paraules, una gernació que s’hi ha jugat la pell per defensar la democràcia. Una altra cosa que no siga la independència és apostar per espana que, sense embuts, és anar contra la democràcia.

Com hem patit durant hores des del treball, des del carrer, des de casa tot el temps que ha durat el dubte del president Puigdemont. Hem patit que l’èxit de la feinada de generacions senceres d’homes i dones que ens han portat fins ací, es perdés per una mala decisió, d’una sola persona. És veritat, que un president té aquesta potestat, la decisió, però som ací pel suport incondicional de milions d’homes i dones. Hem patit el dubte, i encara el patim, president.

La decisió que siga el parlament que parle, una altra vegada!, una més, sobre una cosa tan parlada, el futur d’un país a curt termini, amb una tan contrastada claredat de forces, posa en risc el repte final. Ara depenem dels 72, i si el president, que era ferm i ho tenia tan clar feia uns dies, ara comparteix la decisió amb el parlament, ho fa amb alguns companys de viatge que ja han expressat els dubtes personals i particulars aquests dies.

Si fique la pota, demà ho reconeixeré, president, però avui el país ha patit en desmesura. Nosaltres no som jugadors, president, i el colp de cor patit no el mereixem. Tenim 1.000 ferits, tenim amenaces de mort, dos homes tancats, amenaces contra la llibertat d’expressió, contra la feina de gent honesta. Tenim totes les amenaces sobre la democràcia, i la gent té molt de coratge i molta força, però la incertesa avui ens ha venut durant unes hores. Perquè ens heu fet dubtar, i patir. Dubtar i patir.

Si era per comprovar fins on és capaç d’arribar espana, amb les amenaces, això nosaltres i vosté ja ho sabem. Ells són de pell franquista, president. Ací no n’hi ha límits. Fa setanta anys del camp de concentració de Portaceli, al Camp de Túria, i encara avui no ens permeten la documentació. Una altre exemple, diumenge serà el darrer d’octubre, i els valencians ens apleguem al Puig: la delegació del govern espanol a València ha permés que una associació violenta d’extrema dreta puga també manifestar-se a la nostra vora. Així entenen ells la democràcia; no cal que li diga que cap dels mitjans espanols no ha publicat la denúncia de la fiscalia contra la corrupció del PP, demostrada sobradament. Però malgrat tots aquests exemples dels seus límits en la dictadura, vosté ens ha fet patir. Potser els professionals o els que tenen fel de ferro ho hauran aguantat. N’hi ha milions que no. Que hem pensat que res del que havíem fet durant anys, no havia valgut aconseguir el repte esperat.

Una última cosa. Això de vostés a Catalunya, no afecta només els catalans. N’hi ha molts que esperem amb deliri que guanyen la llibertat, perquè molts pobles d’Europa en depenen directament, del seu coratge i de poder bastir un altra Europa possible. A vostés, senyor president, els ha tocat d’obrir via i explorar una democràcia més viva en favor de tothom, sense exclusió. A partir d’això que decidiran demà.

Senyor, president, no volem ni podem decebre’ns ni una vegada més: aquest deler del país que vosté presideix és una lliçó que es mereix l’èxit. No defallesca.

Un pensament a “President, com ho hem patit!

  1. Tindreu més auto govern al País Valencià que al Pricipat, despús demà, és clar.
    Sí tanta gent que ha confiat,,,,,,sí en uns polítics que ens han enganyat, de totes totes
    Per que la indepència, es podrà declarar pr`ò no serà efectiva. Ahí està l’ engany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *