Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Com que estem en època de vacances escolars (i, ras i curt, de vacances del personal), a la cartellera hi trobem els “inevitables” “Harry Potter…”, “Cars 2”, etc. I ja sabem que ens toca esperar unes setmanes, pel que fa al cinema d’autor. Tanmateix, tampoc badéssim, perquè les distribuïdores, en aquesta època, van deixant anar coses, que potser ens poden interessar (potser, dic). És el cas, per exemple, de Cirkus Columbia, del bosni Danis Tanovic, o del reguitzell de documentals estrenats (sobre Ava Gardner, atletes de la quarta edat o una ciutat oculta a l’interior de Buenos Aires), o El monjo, el nou film de Dominik Moll, que ja s’ha estrenat a la Catalunya Nord (on també ha arribat el segon llargmetratge de Julie Gavras).
Estrenes: del 6 al 19 de juliol de 2011
Amics (Amigos), de Borja Manso i Marcos Cabotá.
El codirector Borja Manso (Madrid, 1974) té a la seva filmografia una pel·lícula sobre el Reial Madrid —així com un dels episodis del film Madrid, todos íbamos en ese tren— i l’altre codirector, el mallorquí Marcos Cabotá, és d’aquells que consideren que el cinema “és” entreteniment i escapisme —o sigui, que no conceben que hi pugui haver cinema d’altra mena—. Junts, ara ens expliquen la història d’uns amics que, de canalla feien juguesques en què van acabar decantant-ne un, des de la colla. Al cap d’anys, aquest mor i això els fa retrobar; però els ha parat una sorpresa: la seva suculenta herència, per qui guanyi la jusguesca que els preparat… Ernesto Alterio, Diego Martín, Alberto Lozano, Goya Toledo, Manuela Velasco. Per cert, una producció de l’anticatalana Telecinco.
Informació [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] Festival [Màlaga 2011 · secció Oficial]
***
Angèle i Tony (Angèle et Tony | El amor de Tony | Angèle e Tony), d’ Alix Delaporte.
Clotilde Hesme, companya de Louis Garrel a l’esplèndida Les amants reguliers, de P. Garrel, i a Les cançons d’amor i La belle personne, ambdúes de C. Honoré, i una de les actrius de Misteris de Lisboa, de R. Ruiz, ara és Angèle, una dona encara jove que surt de presó amb ganes de refer la vida i recuperar la custòdia del seu fill. En Tony (Grégory Gadebois), pescador a les costes de Normandia, se n’enamora i, malgrat que ella li fa cas, es manté a certa distància: no s’acaba de creure que una dona tan guapa i desconcertant pugui ser per a ell… Primer llargmetratge d’ Alix Delaporte, guionista de la sèrie Fortunes i curtmetratgista de mirada femenina.
Informació [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [MyMovies (it)]
***
Bad Teacher (Bad Teacher), de Jake Kasdan.
Si tens de professora Cameron Díaz, no sé si t’importa gaire que sigui mal parlada i gandulota, que begui i es col·loqui de tant en tant, fins i tot que t’insulti i tingui un caràcer no sé… venjatiu, despietat… Si tens de professora Cameron Díaz, no sé si estàs gaire per aprendre… Al cas, però: la cosa és que ella incorpora Elizabeth, una professora així, a qui l’única cosa que li interessa és trobar un manso carregat de calés i guapo, per a casar-s’hi i no haver de treballar mai més. Quan la deixa el xicot, poc que es preocupa, simplement posa el punt de mira en un col·lega ben plantat i ric de nom Scott (Justin Timberlake). Però hi ha una altra companya que va darrere l’Scott i al damunt, el professor de música es deleix per Elizabeth. Una altra comèdia d’embolics, que signa Jack Kasdan, fill de Lawrence Kasdan —voleu dir que és cert allò que els testos s’assemblen a les olles?—
Informació [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [MyMovies (it)]
***
Beginners (Beginners | Beginners —Principiantes—), de Mike Mills.
Tot i el títol, no es tracta pas de cap nova versió d’aquella Absolute beginners de 1986; això sí, també parla d’alguns canvis sobtats. En aquesta ocasió, els que experimenta el personatge interpretat per Ewan McGregor. Son pare (Christopher Plummer), en quedar vidu als 70 anys i després de quatre dècades de matrimoni, va sortir de l’armari, ell ha dut fins ara una vida sentimental ben sacsejada, passant per la malaltia i mort d’éssers estimats. I ara ha conegut Anna (Mélanie Laurent)… Dirigeix i és autor del guió (amb inspiració autobiogràfica) Mike Mills, el de Thumbsucker (aquella en què Lou Taylor Pucci tenia la dèria de xuclar el dit gros de la seva mà, tot i haver fet ja els vint anys…)
Informació [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [MyMovies (it)]
***
Cars 2 (Cars 2), de John Lasseter i Brad Lewis.
Coincidència general a dir que no, que la màgia Pixar no s’ha produït en aquesta ocasió, que hi ha un estancament tant de bo superable. I Lasseter que va declarant com ha bregat per retornar Disney a la seva essència.
Informació [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [MyMovies (it)]
***
Cedar Rapids (Cedar Rapids | Convención en Cedar Rapids | Bienvenue à Cedar Rapids | Benvenuti a Cedar Rapids), de Miguel Arteta.
Així ha presentat aquesta pel·lícula el Festival de Sundance: una comèdia sobre un grup de venedors d’assegurances que utilitzen la oportunitat d’assistir a una convenció anual a Cedar Rapids, Iowa, com una manera d’escapar de la seva trista existència. . . com a Las Vegas, però amb blat de moro. Miguel Arteta (San Juan, Puerto Rico, 1965), que va debutar el 1997 amb Star Maps (en què un xicot volia ser estrella de cinema però son pare el vol per al negoci familiar, de prostitució masculina), treballa sobretot com a realitzador de sèries de televisió, però de tant en tant treu el nas a la gran pantalla. El 2000, una altra comèdia dramàtica, Chuck & Buck (sobre un home prou infantil que, en morir-se-li la mare necessita connectar amb el seu millor amic de quan eren petits). I al cap de dos anys, la que potser ha estat la seva pel·lícula comercialment més reeixida: The Good Girl, amb Jennifer Aniston, Jake Gyllenhaal i Deborah Rush. Sempre en el gènere de la comèdia, el 2009, Youth in revolt, amb Michael Cera, Portia Doubleday i Ray Liotta. Per a Cedar Rapids, ha comptat amb Ed Helms, John C. Reilly i Anne Heche. I és que l’Arteta està fet tot un home de Sundance!
Informació [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [MyMovies (it)] Festivals [Sundance 2011 · Premieres]
***
Cirkus Columbia (Cirkus Columbia), de Danis Tanovic.
L’any 2001, Danis Tanovic va presentar a Canes No man’s land (Premi Millor Guió). Present encara el drama bèl·lic de Bòsnia en l’estat d’ànim general, va ser molt ben rebuda aquella història d’un soldat serbi i un de bosnià, aïllats entre els respectius fronts de guerra, intentant salvar la pell enmig de les tensions de la guerra i del carnaval mediàtic que s’ha desfermat al seu voltant. D’aleshores ençà, però, poca cosa. L’any següent va participar al film col·lectiu 11’09″01 (per a l’episodi “Bòsnia Herzegovina”), el 2005 no se n’acabà de sortir amb el guió de Kieslowski per L’infern, ni ha retrobat el renom inicial amb Triage (2009), en què Colin Farrell és un periodista gràfic. De manera que, mentre d’una banda els grans festivals l’han seguit tenint personalment en consideració (presència en jurats, etc.), per altre cantó, no li han seleccionat els seus films. Tant és així que Cirkus Columbia la hi van programar les Jornades dels Autors, autèntic “off-festival” de Venècia. Tanovic la situa al moment que el comunisme ha caigut a Bòsnia, on arriba un personatge exilat a l’Alemanya Occidental des de feia 20 anys, amb cotxe i dones llampants, per a divorciar-se de la seva primera dona i recuperar la casa pairal. Però en aquella casa hi viu una dona i el seu fill…
Informació [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [MyMovies (it)] Festivals [Jornades dels Autors · Venècia 2010] [Toronto 2010] [Sant Sebastià 2010 · Zabaltegi Perles]
***
Ciutat oculta (Ciudad oculta), d’ Andrés Bujardón.
El creixement industrial dels anys quaranta va dur fins a Buenos Aires (Argentina) un munt de treballadors que venien de l’interior del país i fins de l’estranger. El barri “porteño” de Vila Lugano va ser el seu destí final. A l’època de la dictadura de Videla, els plans d’erradicació forçosa van convertir l’anomenada “Villa 15” en “La Oculta “, quan els militars van envoltar-la amb un mur, per a amagar-la als turistes durant el Mundial de Futbol de 1978. Per acabar d’adobar, el posterior govern de Carlos Menem i les seves polítiques neo-liberals hi van encara empitjorar les coses. Tot una ciutat dins de la gran ciutat, actualment hi viuen 16.000 habitants, en una situació de molta pobresa, inseguretat, amuntegats, en habitatges precaris, absolutament exclosos socialment. Andrés Bujalón debuta en el camp del llargmetratge cinematogràfic amb aquest documental, avalat per una certa trajectòria en el documentalisme televisiu i en el terreny dels curtmetratges. Produeixen, les catalanes Visualsuspects, Versus Films i Zabriskie Films.
