El Festival de Cinema Americà de Deauville (2-11 setembre 2011) ha fet públic que enguany comptaran amb la presència excepcional de Francis Ford Coppola, a qui retran homenatge i han preparat una trobada amb els festivalers, en una “Conversa amb Francis Ford Coppola” oberta al públic. De ben segur que s’hi projectarà la pel·lícula Twixt,
Segons diverses fonts, L’arbre de la vida, de Terrence Malick, Palma d’Or a l’última edició del Festival de Canes, arribarà a bona part de la nostra cartellera el 16 de setembre de 2001. Recordem que Pirineus amunt la van estrenar el maig i fins fa poc, s’ha pogut veure a la Catalunya Nord.
El monjo (Le moine | The Monk) Després d’ Intimité (1994), la inquietant Harry, un amic que us vol bé (2000) —amb Sergi López— i la no menys fosca Lemming (2005), Dominik Moll (Bühl, Alemanya, 7 de maig de 1962) torna amb El monjo, adaptació cinematogràfica d’una de les obres cabdals de la novel·la gòtica, Ambròs o el monjo, de Matthew G. Lewis,
Divendres que ve, 22 de juliol de 2011, s’estrena Passi el que passi, de Robert Bellsolà, a 12 cinemes (Ocine, de Girona — Ocine, de Tarragona — Arenas, de Barcelona Multicines — Espai Funàtic, de Lleida — Cinemes Arinco, de Palamós — Multicines Sucre, de Vic — Cinemes Girona, de Barcelona —Cinemes Illa Carlemany, d’ Andorra — Cinemes Can Castellet,
Com que estem en època de vacances escolars (i, ras i curt, de vacances del personal), a la cartellera hi trobem els “inevitables” “Harry Potter…”, “Cars 2”, etc. I ja sabem que ens toca esperar unes setmanes, pel que fa al cinema d’autor. Tanmateix, tampoc badéssim, perquè les distribuïdores, en aquesta època, van deixant anar coses,
Olivier Pere, l’actual director artístic del Festival de Locarno va “descobrir” Albert Serra quan era el responsable de la Quinzena de Canes i, amb entusiasme, li va programar succesivament Honor de cavalleria i El cant dels ocells. Ara, al capdavant del festival suís, li ha programat, d’una banda Els noms de Crist, la sèrie de TV basada
Avui s’ha fet pública la programació de Locarno 2011 (3-13 d’agost de 2011). En aquest primer flaix d’urgència, els títols que participen al concurs internacional i els que es projectaran a Piazza Grande. En un segon flaix, que publicaré tot seguit: Albert Serra, Lisandro Alonso, José Luís Guerín… El Concurs Internacional i Piazza Grande són
Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula White material (White material | Una mujer en África), de Claire Denis: (..) aquesta és una proposta fascinant: la bogeria d’un continent que se’t fica molt endins. Bogeria dels seus personatges, atrapats en una Àfrica bonica però cruel. I fascinació de l’espectador, que cridaria a aquesta
Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula Tòquio blues (Noruwei No Mori / Norwegian Wood / Toquio blues / La ballade de l’impossible), de Tran Anh Hung Sembla que Tran Anh Hung hagi nascut per traduir Tòquio Blues en imatges (..) És aquesta una pel·lícula que no parla, xiuxiueja (..) Hung, cineasta
La nit que no s’acaba (La noche que no acaba | All the Night Long) Isaki Lacuesta fa que, en començar aquest documental, una veu en off ens digui: “Esta película cuenta lo que sucedió entre un primer plano de Pandora y un primer plano de Harem, el primero y el último que Ava rodó en España”. Com és
Estrenes: del 29 de juny al 5 de juliol de 2011. Altesa (Your Highness | Caballeros, princesas y otras bestias | Vôtre Majesté), de David Gordon Green. Un pòtol de príncep medieval, que respon als trets “fumadíssims” de Danny McBride, i el seu germà, l’hereu, tot un príncep de conte, amb les faccions i tarannà
La producció catalana Eva (Escándalo Films), distribuïda per Paramount Pictures i amb participació internacional d’empreses com Wild Bunch, inaugurarà la 44 edició del Festival, el dia 6 d’octubre. Eva, òpera prima de Kike Maíllo, explora la ciència ficció amb un plantejament molt coherent amb el leit motiv d’aquesta edició i és una nova aposta pels
White material (White material | Una mujer en África) En bona mesura, a White material se’ns anuncia el pòsit de tot el cinema de Claire Denis: mirada femenina; el Camerun de la seva infantesa; els colons en tensió amb el país on s’estan, alhora sacsejat per la violència; els cossos; alguns dels seus actors (Nicolas Devauchelle,
Ajudant de direcció de Wim Wenders a París, Texas -1984-, i El cel sobre Berlín (Der Himmel über Berlin | El cielo sobre Berlín | Les ailes du Désir) -1987-; així com de Jim Jarmusch a Down By Law -1986-, de Jacques Rouffio i Jacques Kirsner a La passante du sans-souci -1982-; de Costa-Gavras, a Hanna K
Win Win (Win Win| Win win. Ganamos todos | Les Winners) Paul Giamatti en el rol d’un advocat més aviat desencantat del seu ofici. I Tom McCarthy, el director de The Station Agent i The Visitor, que el fa trobar amb un vailet, tot un talent esportiu, la coneixença del qual li capgira la vida…