Hem de recordar què deia Artur Mas el novembre passat: “No en els propers quatre anys, perquè ens
portaria a la derrota de la causa”. Si CiU, com tot fa preveure, torna a ser el partit més votat i amb més escons, i si el PSOE-C no sorprèn tothom acceptant la condició de Puigcercós (als quals s’hi hauria d’afegir ICV i potser fins i tot ni així), anem de dret cap a un govern de CiU en minoria o cap a la sociovergència.
Tinc la sensació que ERC ha reaccionat a temps, que el seu desgast ha tocat fons i que qui n’havia de marxar per anar a Reagrupament ja ho ha fet. Puigcercós juga amb intel·ligència. Tindrem ocasió d’anar-ne seguint l’evolució els propers mesos, però crec que s’han posat els fonaments d’una bona estratègia: ERC no farà un tercer tripartit si no és per poder decidir sobre el futur de Catalunya amb PSOE-C i ICV. ERC no serà al govern a qualsevol preu. S’han eliminat dos dels arguments que predisposaven negativament els electors. El joc es comença a definir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Reconec que el pas d’ERC és en la direcció positiva però crec que arriba massa tard. Arguments?:
– Ha estat decisiva les dues darreres legislatures i ha pactat de franc amb el PSOE sense posar aquesta condició.
– Si totes les enquestes no s’equivoquen ERC ja no serà decisiva.
– Si totes les enquestes no s’equivoquen CiU guanyarà i podrà governar en solitari.
– Du 7 anys al govern i (exceptuant la famosa declaració de calçotada) no ha fet cap pas cap a l’autodeterminació des del govern. Ben al contrari ha recolzat el partit més oposat a aquesta: el PSOE.
– ERC no acostuma a imposar cap condició al PSOE. Hi tenim el darrer exemple en les curses de braus.
Per tot això crec que és massa tard.
No va ser també Puigcercós que va dir al Puigmal el mateix i l’endemà va sortir en Ridao desmentint-lo?
No va ser també Puigcercós que va dir el 13D que proposarien al Parlament fet un Referendum vinculant i l’endemà va dir que no davant la presentació de la ILP per fer un referèndum vinculant?
No va ser ERC amb en Benach que va votar NO per dues vegades a la ILP per fer el referendum perquè no era competències de la Generalitat?. La propera legislatura la Generalitat tindrà competències per convocar referèndums vinculants d’autodeterminació? Com ho faran per canviar la constitució espanyola que ho impedeix taxativament?. Recordem que cal el suport del PP i del PSOE!!
La gent no es tonta i sap que en Puigcercós promet això per sortir del pas i una vegada estigui al poder, s’empescarà qualsevol excusa per no complir-lo, tal com ha fa fet durant aquests 7 anys.
Una vegada algú que coneix de prop al PUigcercós, em va donar una molt bona definició de la seva personalitat: Ha mentit tant, que quan s’aixeca al matì, l’únic que espera és sobreviure fins al vespre quan va a dormir. Doncs ara aplica el mateix. Menteix amb ERC esperen poder sobreviure aquest anys 2010 amb unes eleccions que tot apunta que perdran la meitat dels vots que havien obtingut el 2006 i que ja eren un 40% menys del que havien obtingut el 2004.
L’única forma d’aconseguir la independència amb l’actual marc polític és la declaració unilateral d’independència. Tot el demés com convocar un referèndum d’autodeterminació vinculant o fer una llei de consultes que permetin fer referèndums d’autodeterminació o demanar el concert econòmic o les seleccions catalanes o que el català sigui oficial a Europa o que el cinema sigui en català…etc tot això mentides electorals que ja se sap que són per incomplir-les.
Em temo que amb aquesta precampanya (com dius tu) Puigcercós demostra no haver entès el que ha passat.
El 13-D ha canviat el terreny de joc. Crec que estem d’acord que tots els que volem un Estat Propi, ja no en tenim prou amb una cosa tan ambigua, i poc compromesa com demanar a 140.000 persones si “estan d’acord amb la celebració d’una consulta sobre el futur de
Catalunya” volem la Independència i si pot ser declarada des del parlament millor. I si pot ser el 2010 millor que millor.
Al 13-D ja hi va haver més de 140.000 persones que van votar SI a la independència. No que volien celebrar una consulta sinó, directament, que volien la independència. Vols dir que tornar-ho a preguntar no és una pèrdua de temps i d’energies estèril, a menys que persegueixi altres objectius?
Si hem participat i participem en l’organització i en les votacions del 13-D és perquè no tenim (fins les properes eleccions al parlament) altres opcions per expresar el que volem.
Si ERC vol recuperar els votants independentistes ha de deixar d’una vegada per totes els subterfugis i les mitjes paraules que li permeten deixar oberta la porta a un tercer tripartit tan buit de contingut (des del punt de vista de l’autogovern) com el segon.
Benvolgut Xavier Mir, se’t veu el llautó:
Notícia del 19/10/2009: Joan Ridao matisa la “proclama del Puigmal”; ara el dret a decidir no és ni “condició” ni “ultimàtum” per als pactes
Potser els de E (sense C de Catalunya ni R de República) deixin de marejar la perdiu… De tant fer calçotades “se’ls ha passat l’arrós”…
Jo ja vaig escriure el que penso:
http://almogaverhabana.blogspot.com/2010/01/puigcercos-i-el-seu-jo-humorista.html
Això de la condició sine qua non fa riure una mica, company. L’única decisió que ha pres E és sobreviure.
L’únic interès de la direcció d’ERC és la supervivència i la manca d’idees es nota fins i tot en tornar a reeditar “L’esquerra t’escolta” per enèsima vegada.
Resulta especialment emprenyador que en el mateix document es parli de referèndums d’autodeterminació i a la vegada de reivindicacions de caire autonomista a l’estat.
Ara no és el moment de demanar, és temps de prendre el que és nostre. Això ho té molt clar la majoria dels votants d’ERC (i una bona part dels de CiU). Evidentment les directives respectives intentaran allargar-ho trenta anys més.
d’acord amb diversos comentaris: ara ja no es hora de que ens demanin si volem un referendum (de resultats més que obvis, per cert, atès que ho preguntaran a la parròquia independentista). El referèndum ja l’hem fet i el que volem és la promesa d’una proclamació d’independencia. Ras i curt.
Com diu mba, el 2010 el Parlament tampoc tindrà competencies per a convocar referendums secessionistes. L’oportunitat, doncs, va passar de llarg per a ERC negant dues ILP amb arguments bizantins. I també proposant-nos diverses vegades que la propera estació ha de ser el concert econòmic (ergo, com a mínim 15 o 20 anys més d’Espanya).
Però tornant al text de l’article, crec que fas una bona anàlisi: govern de CIU en minoria o possible sociovergència. ERC a l’oposició (per a molt temps, em temo), des d’on es podrà retrobar amb RCat i CUP. Potser llavors podrem començar a sumar. Però tot plegat voldria dir que haurem d’esperar 4 anys més 🙁
Es va definint, i fóra bo que entre les conseqüències de la decisió
d’ERC puguem posar ja (si fos ahir millor, però pels comentaris veig
que no) el descans del desgast d’alguns independentistes contra ERC d’ençà va accedir al govern (ostres, sí, penso que ho hem de situar en aquest moment).
Aniria molt bé
que puguin dedicar les energies i pensament a les feines que tenim al
davant, i a solucionar problemes que s’acumulen, i no a mirar de demostrar que ERC (o qui fos) és una merda i ells (o tota la resta?) molt guapos per la mateixa raó, clar.
En tot cas, a qui es dedica a desgastar per aquí: fóra d’agrair que les
desqualificacions anessin acompanyades d’elements per a contrastar,
sinó és que tenen una autoritat que desconec, o que és simple demagògia,
cosa que no ens fa falta per res. No tot és qüestió d’opinió, ni de punt de
vista, ni de com a mi em sembli sense presentar elements de
contrast o referències. Esgoten l’ambient, i no sé a qui objectiu
interessant per la independència serveixen.