Informació [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CatalanFilms&TV] DCat [Versus Films]
***
Conviction (Conviction | Benny Anne Walters), de Tony Goldwyn.
El títol original, Conviction, fa referència a la condemna (a mort) recaiguda en el germà (Sam Rockwell) de la protagonista, Benny Anne Walters (Hillary Swan); però també es refereix a la “convicció” d’aquesta dona sobre la innocència del germà, Kenny. Benny Anne n’està tant, de convençuda, que ha estudiat Dret i ha bregat de valent per esdevenir advocada de prestigi, tot i ser mare soltera, per a poder demostrar l’error judicial que pot acabar amb la vida de Kenny. No disposa ja de gaire temps, en Kenny ja és al corredor de la mort i sap que li costarà Déu i ajut poder reeixir; però és l’únic que pot fer. Dirigeix Tony Goldwyn, més conegut com a actor que sol fer “de dolent”, tot i que ja du una certa carrera rere les càmeres (és fill del productor Samuel Goldwyn Jr i nét del famós productor Samuel Goldwyn; son germà, John, presideix la Paramount…). Òbviament, som davant d’un producte “made in Hollywood”!
Informació [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [MyMovies (it)]
***
El monjo (Le moine | The Monk), de Dominik Moll.
A Catalunya Nord s’ha estrenat ja aquesta adaptació cinematogràfica de la novel·la gòtica homònima, de Matthew G. Lewis, que publicada per primer cop el 1796, explica el tràgic destí de fra Ambrosio a l’Espanya catòlica del segle XVII. Quan va nàixer, a Ambrosio el van abandonar a les portes d’un convent de caputxins, que se’n van fer càrrec i el van educar. Al cap dels anys, ha esdevingut un predicador admirat pel fervor que hi posa i temut per com n’és d’intransigent. Fins al punt que ell mateix es considera protegit davant del perill de qualsevol mena de temptació. Tanmateix, l’arribada d’un novici misteriós li fa trontollar les certes i el mena pel camí del pecat. Vincent Cassel és Ambrosio; Joséphine Japy, Antonia, l’objecte del desig d’Ambrosio; Sergi López, el llibertí; Jordi Dauder, el pare Miguel, i Geraldine Chaplin, l’abadessa. Rodada parcialment al nostre país (amb participació de la productora de Ricard Fernández-Deu —Sic!—)
Informació [Fitxa del film] [CatalanFilms&TV]
***
Florides tardanes (Late Bloomers | 3 fois 20 ans), de Julie Gavras.
A les pantalles de Catalunya Nord ha arribat ja aquest segon largmetratge de la filla de Costa-Gavras. Drama sobre un matrimoni molt madur (William Hurt i Isabella Rossellini) que, al cap de tres dècades, entra en crisi precisament que la vellesa comença a fer-se present en la vida de l’un i l’altre.
Informació [Festival de Berlín 2010 · Berlinale Special (al/ang/fr)] [AlloCine (fr)] [CommeAuCinema (fr)] [MyMovies (it)] [IMDB (ang)]
***
Harry Porter i les relíquies de la mort: part 2 (Harry Potter and the Deathly Hallows: Part 2 | Harry Potter y las reliquias de la muerte 3D —2ª Parte— | Harry Potter et les reliques de la mort – partie 2 | Harry Potter e i doni della morte: Parte II), de David Yates.
Això s’acaba. En Daniel Radcliffe (Fulham, Londres, 23.07.1989), tenia 11 anys quan se’n va començar a rodar el primer film de la sèrie (Harry Potter i la pedra filosofal) i el noi ja en té 22, ara que se n’estrena aquest últim títol. Mentrestant, hi deu haver canalla que no deu concebre que, al cap de l’any, no hi hagi algunes o altres vacances amb un nou “Harry Potter”. Per sort, aviat deixaran enrere l’acné adolescent i ho recordaran com una cosa d’aquell passat… Tant se val, la indústria sempre va parint productes per fer-los anar a menjar crispetes a la sala… o perquè se’ls descarreguin per internet: el cas és nodrir-los l’imaginari com els interessa! Per cert, me n’adono que en aquests deu anys, no n’he vist cap, de Harry Potter: ja no en tenia edat (deu ser això!)!
Informació [Totcinema (cat)] [Gencat (cat)] [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [MyMovies (it)]
***
La fi és el meu principi (Das Ende ist mein Anfang | The End Is My Beginning | El fin es mi principio | La fine è il mio inizio), de Jo Baier.
