Amb dos valors emergents del cinema produït a França, com són els joves actors Kevin Azaïs i, sobretot, Adèle Haenel —César a la Millor Actriu en Paper Secundari, per Suzanne (2013) i dues vegades nominada al César com a Actriu amb Projecció—, debuta en el llargmetratge el fins ara curtmetratgista Thomas Cailley, amb el que s’anuncia
Continuació dels records que el veterà John Boorman inicià amb els de la seva infantesa durant la guerra a Esperança i glòria (1987). Veterà del Festival de Cannes (Excalibur, La selva esmaragda, Two nudes bathing, The General…) sorprèn que aquest seu nou film, el primer que dirigeix en els darrers vuit anys, no hagi estat
Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre Gangs of Wasseypur, d’ Anurag Kashyap. Es tracta de crítiques publicades a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la
D’entre els títols que es poden veure avui al D’A – Festival de Cinema d’Autor de Barcelona, destaca La gelosia, de Philippe Garrel. Cineasta singularment poètic i malencònic, compta novament amb el seu fill Louis Garrel i amb Anna Mouglalis, Rebecca Convenant, Olga Milshtein, Esther Garrel, perquè encarnin la història de l’actor de teatre que
Maig és el mes de Canes. Dura tan sols onze dies, però el seu ressó l’envolta tot l’any; de manera que el de maig és el mes del clímax “cannoise”. Alguns en parlen com dels màgics dies de primavera a la Costa Blava francesa —tot i que sovint la climatologia ens hi juga males passades—;
Aquest cap de setmana es tanca el Festival de Tribeca, a Nova York. Creat per Robert De Niro, com a resposta dinamitzadora ran dels atemptats patits per la ciutat l’11.09.2001, aquest certamen va fent el seu camí, encara lluny dels grans festivals de referència, si bé la persistència el va configurant, de mica en mica,
Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre El vent s’aixeca (Kaze tachinu | The Wind Rises | El viento se levanta | Le vent se lève | Si alza il vento), de Hayao Miyazaki. Es tracta de crítiques publicades a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona
El 10 de gener de 2011, el gran mestre japonès de l’animació Hayao Miyazaki va escriure: El dissenyador de l’avió “Zero”, Jiro Horikoshi, i el seu antecessor italià Gianni Caproni persegueixen un mateix objectiu, amics de debò a través del temps i l’espai. Tant l’un com l’altre superen molts de fracassos, volent fer realitat els
Ahir es va inaugurar el D’A 2014 – Festival de Cinema d’Autor de Barcelona, amb la projecció del film Un castell a Itàlia, de Valeria Bruni-Tedeschi. Aquest és el comentari que, sobre la pel·lícula, vaig publicar a Vilaweb a Canes, el maig passat: Autoficció en clau de comèdia dramàtica, l’autora -germana de Carla Bruni- l’ha
(..) En un internat-escola per a joves sordmuts, un grup d’estudiants formen una banda de crim organitzat i s’emboliquen amb la prostitució i, de vegades, amb l’amor. Tots els personatges es comuniquen en llengua de signes, creant un ballet de conversa purament física. Una experiència cinematogràfica deliciosa i singular (Charles Tesson, director artístic de la
(..) obra poètica que recorda l’estil de Pasolini. Segueix el trajecte d’un noi que fuig de casa, delerós de convertir-se en cantant. De camí es troba amb tot de personatges, altres xicots i transvestis, que malden per trobar el seu camí a la vida (Charles Tesson, director artístic de la Setmana de la Crítica) Inspirat en
(..) el segon film de David Robert Mitchell, descobert el 2010 a la Setmana de la Crítica amb The Myth of the American Sleepover. Torna amb un captivador film pop, ple de fantasmes i zombis. fascinant i singular exploració de l’adolescència, que confirma el talent de Mitchell com a cineasta (Charles Tesson, director artístic de
(..) Aquesta pel·lícula és una commovedora i honesta exploració de la relació entre un pare i un fill, que recorda les emocions que entren en joc a l’obra d’Ozu (Charles Tesson, director artístic de la Setmana de la Crítica) FOTO Fragment d’una imatge de Gente de bién, de Franco Lolli Gente de bién (Gente de
(..) el viatge d’una parella africana anant del Sahara a la costa del Marroc, amb l’esperança de fer el salt a Europa. Hem sentit centenars d’històries com la d’ells, però cap pel·lícula no ho havia fet fins ara amb un realisme tan radical (Charles Tesson, director artístic de la Setmana de la Crítica) FOTO Hope,
(..) segona pel·lícula de la directora israeliana Shira Geffen, que va debutar a la Setmana de la Crítica el 2007 amb Les meduses, film que li valgué la Càmera d’Or. Amb elements del burlesque i una barreja de lleugeresa de to i gravetat temàtica, la pel·lícula ofereix un retrat dels destins, paral·lels i a voltes