I, si ara anem així, us pregunto: què fareu en campanya? De debò no creieu en, ni recolzeu la coalició per la independència que necessitem? De debò creieu que hauríem d’acceptar màgia a la política? Què nassos li reclameu a ERC que no hagi fet i volíeu? Declarar la independència unilateralment i sense legitimitat de les urnes ni poder? Com? La veritat, fa temps que m’he perdut i no sé què li reclameu. Però els mesos que tenim al davant seran feixucs i no va bé malmetre energia a esbrinar-ho, la situació és exigent, i ja he dit fa temps que no ens podem permetre difamar la realitat si volem tirar endavant.
Està a les nostres mans, i les previsions obliguen a que l’electorat independentista ens pronunciem clar, escampem bona informació, fem clar i concís el debat, pressionem els partits i forces polítiques per la coalició, i coses d’aquestes. Si una part d’aquest electorat està venent la moto contra ERC, qui no observem de prop pot ser se’ls creguin i ja estaran marejats i confosos.
Aquesta feina no ens convé, i ja la fan d’altres des de l’espanyolisme o l’ambigüitat que encara pretén mantenir CiU. No ens convé, ja n’hi ha hagut ben bé prou! I, tot i que el desgast intern crec ja no té efectes, penso que podeu fer mal a la campanya i al moviment.
Obsessos contra ERC, hauríeu de rumiar si us cal seguir amb aquesta línia. I espero no provoqueu reacció en altres independentistes que pot ser comencem (a mi em costaria molt però no ho descarto) a renegar públicament d’altres forces independentistes que no ens agradin prou, per exemple.
El 3 de setembre del 2006, en Puigcercós feia aquestes declaracions a l’Avui:
http://paper.avui.cat/article/politica/83711/psc/ha/incrementat/la/seva/supeditacio/psoe.html
I dos mesos després, signaba el xec en blanc que és el 2on tripartit sense ni despentinar-se ni possar cap condició al P$C de’n Montilla.
Bé, si encara us creieu res d’aquests saltimbanquis mentiders, és cosa vostra.
Especialment hilarant és lo referent a l’aeroport del Prat.
Les hemeroteques l’acabaran matant a disgustos.
El problema d’Esquerra és que han anat massa lluny. Han perdut tota credibilitat i això sembla un intent a la desesperada per a no predre encara més electors. Ja veurem com els hi va.
Alguns dels comentaris denoten clàrament qui vol i qui no vol sumar cap a la independència.
Alguns ens sentim traïcionats des d’un punt de vista independentista pel comportament dels líders d’aquest partit, és difícil poder confiar en algú que t’ha traïcionat. És per això, que ara molts ja confiem en altres noves eines, que de pas responen més a les necessitats actuals del país.
ERC tornarà al Parlament, però, en una situació força marginal. Només té una opció de seguir al govern (amb una coalició sobiranista amb CiU i un suposat partit independentista que treurà més vots que ERC). Personalment dubto que aquesta coalició sigui volguda per tothom.
Sembla que una llista única pel SI de moment és molt complicada. Sobretot amb aquests menyspreus malbaratadors. La crítica l’entenc com una expressió contrària a un fet donat, posterior al moment de donar-se, no com un martirilogi constant, matxucador com una piconadora d’obra…
Insisteixo en la unitat d’acció, que l’entenc de diverses maneres:
Fins fa poc la unitat d’acció gravitava en els partits que majoritàriament van decidir donar un impuls a Catalunya amb la reforma de l’estatut. Ara l’estatut per molts ja és enterrat…
Actualment la unitat d’acció l’entenc com un objectiu: INDEPENDÈNCIA!
Partint d’aquest objectiu, tothom que el defensi, mereix el meu respecte sempre i quan el respecte sigui mutu. És a dir, reclamo un pacte de no agressió mutu. Un pacte de col·laboració estratègica i de debat polític serè, profund i clar. Si cal, amb una mesa representativa de líders independentistes…
Endavant amb tots els moviments i partits independentistes!