A Bruno Ganz no cal presentar-lo, després d’una llarguíssima trajectòria en què ha treballat amb cineastes com Volker Schlöndorff, Wim Weders, Eric Rohmer, Theo Angelopoulos, Werner Herzog, Alain Tanner… Ara, a les ordres de Jo Baier, és un pare que, abans de morir, vol trobar-se amb Folco, el seu fill, a la casa que té a la Toscana, per parlar de la vida que ha menat com a corresponsal de premsa al sud-es d’Àsia, els canvis polítics i socials que ha vist en aquest temps i de la transformació espiritual que ha experimentat. El paper de Folco l’interpreta l’actor romà Elio Germano, premi a la Millor Interpretació Masculina a Canes 2010, per La nostra vida, de Daniele Luchetti. Jo Baier, doctor en Filosofia, s’ha bregat com a cineasta fent un bon grapat de telefilms, fins que el 2010 va presentar fora de competició al Festival de Berlín, Henri 4, i ha seguit la trajectòria amb La fi és el meu principi.
Informació [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [MyMovies (it)]
***
La meva cançó d’amor (My Own Love Song | Nuestra canción de amor), d’Olivier Dahan.
Renée Zellweger encarna el rol de la Jane, una cantant que, ran d’un accident, quedà paralítica i hagué de deixar la carrera artística. Resulta que el seu fill, en Devon, que viu a Memphis, s’hi ha posat en contacte per a demanar-li que vagi a la seva primera comunió. Jane no s’acaba de veure amb cor de travessar els Estats Units per fer cap a Memphis, ni de retrobar-se amb en Devon, al cap de tants anys. Tanmateix, el seu amic Joey (Forest Whitaker), un lluitador lesionat, la convenç. I, de camí, a mesura que aniran topant amb tot de persones diferents, Jane acaba escrivint la seva millor i més autèntica cançó d’amor. Ai, que bonic! Música de Bob Dylan. Direcció, a càrrec del marsellès Dahan, que potser prometria un xic quan va participar a Totes les noies i el nois de la seva edat… (1994), però després ha estat capaç tant d’assumir l’encàrrec professional de fer Rius de color porpra 2 (2004) com de signar el ben exitós biopic Edith Piaf (2007).
Informació [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [MyMovies (it)]
***
La nit que no s’acaba (La noche que no acaba | All the Night Long), d’ Isaki Lacuesta.
Encàrrec televisiu, sobre l’estada d’Ava Gardner al nostre país i a Espanya, que Lacuesta entoma a partir del llibre Beberse la vida, de Marcos Ordóñez, i resol amb un eficient treball de muntatge cinematogràfic, que li permet repassar totes les bogadejades històries i llengendes del cas, mentre va contrastant la ufanor inicial i la decadència final d’aquella bellíssima estrella de Hollywood.
Informació [Fitxa del film]
***
Olímpicament grans (Herbstgold- Wettlauf gegen die Zeit | Autumn Gold), de Jan Tenhaven.
Documental del Mes (juliol 2011), amb cinc atletes d’edat entre vuitanta i cent anys. Als que fe esport ens costa, no ens pot sinó resultar admirable el que fa aquesta gent tan gran!
Informació [ElDocumentalDelMes (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)]
***
Yankuba (Yankuba), d’Emanuele Tiziani.
Documental a tall de diari personal d’un immigrat gambià dels que són a la vora del Segre tot esperant poder treballar a la collita. Però de feina no n’hi ha per a tothom… Ell té la família al país, ha vingut per a treballar i poder enviar-los diners, com tants d’altres. Produeixen les catalanes Zabriskie Films i Versus Films. L’ha dirigit i escrit, n’ha assumit la fotografia i ha participat en la banda sonora, Emanuele Tiziani.
Informació [Avui+ElPunt (cat)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CatalanFilms&TV] DCat [Versus Films]
***
FOTO © Happiness Distribution Cirkus Columbia, de Danis Tanovic
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De totes aquestes pel.lícules, Dimecres vaig veure BEGINNERS, que em va semblar interesant i original en diversos moments. En Christopher Plummer està magnífic, la Mélanie Laurent està creïble i l’Ewan McGregor fa bé el seu paper de fill desconcertat. Sense gaires concessions al més fàcil, ens explica l’episodi sobtat de sortida de l’armari del pare, ja sabia jo que això era autobiogràfic per part del director.
I d’EL MONJO, aquest matí vaig veure la crítica a LE MONDE (internet) i vaig veure el tràiler. Em va semblar també interesant, una mena d’EL NOM DE LA ROSA a la francesa i amb crítica a la Inquisició espanyola. N’esperem que pugui estrenar-s’hi al nostre país i també a l’Estat espanyol, o tindrà la mateixa mala sort que ROSA I NEGRE de Gerard Jugnot, gairebé marginada als cinemes espanyols i que ni tant sols he pogut trobar en DVD. Ja saps, als espanyols (els de les TVs conegudes) no els agrada gens que critiquin a la seva estimada Inquisició. I menys encara des de l’estranger.
Un salut,
JULIÁN.