Raül Romeva i Rueda

Miquel Barceló demostra una vegada més el seu compromís amb la conservació del patrimoni natural de Mallorca, i comparteix aquest procés creatiu amb el qual denuncia el procés de destrucció territorial en que es troba immersa l’illa. El vídeo forma part del portal “Mallorca Blackout” (mallorcablackout.org), iniciativa llançada pel GOB amb l’objectiu de donar a conèixer als turistes potencials les diferents amenaces que patim, i reclamar la seva implicació en forma de pressió al Govern de les Illes Balears per tal de promoure un canvi en la política ambiental.

Més transparència pels bancs i menys incentius en forma de bonus en la remuneració dels banquers. Aquestes són, entre d’altres, algunes de les mesures acordades en la darrera ronda de negociacions a tres bandes (Consell, Parlament i Comissió) sobre la regulació bancària (CRD IV).

Efectivament, els diputats i diputades varen aconseguir arrencar tres punts clau als governs: limitar els bonus, major transparència en les activitats bancàries, i una provisió de capital per als bancs sistèmics. Val a dir que quan varen començar les negociacions, fa set mesos, era del tot inimaginable, o si més no díficil, que totes aquestes qüestions, que sí estaven en el mandat que vàrem votar al Parlament Europeu, fossin acceptades pels governs. I, tanmateix, s’ha aconseguit.

Els mitjans hi han passat pràcticament de puntetes, però el que es va aprovar a finals de la setmana passada en termes de regulació bancària, i especialment en relació a la limitació dels bonus i en favor de la transparència de les operacions bancàries ha estat una llarga, dura, tensa i complexa batalla que ha acabat amb un acord històric en el qual hi han tingut un paper fonamental els negociadors del grup Verds/ALE, en particular el nostre col·lega Phillip Lamberts.

Si finalment aquest acord es manté tal qual, i s’implementa en els termes que toca, pot suposar un espectacular i revolucionari avenç en la tant necessària regulació del sistema bancari a escala europea.

Es tracta, per tant, d’un nou exemple de com les grans victòries polítiques les lideren els optimistes convençuts, i no els pessimistes derrotistes.

En relació a la limitació dels bonus, per exemple, es tracta d’una mesura que respon a la demanda que de fa molt de temps reclamen nombrosos sectors de la societat, indignats, justament, per les remuneracions que sovint reben els banquers. Així doncs, d’acord amb l’acord al qual es va arribar, la remuneració en forma de bonus que reben els banquers i els operadors bancaris no poden excedir el seu salari fix (en una ratio de 1:1). És cert, cal dir-ho també, que els accionistes podran augmentar els bonus –si així ho aproven explícitament- a fins a dues vegades el salari. Malgrat que la postura votada al Parlament preferia mantenir la relació estricta en la ratio 1:1, el resultat de l’acord que de fet limita els bonus a fins a un 200% del sou anual significa un pas endavant significatiu.

Més important encara és la mesura de garantir la transparència de les operacions bancàries. Després de discussions llargues i tenses, els governs varen acceptar la demanda del Parlament d’obligar els bancs a publicar, per cada país on actuïn, els detalls de les seves activitats, sobretot els seus beneficis, pagament d’impostos i ajudes públiques rebudes. Això és clau de cara a assegurar una major transparència en qüestions com la gestió d’ingressos i per evitar pagar determinats impostos. Si bé aquesta mesura hauria d’entrar en vigor l’any 2015, la mala noticia es troba en la lletra petita, i és que podria posposar-se si la Comissió considerés que aquests requeriments són perjudicials per a l’estabilitat financera i els fluxos inversors.

Finalment, en tercer lloc, la tercera concessió important que el parlament va aconseguir de part dels governs és una garantia adicional en relació bancs coneguts com a ‘massa grans per deixar-los caure’ (‘too big to fail’), això és, aquells bancs que, en cas d’entrar en bancarrota, suposarien un problema per a tot el sistema financer i l’economia real. A més dels requeriments mínims (dipòsits que ascendeixen a fins el 10.5%), aquests bancs se’ls exigirà mantenir un capital addicional de fins el 3.5%.

No obstant, insisteixo en que aquest acord és de moment només provisional, ja que ara la presidència irlandesa, qui va actuar en representació dels governs durant les negociacions (trilog) ha d’obtenir l’acord dels governs representants al Consell. De nou, el problema no és Brussel·les (concepte, no ciutat) sinó Madrid, París, Berlin, Estocolm, …

Així mateix, tampoc hem de menystenir dues de les grans decepcions de les negociacions: Primer, el Parlament no va aconseguir una limitació vinculant de la ratio de palanquejament (leverage) dels bancs, malgrat que aquesta és una mesura crucial per tal de limitar els nivells excessius d’endeudament. Haurem d’esperar fins el 2016 a que la Comissió presenti propostes legislatives en aquesta àrea. A més, el Consell també ha rebaixat mesures crucials per regular la liquiditat que es basaven en exigir als bancs que mantinguessin líquids actius i que reduïssin la seva dependència a sistemes de finançament a curt termini.