No repetiré per enèsima
vegada allò que els fets són més importants que
les paraules perquè Montilla en va abusar, ha donat més
paraules que no pas fets i des que se li ha girat en contra tothom li
refrega l’expressió pels morros (i ben fet que fa); també
perquè en el fons penso que paraules i fets corresponen a
realitats i àmbits diferents i que una paraula en el moment
precís i en el lloc adequat pot tenir més
transcendència que molts fets. Som de naturalesa simbòlica
mal que ens pesi. Però ara no volia entrar en això sinó
que volia centrar-me en els fets i advertir que, més que
l’oposició paraules-fets, m’interessa la dels fets ocorreguts
i els fets percebuts, o com el pas del temps i la mediatització
de l’opinió desfigura les realitats, les buida de contingut o
les exagera, etc., etc. I volia centrar-me molt concretament en la
percepció que ha quedat del fenomen de la manifestació
de l’1 de desembre de l’any passat.
Organitzar una concentració com
aquella no és fàcil des del punt de vista logístic,
però sobretot és arriscat perquè t’hi jugues el
crèdit i la capacitat de mobilització en futures i
eventuals noves convocatòries. Els de la PDD se’n van sortir
amb un 10 i el país va respondre amb un 100. Aquell dia fèiem
un pas endavant mirant de reüll el 18 de febrer de 2006 i amb
por de quedar fora de joc i que ens fessin un gol al contraatac, però
l’equip va respondre, la jugada va ser rodona, el joc va ser
bellíssim i net i el partit es va resoldre amb victòria
contundent. Conscient de la importància que té
l’elaboració de l’imaginari col·lectiu i del perill que
representava que aquella manifestació centrés els
debats públics durant gaire dies més i que es continués
generant il·lusió i optimisme, el socialista Joan
Ferran de la Crosta va fer la seva aparició i va crear tot
solet un nou debat que va tapar l’altre. Se’n va sortir força
bé. Ningú no ha oblidat la manifestació, però
va aconseguir tallar el procés de gestació natural. No
podia evitar que nasqués la criatura, però si era
vuitmesó, millor; i si era setmesó, millor encara.
Però si es pensava que allò
acabaria en aquell punt anava errat i ja es pot empescar algun altre
rebombori mediàtic, perquè el 17 de gener, amb la
visita d’Ibarretxe a Catalunya, s’establirà una línia
directa cap a l’1 de desembre que farà d’en Ferran de la
Crosta un entrepà (indigerible i dolent, però pel
companatge, no pas pel pa). Ibarretxe vindrà i amb ell
arribarà el debat, i aquest debat és el del dret de
decidir, allà amb data concreta, el 25 d’octubre, i aquí
amb el llunyaníssim horitzó simbòlic del 2014. I
l’entrepà es farà perquè qui porta Ibarretxe és
la mateixa societat civil que va organitzar el clam de l’1 de
desembre: PDD, Sobirania i Progrés, Cercle d’Estudis
Sobiranistes, etc. Per això cal rebre el lehendakari amb un
bon bany de masses, no pas perquè hàgim de fer el paper
de masses acrítiques davant un ídol de moda, sinó
perquè som davant d’un homòleg de Montilla que ha
decidit ser demòcrata i plantejar la consulta malgrat l’Estat
espanyol i les seves negatives i amenaces. Aquestes actituds no
sovintegen i cal valorar-les i aplaudir-les d’una manera tan singular
i excepcional que arribi a ser portada als mitjans. Què cal?
Un quart d’hora d’aplaudiments abans no obri la boca? Mitja hora?
Doncs som-hi! No escatimem recursos davant d’aquesta ocasió.
Tenim una primera sort que és un lehendakari valent que ens
esperona i obre camí; tenim una segona sort que és una
societat civil compromesa i amb la directa posada, a punt per liderar
el procés; si a més aconseguim la tercera sort, un
poble que comprèn la importància del fet i que respon
com mai, la triple fortuna ha de resultar imparable. El dia 17, tots
amb Ibarretxe!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El lehendakari Ibarretxe buscarà el suport de Catalunya per tirar endavant el seu pla sobiranista
Informa: alexcat
El lehendakari del govern basc, Juan José Ibarretxe,
serà el proper 17 de gener a Barcelona per buscar els suports de
Catalunya a l’hora de tirar endavant el seu projecte sobiranista per a
Euskadi, que té com a punt central la consulta a què sotmetrà els
bascos el pròxim 25 d’octubre.
Tot i les reticències del govern
espanyol, Ibarretxe ha confirmat en el missatge institucional de cap
d’any que tirarà endavant la consulta prevista per aquest any mateix.
Ibarretxe vol cercar en Catalunya suports a l’hora de tirar endavant la
proposta.
I no pas suports parlamentaris, donat que la seva
proposta de referèndum no es preveu dins el marc constitucional
espanyol, sinó més aviat suport moral del catalanisme polític després
que a la política catalana hagi aflorat el debat entorn del dret a
decidir.
El País Basc va ser el primer territori de l’Estat espanyol en
impulsar la reforma de l’Estatut, mitjançant en el que es va anomenar
el "pla Ibarretxe", que dotava Euskadi de la condició d’estat lliure
associat. Però paradoxalment és l’única que no l’ha pogut acabar
aprovant.
Al Congrés de Diputats espanyol una amplíssima majoria
del PSOE, PP, part d’IU, CC i CHA va votar en contra de la proposta
mentre que van donar suport al pla sobiranista CiU, ERC, PNB, EA, BNG i
Nafarroa Bai mentre que els diputats d’ICV dins el grup d’IU
s’abstenien.
De totes maneres Ibarretxe ha seguit endavant el seu pla i
després que fracassés la reforma de l’Estatut, avortada principalment
pel PSOE i el PP, igualment ha volgut tirar endavant la proposta de
consulta popular al poble basc perquè elegeixi el seu futur per aquest
2008.
El lehendakari, doncs, buscarà a Catalunya suport moral per tirar
endavant el seu projecte i començarà per acudir en un acte de la
Fundació Ramon Trias Fargas, vinculada a Convergència Democràtica de
Catalunya, on explicarà els detalls del seu projecte secessionista.
Aquí
serà on Ibarretxe explicarà els detalls del seu pla, i si realment
pensa tirar endavant la consulta encara que el govern espanyol s’hi
oposi. Ibarretxe té previst dinar amb intel·lectuals catalans i amb
diversos representants de plataformes sobiransites com la Plataforma
pel Dret a Decidir, el Cercle d’Estudis Sobiranistes integrada per
intel·lectuals pròxims a l’òrbita de CiU i ERC, i la Pltaforma
Sobirania i Progrés que molts sectors han qualificat de pròxima a
Esquerra.
D’altra banda també hi ha prevista una trobada amb el
president de CiU, Artur Mas.
Jo he enviat el teu banner per email a uns quants amics. Seria molt bo que Ibarretxe fos rebut a l’exterior de l’Auditori per una munió de gent. Seria molt bo per a ell i també per a nosaltres.
Totalment d’acord. És una oportunitat que cal saber aprofitar. Però ull que l’enemic és llest i li destinem bona part dels nostres recursos per sotmetre’ns. Una entesa sòlida amb Euskadi per interessos coincidents aquells la "sol·lucionen" depressa fotent un petardo pel Principat en nom d’eta.
Digueu.me paranoic.