versos
7 de febrer de 2013
Sense categoria
2 comentaris
Recordant Blai Bonet Mentre, Medea i ell veuen que l’home és infinit, impalpable, potser just palpable però no llegible perquè és escrit en un llenguatge inconegut que, sense aturall, com la taca de móra negra que amb móra verda se’n va, diu: vine, tu, vine que no t’estimi. Blai Bonet Just visc.