El tràfic.

Demà mateix es veu que un buc de l’empresa nacional Saudí, el Bahri Abha, ha d’atracar al port de Sagunt. I els d’allà no volen que hi atraque. Però com no tenen autoritat, han demanat a qui la té, Espanya, que no permeta atracar aquest buc. Pel què sembla, aquest vaixell es dedica a transportar armes de guerra des dels Estats Units fins Aràbia Saudí. I resulta que aquest país ja fa anys que està en guerra amb el Iemen. Un país veí on hi ha una guerra civil (al menys) i els saudís recolzen a una de les faccions que hi lluiten.

A més a més del fet que resulta molt lamentable (es podria dir repugnant) comerciar amb armes que no tenen cap altra funció que matar persones, és molt possible que el vaixell aprofite l’escala al port de Sagunt per a carregar més armes, ara de fabricació espanyola, amb destinació a la mateixa guerra. Ací podríem recordar que Espanya va vendre als saudites unes bombes de fragmentació. Que quan es va fer evident aquest tràfic amb destinació a un país en guerra, qui era aleshores ministre d’afers exteriors, Josep Borrell, va dir que se supenia la venda; però la família que mana a Aràbia Saudí, va respondre que rescindirien un contracte per a fer dos dos bucs de guerra. Amb això, unes drassanes espanyoles s’haurien quedat sense feina i al final tot va quedar com estava. Segons aquell inefable ministre, aquelles bombes eren molt “precises i selectives”.

Les bombes de fragmentació es llencen des d’un avió i, quan estan prop de terra, esclaten com una carcassa d’aquelles dels castells de foc d’artifici i deixen anar desenes o centenars de petites bombes que esclataran quan arriben a terra. Així s’aconsegueix augmentar molt la zona d’abast d’una sola bomba. De selectivitat i precisió, ja se’n faran vostès una idea.

Recorde jo que, molts anys enrere, quan a la guerra Iran – Iraq, les empreses espanyoles d’armament també venien armes als dos països. I, per a que no semblés massa sospitós, en algunes ocasions, van triar el port de Castelló, allunyat de totes aquestes empreses. Recorde també que varem anar a veure els camions que les transportaven i allà estaven, dins de la zona del port, ben vigilats. Eren camions articulats, d’aquells amb semiremolc, però sense caixa. Només plataformes amb la càrrega tapada per unes lones. Sembla que en aquell moment, totes les empreses d’armament europees tenien un pacte per anar subministrant “material” als contendents.

Deuen moure molts diners, els contractes d’armament. Perquè sempre es troben excuses per a mantindre’ls. I tant és que es facen lleis i normatives per a limitar el seu tràfic. Els traficants sempre troben el forat per on passar.

Segurament, el vaixell saudí atracarà a Sagunt, hi farà una escala i pagarà les taxes portuàries pertinents. I carregarà o descarregarà el que vulga el seu armador. Perquè qui té l’autoritat l’exercirà sense complexos. Tant és el què diguen els habitants de Sagunt, els valencians en general i qui es vulga afegir. Per a evitar problemes de consciència, i més ara que arriba el Nadal, n’hi haurà prou amb no informar de la guerra al Iemen. I angelets al Cel. Encara que s’haja de deixar morir desenes de milers de xiquets de fam. Al menys, l’economia rutllarà. L’economia dels traficants, és clar.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *