ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
LA GENERALITAT SUSPÉN LA SELECTIVITAT.
Jo defenso sovint el govern de la Generalitat de CiU i li trobo – també sovint – excuses als seus errors. El moment és dificilíssim, estem gairebé a allò que hom podria anomenar la tempesta perfecta i, per molt talent que tinguin els mariners i molt afany que hi posin, sortir-se’n es difícil. Per això crec que cal ser comprensiu, perquè aquest és un moment en el que els governants han de ser herois i no sempre ho poden ser.
Hi ha vegades, però, que s’esdevenen coses que no es poden defensar de cap manera. Situacions d’un ridícul i d’una poca categoria tan enorme que simplement s’ha de demanar que rodin caps allà on hagin de rodar. M’estic referint al seguit d’atzagaiades que han hagut de patir els nostres joves en aquesta selectivitat que probablement esdevindrà la més penosa de totes les que s’han fet fins ara.
Jo he insistit moltes vegades que el nivell dels nostres mestres és baix. Magisteri és una de les carreres més fàcils i la professió de mestre, a part d’estar mal pagada, no té prestigi social. Res a veure amb el que passa als països civilitzats. La conseqüència de tot l’anterior és que, en general i salvant totes les excepcions que hi hagi, estudien Magisteri aquells que no es veuen en cor d’estudiar una carrera més difícil, més llarga i més prestigiosa. És a dir, en ningún cas, l’èlit intel.lectual de la nostra joventut. Al contrari del que passa als països civilitzats on estudiar Magisteri és l’equivalent aquí a estudiar Medicina.
La conseqüència de l’anterior és que, com que el nivell dels nostres mestres és baixíssim, el nivell dels nostres estudiants és baixíssims. És d’una lògica absoluta. I l’altra conseqüència és que els pares que volem que els nostres fills rebin una educació de qualitat hem de pagar una escola privada, cosa que als països civilitzats no passa ( i que no es digui que allà paguen més impostos que aquí perquè és fals: actualment Catalunya és el lloc amb major pressió impossitiva d’ Europa ).
El president Mas va dir fa anys que la seva prioritat seria lluitar contra el fracàs escolar. Que aconseguir una bona escola és fonamental per tal d’apuntalar el futur de Catalunya com a societat pròspera i benestant. Molt bé. D’acord. I tant. Però què és el que s’ha aconseguit fins ara? S’ha avançat? S’ha retrocedit (encara més)?
Crec que l’exàmen de la selectivitat d’enguany (2013) és un botó de mostra de que s’ha retrocedit i de que el nivell de l’ensenyament català cada dia està més allunyat dels països més avançats d’Europa i és més proper al de les repúbliques bananeres, amb perdó de les repúbliques bananeres que potser se’n surten millor que nosaltres.
La cosa és molt simple: com és pot pretendre que la canalla aprengui si els mestres són ignorants? Com és possible que a uns exàmens hi hagi enunciats amb faltes d’ortografia i problemes matemàtics mal plantejats que s’han de corregir – l’enunciat – a mig exàmen? Com és possible que cap inspecció no s’hagi adonat d’aquest ridicul grotesc i penòs? No hi ha filtres al nostre ensenyament?
Penso, honestament, que la consellera d’ensenyament hauria de dimitir pel que ha passat. Perquè el que tampoc no pot ser és que la quitxalla pensi que tant si ho fas bé, com si ho fas malament reps la mateixa recompensa. I, a banda, de la dimisió de la consellera crec que el personal docent no polític responsable de l’autoria d’aquestes proves hauria de ser expulsat de la funció docent.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Educar és una missió difícil; talment com ho és la responsabilitat de viure i va molt més enllà del dret a manar, a disposar i a determinar.
Dit això, estaré fora de Barcelona i de Catalunya durant dues setmanes. Quan torni et llegiré i ja pots començar a llepar-te els dits…
Ara et deixo que he de fer bosses i maletes…
Bon moment!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!