Desencantats, moderats, rebels, radicals, adormits, il·lusionats,
fanàtics, fonamentalistes, nouvinguts…, si us plau, a les elecions nacionals 2010:
Cap vot independentista a casa!
Sobre el que va dir en Mas el novembre passat, jo crec que CiU no tindria més remei que replantejar-s’ho si hi haguessin uns resultats contundents de Reagrupament o la plataforma independentista unitària que desitjo que es pugui presentar (amb algun paper destacat per al Sr. Joan Laporta, és clar que sí). És evident qe CiU i ERC ja no s’afegiran a una iniciativa d’aquest tipus de cara a les eleccions d’aquest any, però seria imprescindible que Reagrupament, tota la gent que s’agrupa sota Suma Independència i totes les plataformes hagudes i per haver anessin junts. Seria una mostra de maduresa que entenguessin la necessitat que tenim d’entendre’ns tots plegats. Un gran resultat d’aquesta opció electoral, que jo no dubtaria a votar, faria variar el rumb dels altres dos instruments-partit que tenim per assolir la independència, CiU i ERC, que veurien que el centrae sociopolític del país s’ha desplaçat definitivament cap al sobiranisme però necessiten (sobretot CiU) “tempos” diferents per sumar-se de ple al projecte independentista.
I digueu-me optimista, però no només a ICV (entre altres Dolors Camats en unes entrevistes a Vilaweb i Raül Romeva en un article recent) hi ha cada cop més veus favorables a la independència: no us perdeu l’entrevista de l’exalcalde de Badalona pel PSC, Joan Blanch, que parla també de socialistes independentistes com Xavier Rubert de Ventós i l’exsenador Jaume Sobrequés (i jo hi afegiria Oriol Bohigas, obertament independetista i que ha sostingut en un parell d’entrevistes que en realitat Pasqual Maragall és partidari de la independència). Potser quan diem que “l’enemic és el PSC”, cosa que he sentit bastant últimament, hauríem de matisar que l’enemic a qui ens referim és l’aparell del PSC controlat des del carrer Nicaragua. Conec gent de les bases del PSC que votarien sí a la independència sense dubtar-ho.
Jo també
encaminaria la meva opinió amb la conclusió que ERC va massa tard. Ha estat 7
anys tastant poltrona i no ha fet res per l’autodeterminació i sovint s’ha
associat victòries que no li pertoquen, com la del reconeixement de 17
seleccions catalanes que des de que son al govern, sortosament han aconseguit
la oficialitat. Evidentment que alguna cosa i tindran a veure, però d’aquí a
col·locar-se medalles, quan aquestes federacions han manifestat en el seu temps
el descontentament amb les ajudes de la Generalitat, crec que es anar massa
lluny.
Un partit independentista no pot estar durant 7 anys donat un xec en blanc a
aquell partit que sap de sobres que farà tot el possible perquè Catalunya cada
dia sigui més espanyola. D’altra banda un no pot entendre com ara de cop i
volta posen aquesta condició per governar i no fa pas gaire temps, van tombar
dues ILP per fer precisament això que ara volen portar a terme. Contradiccions
que fan dubtar, i molt, de la credibilitat que aquesta gent pugui tenir.
Malgrat tot, com a membre de Reagrupament i sobretot com a independentista no
puc rebre aquesta noticia amb actitud negativa. Que ERC treballi i demostri que
aquest cop si que ens diuen la veritat i qui sap si algun dia tots tornarem a
confiar amb ells. Al cap i a la fi tots sabem que ERC és i serà, un partit
important en la lluita independentista. Esperem, així doncs, que torni a trobar
el bon camí que faci possible que entre tots aconseguir aquesta majoria
parlamentaria que ens fa tanta falta per proclamar unilateralment la independència;
la única manera de poder ser lliures!
16/10/2009, Ridao diu que l’independentisme “no pot tenir pressa”. http://www.lamalla.cat/politica/article?id=299889 Jo tinc pressa i molta, i això no treu que actuem fent les coses ben fetes, però sí, per mi sí que hi ha pressa.